Crema la bretxa racial

Al frontispici del Tribual Suprem dels EUA està gravada la frase que fonamenta el sistema legal nord-americà: «Igual justícia sota la llei». Però aquesta imparcialitat que es pressuposa als tribunals ha tornat a quedar en entredit, després que un gran jurat popular desestimés a Ferguson (Missouri) la imputació del policia blanc que va matar a trets Michael Brown, un noi negre desarmat, el dia 9 d'agost passat. No hi haurà judici. El policia queda en llibertat i sense càrrecs. Un cas semblant al que va tenir llor inicialment amb els agents que es van acarnissar a cops amb Rodney King a Los Angeles l'any 1991. O amb el vigilant veïnal que va tirotejar l'adolescent Trayvon Martin a Florida ara fa dos anys.

La decisió va desencadenar dilluns a la nit una nova onada d'altercats violents a Ferguson. Les mateixes flames que el Ku Kux Klan utilitzava per terroritzar la població negra fins a principis dels anys 70 van cremar comerços i vehicles en un pandemònium que es repeteix cada cert temps per socarrimar el mite de l'Amèrica postracial. «Caleu-li foc a aquesta puta», va cridar figurativament i amb una ràbia indescriptible el padrastre de Brown després de conèixer-se la decisió del jurat. A les capitals de tot el país milers de persones van sortir a protestar contra la impunitat. «No hi ha pau sense justícia, no a la policia racista», van cridar a Filadèlfia.

LES MARXES / A Nova York van marxar per la Sisena Avinguda i els ponts del Hudson, i algú va ruixar amb pintura vermella el cap de la policia, sang postissa i innòcua. A Oakland, reducte d'estibadors i bressol dels Panteres Negres, hi va haver enfrontaments amb la policia, saquejos i una autopista bloquejada. També a Los Angeles hi va haver marxes i, a Atlanta, el pastor negre Markel Hut-chins va repetir gairebé el mateix que va dir Barack Obama després del judici de Trayvon Martin. «Si no t'assembles a Michael Brown, si no tens un fill, un nét o un nebot que s'assembli a Michael Brown, no seràs mai capaç de comprendre com ens sentim aquesta nit».

Són molts, començant per la família del xaval, els que no han acceptat el veredicte ni el procés que l'ha precedit. «Va ser completament injust», va dir ahir el seu advocat, mentre el reverend Al Sharpton acusava el fiscal del cas d'haver utilitzat la roda de premsa «per desacreditar la víctima». En lloc de proposar els càrrecs contra el policia Darren Wilson i deixar que el jurat examinés els testimonis i les proves més rellevants del cas, el fiscal Bob McCulloch no va presentar cap acusació i va entregar tot el fardell processal als nou ciutadans blancs i tres negres components del jurat perquè en traguessin les seves pròpies conclusions. Es necessitaven almenys nou vots per impugnar Wilson.

La imparcialitat de McCulloch ha estat molt qüestionada en els últims tres mesos. El seu pare, la seva mare, el seu germà, el seu oncle i el seu cosí han treballat per al departament de policia de San Luis. I el seu pare va morir tirotejat per un negre quan ell tenia 12 anys, motius que indueixen a pensar com a mínim en un conflicte d'interessos. En un suburbi on la policia multa de forma desproporcionada els negres i en un país que els empresona en una proporció superior a la de Sud-àfrica durant l'apogeu de l'apartheid, el procés judicial ha tingut aires de farsa.

La victòria electoral de Barack Obama el 2008 va marcar una fita en les complicades relacions racials dels Estats Units, un país on la supremacia blanca va estar emparada per la llei durant gairebé 200 anys. Es va dir llavors que l'arribada a la Casa Blanca del primer president negre consagrava l'Amèrica postracial, on la discriminació era un producte del passat, un descosit residual i fàcil d'apedaçar. Però les dades suggereixen l'existència d'un problema sistèmic, tant en la policia com a les presons i als tribunals.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

DETINGUTS / Gairebé nou de cada 10 persones detingudes i escorcollades per la policia de Nova York l'any 2011 van ser negres o hispans. A Boston, el 63% de registres es van fer a afroamericans quan en aquesta ciutat són el 24% de la població. «En massa llocs d'aquest país hi ha una profunda desconfiança entre les forces de seguretat i les comunitats de color, i part d'això és el resultat d'una història de discriminació racial», va admetre Obama després de la sentència de Ferguson, en un discurs en què va demanar calma i va fer una crida a respectar les decisions de l'Estat de dret.

Però la confiança no es restaura amb paraules. Els EUA són un model d'integració multicultural, però la comunicació entre les races és complicada perquè tendeixen a viure segregades, en bombolles sense gaire espai per a l'empatia. La fixació policial amb la població de color, la mateixa policia que durant dècades va fer que es complissin les lleis Jim Crow, alimenta la sensació que les elits blanques volen perpetuar l'ordre establert. «Tenim una força policial que s'utilitza com a mecanisme perquè alguns grups de població no se sentin còmodes amb la seva llibertat», assegura la professora de la Facultat de Justícia Criminal, Gloria Browne, resumint la sensació de part de la comunitat negra, farta d'impunitat.