HOMENATGE A LES DONES EMPRESONADES

L'Amical de Ravensbrück i la Generalitat commemoren els 70 anys de l'alliberament del camp de concentració

"Tenim l'obligació de mantenir viva la memòria", afirma la vicepresidenta Ortega en un acte en què ha participat la filla de Neus Català

Commemoració del 70 aniversari de l’alliberament del camp de concentració nazi de Ravensbrück. / ACN / LAURA POUS

3
Es llegeix en minuts

Una emocionada Marina Rosell cantant 'Morir a Ravensbrück', de Montserrat Roig, ha servit aquest diumenge per tancar l'acte d'homenatge que l'Amical de Ravensbrück i la Generalitat han fet al camp d'extermini nazi per commemorar el 70è aniversari de l'alliberament. Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat, acompanyada de la presidenta de l'Amical, Anna Sallés, de la filla de Neus Català, Margarita Català, i del director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, han fet una ofrena floral davant la placa commemorativa que recorda les catalanes empresonades al camp. "Tenim l'obligació de mantenir viva la memòria", ha destacat Ortega.

Durant el nazisme i la segona guerra mundial, milers de dones van ser empresonades al camp de concentració de Ravensbrück per motius polítics o per negar-se a acatar els dictàmens nazis. Unes 92.000 hi van perdre la vida, entre elles la catalana Carme Bartolí, que va morir en braços d'una altra companya, Coloma Serós, i que són les tristes protagonistes de la cançó que ha interpretat Rosell davant la placa commemorativa del camp.

Neus Català va aconseguir sobreviure als horrors del camp d'extermini, i la seva filla, Margarida Català, també ha participat en l'acte commemoratiu d'avui. "Sempre que vinc aRavensbrück és molt emocionant, penso en tot el que van viure la meva mare i totes les altres dones aquí", ha declarat subratllant que desgraciadament moltes ja no hi poden anar.

PER LA DEMOCRÀCIA I CONTRA LA DESIGUALTAT I EL RACISME

Durant el record a les víctimes del camp de concentració, s'ha fet un minut de silenci i Marina Rosell també ha interpretat la cançó 'Paisatge de l'Ebre', de la recentment desapareguda Teresa Rebull. La presidenta de l'Amical de Ravensbrück, Anna Sallés, ha assegurat que s'ha de "recordar i honrar totes les persones que van viure, i les moltes que van morir" al camp. Sallés ha destacat l'esforç de moltes supervivents, com Català, que "van seguir lluitant per la democràcia" quan van sortir de l'horror nazi. Avui, ha dit Sallés, és "fonamental" seguir "lluitant per la democràcia, contra la desigualtat i el racisme" i per evitar que es repeteixin actes com els dels anys 30 a Alemanya.

La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ha coincidit a assenyalar que és "molt important" no oblidar el que va passar a Ravensbrück fa més de 70 anys. "Tenim l'obligació de mantenir viva aquesta memòria", ha dit la vicepresidenta de la Generalitat. "Ho hem de fer per aquestes dones que van perdre la vida, hem de fer-ho també perquè avui vivim la pau i la democràcia amb normalitat, encara que això va tenir un preu, moltes i moltes vides", ha destacat.

COMMEMORACIÓ DE L'ANY NEUS CATALÀ

Notícies relacionades

Segons Ortega, "ara és més important que mai" mantenir viva la memòria ja que els últims supervivents a poc a poc deixaran d'estar amb nosaltres i s'haurà de traspassar el seu testimoni als més joves. La vicepresidenta ha indicat que el camp de Ravensbrück "hauria de ser una visita obligada per a tots nosaltres una vegada en la vida", perquè ajuda a "entendre molt més el valor de la pau i el valor de la democràcia". "Mai més pot tornar a passar, i la responsabilitat de mantenir viu aquest esperit de 'mai més' i la memòria és nostra, i és una gran responsabilitat", ha remarcat.

L'homenatge català a Ravensbrück s'ha fet coincidint amb els actes centrals de commemoració del 70 aniversari de l'alliberament del camp de concentració, que compten amb la participació d'algunes de les supervivents, amb moltes poloneses entre elles. També s'emmarca en les celebracions de l'Any Neus Català que commemoren el naixement de la lluitadora antifranquista i una de les supervivents del camp d'extermini de Ravensbrück. La lluitadora antifeixista supervivent del camp de concentració de Ravensbrück ha vist reconeguda la seva trajectòria amb la Medalla d'Or al Mèrit Civil de l'ajuntament de Barcelona, la Medalla d'Or de la Generalitat. Neus Català també va ser escollida Catalana de l'Any 2006 pels lectors d'EL PERIÓDICO i l'audiència del programa 'Els matins' , de TV-3.