Arturo Landeros: "Van voler enterrar-los, però no sabien que eren llavors»

El 20-N, dia de la Revolució mexicana, Mèxic va viure una aturada nacional. A Barcelona, 500 persones van marxar per exigir justícia per la desaparició, ahir va fer dos mesos, de 43 estudiants a Ayotzinapa, Guerrero. Entre ells hi havia Arturo.

-¿Què significa Ayotzinapa?

-És el ja n'hi ha prou del segle XXI. És un símbol que agrupa els 43 desapareguts, la reivindicació de «Vius se'ls van endur, vius els volem» i, sobretot, una mobilització contra aquests temps d'indignitat.

-Un dels crits del 20-N va ser «Ayotzinapa és un crim d'Estat».

-Ayotzinapa és un crim d'Estat. La desaparició dels 43 estudiants de magisteri l'organitzen forces de l'ordre públic. 

-Parlem de gairebé 30.000 desapareguts, 22.000 reconeguts per l'Estat mexicà, i de 100.000 morts en tan sols vuit anys. ¿Quina és la responsabilitat de la comunitat internacional davant d'aquesta onada de violència?

-Hi ha una responsabilitat institucional i que afecta des del sistema de drets humans de l'ONU fins a la UE, a causa dels tractats econòmics que s'han firmat amb Mèxic i que tenen clàusules de garanties en drets humans.

-Un altre crit demanava la dimissió del president Peña Nieto. ¿Dimitirà?

-Ho hauria de fer. Per moltes de les coses que estan emergint de la corrupció del que nosaltres anomenem narcopolíticoempresarial, en qualsevol altre país del món ja hauria dimitit. [Silenci] El problema no és tant que dimiteixi Peña Nieto, si no què segueix després. Estem parlant d'una crisi prolongada del sistema polític mexicà. L'esquerra està clarament involucrada en el que va passar a Ayotzinapa, la reacció del PRD al mantenir el governador, abans de destituir-lo, és vergonyosa.

-I, tot i així, diuen que Ayotzinapa és esperança.

-Per descomptat que ho és. És una mobilització que vol canviar les coses i és possible que succeeixi. Van voler enterrar-los, però no sabien que eren llavors.

-¿Què s'ha de fer perquè canviïn?

-El primer pas és trencar la por i la criminalització de la protesta social. Si parlem de defensors de drets humans, hi ha 999 desapareguts en el període de Calderón i, en els dos últims anys, amb Peña Nieto, 669.

-Segueixi.

-Aquesta és una situació de drets humans i democràcia. A Mèxic, avui el poder té molts caps, és com una hidra, està ficat en el narco, en temes empresarials, en temes transnacionals… Hem de crear moviments ciutadans crítics a totes les regions de Mèxic, seguir un procés de ciutadanització.

-És especialista en drets humans, apunti vies per a aquesta ciutadanització.

-Mèxic és un país racista i classista. El Mèxic indígena és el 10% de la població i és un Mèxic invisibilitzat. El 50% dels joves estan en la desocupació. Ara com ara, no hi ha opcions laborals i la joventut troba en el crim organitzat una sortida vital. [Silenci] El que està de l'altre costat dels drets són els privilegis. Tenim el segon home més ric del planeta, Carlos Slim, que, per cert, abans de Tractat de Lliure Comerç, no tenia la fortuna que té ara. Abans del TLC, hi havia dos mexicans a la llista de Forbes, després de la firma, 24. ¿Hi puc afegir una altra cosa?

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

-És clar.

-Les 11 detencions que hi va haver el 20-N a Mèxic van ser arbitràries. Se'ls van endur als centres de màxima seguretat. Una altra vegada, com des de fa 40 anys, se segueix l'estratègia de la por. Es diu que no es permeten actes violents, però el que estan dient és que no es permetran ni marxes ni expressions de la veu popular.