La pel·lícula de Wilson

Quan Akira Kurosawa va filmar Rashomon, el magistral puzle amb quatre versions interessades d'un crim, li va voler donar un final esperançador. A Ferguson no han faltat relats sobre el que va passar fa 109 dies, quan el cos de Michael Brown va acabar abatut pels trets de Darren Wilson al terra de Canfield Drive, però a Missouri no ha arribat el pla de núvols que s'obren i deixen veure finalment el sol. Potser no arribarà mai.

Si es fa cas de la decisió del gran jurat, que dilluns va decidir que no trobava causes per imputar l'agent Wilson, el que va passar el 9 d'agost es devia assemblar al que el policia els va explicar en un testimoni de quatre hores al setembre. La seva decisió, si més no, apunta que aquest relat -que la fiscalia no va qüestionar- va tenir per a ells més credibilitat que els d'altres testimonis que el van desmentir, totalment o en part (i que sí que van ser qüestionats, i durament).

Segons el relat de Wilson, fet públic per primer cop dilluns, en aquell calorós dia d'agost va veure des del seu cotxe patrulla dos nois caminant pel mig de la carretera, que eren Michael Brown i el seu amic Dorian Johnson. El policia els va demanar que anessin a la vorera i quan el més gran dels nois, Brown, li va respondre agressivament i amb una vulgaritat, Wilson va pensar que potser eren els sospitosos d'un robatori d'uns cigars en una botiga del qual havia sentit detalls a la ràdio.

Ja en alerta perquè la zona en què patrullava era «àrea antipolicial» i d'«ambient hostil», va demanar reforços per intentar arrestar els sospitosos i va intentar no perdre'ls de vista. Brown li va impedir baixar del cotxe tancant la porta. «Em mirava com per intimidar-me. La intensa cara que feia no era el que esperava de res d'això», va testificar.

Llavors va començar un enfrontament. Brown suposadament va començar a clavar cops de puny a l'a-

gent. «Vaig pensar que si me'n clavava un altre a la cara em podia noquejar o alguna cosa pitjor -va dir-. Ja me n'havia clavat dos a la cara i vaig pensar que el tercer podia ser fatal si me'l clavava bé». Les fotos fetes públiques dilluns només mostren una «contusió facial» en una galta.

Tot i que Brown era un jove gran (18 anys, 1,95 m i 131 quilos), Wilson tampoc és petit (mateixa alçada i 95 quilos). Tot i així, va dir al gran jurat que quan va intentar agafar Wilson es va sentir «com un nen de 5 anys enfrontant-se a l'increïble Hulk».

Va descartar l'ús d'un esprai, no tenia pistola de descàrregues, així que va agafar l'arma. Brown li hauria dit que era «massa covard» per fer-ho, van forcejar i Wilson va prémer el gallet. Després de diversos intents fallits va arribar un tret. Vidres trencats. Una mica de sang. Llavors va veure Brown. «Semblava un dimoni».

Un altre cop de puny, un altre tret, i el noi va marxar corrent. L'a-gent va baixar del cotxe per perseguir-lo. En un moment Brown va parar i, segons el testimoni de Wilson, va començar a córrer cap a ell. «La mà esquerra en un puny i la dreta sota la camisa a la cintura». Més trets, alguns d'errats. Altres no. Suposadament el jove, ja ferit, va anar avançant, amb la mà encara al cinturó. Llavors l'agent li va apuntar al cap i va disparar. El noi va caure de cara. «L'amenaça havia estat aturada». Brown, que no tenia cap arma, va rebre sis o set bales de les 12 de Wilson. Ahir va dir a l'ABC que no hauria fet res diferent, que té la consciència tranquil·la.

Alçar les mans

Aquesta versió ha estalviat al policia un judici, però no és l'única que van sentir els 12 membres del gran jurat en més de 70 hores de testimoni de 60 testimonis, i les versions diferents que ara qualsevol pot consultar a internet deixen sembrada l'ombra del dubte. Un dels testimonis va negar que Brown alcés les mans per rendir-se, el símbol amb què milers de persones protesten des de la seva mort, però va insistir que mai es va llançar contra l'agent i sí que va estendre els braços en un gest de rendició.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Als que van donar versions encara més discrepants de la de Wilson la fiscalia, literalment, els va massacrar, en uns casos qüestionant els seus canvis de versions, en altres recolzant-se en els seus historials delictius. Aquesta duresa ha portat els portaveus i defensors de la família de Brown a qüestionar si algun cop la fiscalia va pensar a representar la víctima.

A Ferguson no surt el sol.