¿Units per la seguretat?

Entre veïns sempre s'acumulen greuges i conflictes però, tard o d'hora, es veuen obligats a deixar de banda les seves diferències per fixar unes regles mínimes de convivència i abordar problemes que únicament es poden resoldre de comú acord. Entre el nord i el sud, el diàleg no sempre ha sigut fàcil. Per exemple, el que des d'Europa s'entén com una política de suport a les reformes, a la democràcia i als drets humans, per part de molts Governs del sud es percep com una ingerència inacceptable en afers interns.

Però les relacions més complicades són les que mantenen els països del sud entre si. Als vells conflictes, com l'arabo-israelià o les tenses relacions entre Rabat i Alger, s'hi han de sumar nous escenaris de violència com són ara Líbia i Síria. El que passa en aquests dos països no solament afecta els seus veïns sinó que aquests intervenen de forma directa prenent partit per una de les parts en conflicte en confrontacions que adquireixen, per tant, una dimensió regional.

Durant més de set anys ha sigut impossible celebrar una reunió de ministres com la que va tenir lloc ahir a Barcelona. I quan es va decidir convocar-la l'èxit no estava, ni de bon tros, assegurat. Que no estigui constituït encara el Govern israelià hi ha ajudat, però no és una condició suficient per explicar l'altíssima representació que estava present a la reunió d'ahir. D'una banda, els europeus necessitaven visualitzar que no els preocupa solament el que passa a l'est d'Europa i, de l'altra, els països del sud cada vegada són més conscients que són incapaços de resoldre en solitari els seus problemes de seguretat. El terrorisme i els conflictes regionals són l'exemple més clar d'aquesta realitat.

Democràcia i economia

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

És una bona notícia que els països mediterranis i els de la Unió Europea s'hagin pres seriosament els temes de seguretat. Però no estaria de més recordar quins van ser els objectius de l'atemptat de Tunis del 18 de març passat: el Parlament i el turisme. En altres paraules, la democràcia i l'economia. Lluitar contra el terrorisme no és només desarticular i evitar atemptats, també és preservar allò que el terrorisme pretén destruir i fer les societats més resistents davant de la seva amenaça. Per això, igual d'imprudent és negar-se a cooperar en matèria de seguretat, com fer-ho només en temes de seguretat. Falta veure si tots els que es van asseure al voltant de la taula a Barcelona ho tenen clar.

Una foto de família, una roda de premsa conjunta i un grapat de bones intencions poden semblar poca cosa davant la magnitud de les crisis que afecten els nostres veïns del sud. Però per alguna cosa s'havia de començar, i entre veïns s'ha de començar parlant. En aquesta ocasió, l'amenaça del terrorisme ha sigut el revulsiu que els ha fet aparcar les seves diferències. Però aquest diàleg no es pot aturar ni en la trobada d'ahir a la capital catalana ni en un únic tema. L'èxit es mesurarà per la possibilitat d'incorporar noves qüestions a la taula de discussió i pels efectes concrets que tingui aquesta col·laboració.