Human Rights Watch adverteix del perill d'impunitat a Colòmbia

L'escàndol dels “falsos positius”, com s'anomenen les 4.300 execucions extrajudicials de modestos pobladors a qui l'Exèrcit va fer passar durant anys per guerrillers, s'ha tornat instal·lar en l'escena política colombiana. Les primeres denúncies es van saber quan l'actual president, Juan Manuel Santos, era ministre de Defensa d'Álvaro Uribe (2008). Ara el problema irresolt torna en vigílies de la represa de les negociacions de pau entre l'Estat i les FARC a l'Havana. El Senat acaba de ratificar l'ascens a generals de cinc oficials de l'Exèrcit presumptament involucrats en aquests assassinats. El ministre de Defensa, Juan Carlos Pinzón, ha replicat als organismes defensors de drets humans i al Pol Democràtic Alternatiu (PDA, esquerres), que es va oposar a les promocions que impulsa el poder executiu. “S'ha de respectar l'honra d'aquests uniformats i la de les seves famílies, perquè els ens de control han assenyalat que no hi ha investigacions en contra seu”, ha dit Pinzón. 

En aquest context, el director de Human Rights Watch (HRW) per a l'Amèrica Llatina, José Miguel Vivanco, ha expressat la seva inquietud per l'estat de les investigacions sobre els “falsos positius”. “I no n'hi ha per menys, ja que, segons xifres oficials, es parla que un nombre de civils, equivalent a la població de La Calera, van ser assassinats en total indefensió per membres de la Força Pública, que buscaven ascensos o permisos de cap de setmana”, va comentar el diari de Bogotà 'El Espectador'.

Segons Vivanco, les execucions extrajudicials, encobertes com a enfrontaments, són “el patró de violacions més cruels que s'han comès en els últims anys a Colòmbia, i la majoria d'aquests casos segueixen en total impunitat”. I afegeix: “A través de documents oficials, s'ha suggerit que aquests assassinats han estat comesos en el curs del conflicte armat. Per recolzar-ho, han utilitzat tres documents: les ordres d'operacions, la missió tàctica i els informes de patrullatge. Aquests documents han estat utilitzats com a vernís de legalitat”, ha denunciat el director de HRW.

800 SOLDATS CONDEMNATS

Per aquest dramàtic assumpte, han estat condemnats 800 soldats, però la tasca de la justícia, ha assenyalat Vivanco, no arriba als alts comandaments. En aquest sentit, ha denunciat que les autoritats castrenses han desplegat una sèrie d'ardits per dilatar les investigacions i ocultar les “actuacions criminals” de centenars d'uniformats.

La fiscalia, reporta 'El Espectador', investiga 3.400 casos, el 60% dels quals estan en etapa preliminar. Setenta coronels i 15 generals hi estan involucrats, però cap ha estat sancionat. “El que més preocupa és la lentitud amb què avancen les investigacions per les dilacions dels advocats defensors dels uniformats. I també hi ha falta de cooperació militar quan funcionaris judicials fan investigacions”, sosté Vivanco.

El director de HRW s'ha referit al cas de Nixon de Jesús Carcamo, un soldat condemnat que va participar en les execucions i, després ser condemnat, va començar a col·laborar amb la justícia. Carcamo va aparèixer mort el 27 d'octubre passat a la Brigada 11 de Montería, on estava detingut. L'Exèrcit va dir que s'havia suïcidat. Segons Vivanco, el testimoni del soldat havia apuntat contra els seus superiors.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El projecte de reforma del fur militar, que atorgaria als tribunals castrenses la competència per investigar delictes, amenaça, segons Vivanco, de protegir els oficials esquitxats per l'escàndol dels “falsos positius”. Per Vivanco, aquesta esmena és una verdadera “emboscada legislativa” contra la justícia. Si prospera, “estarem davant la completa impunitat”

CORRUPCIÓ POLICIAL

No solament l'Exèrcit apareix a hores d'ara assenyalat. Sectors de la policia també surten relacionats amb delictes. 'La mala hora de la Policia Nacional', va titular el portal de la revista 'Semana' en relació amb la “cascada de notícies que involucren membres de la institució en gravíssims crims”. Un delator de les FARC, un coronel que col·laborava amb la màfia, un grup d'uniformats que integraven una banda de delinqüents són alguns dels casos ventilats aquesta setmana. La policia, va dir el ministre Pinzón, “serà contundent amb els corruptes”.