La força de Foley

«Jim està lliure d'un captiveri terrible i cruel. Això ens dóna consol. Encara és dur per a la família i els seus amics, perquè va morir massa jove. Però els amics, els col·legues que entenien el que feia i Déu ens donen força».

Diane Foley, mare de James Foley, el periodista nord-americà executat amb vilesa per l'Estat Islàmic després de gairebé dos anys de segrest a Síria, va oferir ahir a Barcelona una espectacular demostració d'enteresa al rememorar la passió del seu fill per la seva feina amb prou feines dos mesos després que fos decapitat. Alhora, va criticar amb una serenitat i una elegància insòlites -ateses les circumstàncies- l'indecorós desdeny que els va dispensar l'administració nord-americana durant el segrest.

Ho va fer ahir al Col·legi de Periodistes de Catalunya, on acompanyada de Marc Marginedas, Javier Espinosa i Ricard García Vilanova, tres periodistes que van treballar amb Foley a Síria, va presentar una nova fundació que porta el seu nom. La James Foley Fund pretén, entre altres coses, conscienciar als EUA sobre el valor de la tasca dels reporters en països en conflicte i pressionar la Casa Blanca, manin demòcrates o republicans, perquè presti atenció als periodistes i treballadors humanitaris en zones de conflicte, en particular si cauen a les tenebres d'un segrest.

«Jim no va semblar ser mai una gran prioritat per al nostre Govern», va apuntar sense perceptible ira. No va ser l'únic retret a l'administració de Barack Obama. «Tant de bo el meu govern hagués estat disposat a negociar amb l'enemic, si més no a parlar-hi, com van fer altres països. No obstant -va afegir- l'Estat Islàmic és un grup atroç que odia els Estats Units i la Gran Bretanya. De manera que ni tot i així se sap si el meu fill avui estaria viu».

En aquest sentit, Diane Foley no va voler entrar a valorar si els Estats han de pagar rescat pels seus ciutadans segrestats. «Sé que és un assumpte molt complex i nosaltres només som una família que ha perdut un fill. Però el que sí que esperem és que a Occident s'estimuli un diàleg al respecte d'això. Cada país té una política diferent. I la posició dels EUA no és consistent. És important que la comunitat mundial discuteixi sobre això, perquè és un problema mundial. Volem estimular aquest debat. Però la resposta no l'hem de proporcionar nosaltres».

Ritual macabre

Notícies relacionades

De Reagan a Trump: l’Hotel Hilton torna a ser escenari d’un intent de magnicidi 45 anys després

Vídeo | «¡Tots a terra!»: així ha sigut l’intent d’atemptat a Trump en el sopar de corresponsals de la Casa Blanca

James Foley va ser el primer periodista occidental que va patir la decapitació i la maquinària de propaganda del terror que va emprendre l'Estat Islàmic. El seu llarg segrest, envoltat d'un angoixant silenci, el va convertir en una espècie d'icona dels periodistes de guerra capturats. Després hi va haver uns quants assassinats més, sempre amb el mateix macabre ritual.

Aquest any han mort 51 periodistes i 11 col·laboradors, mentre que 180 encara es troben en captura. Foley, que ja havia estat segrestat a Líbia, va perdre la vida amb només 40 anys i, com va lamentar la seva mare, «encara amb moltes coser per fer».