«Hi ha un extermini dels cristians»

El pare Manuel Nin és monjo de Montserrat, però fa 30 anys que és a Roma. És rector del Pontifici Col·legi Grec, un seminari fundat el 1577 pel papa Gregori XIII i que es dedica a formar futurs sacerdots de les esglésies orientals catòliques. Aquesta setmana ha estat a Barcelona, convidat per la Fundació Joan Maragall. Denuncia la situació dels cristians de l'Orient i la indiferència davant el drama que viuen.

-¿Com descriuria la situació dels cristians del món àrab?

-És una situació de persecució, especialment a l'Iraq i a Síria, sobretot a l'Iraq. Jo gairebé faira servir la paraula extermini. A l'Iraq només queden entre l'1% i el 2% dels 1.200.000 cristians que hi havia al segle XX i començaments del XXI. Uns han fugit i altres han patit el martiri sagnant. A Síria, ara hem vist a través d'internet imatges dramàtiques d'uns periodistes que han estat degollats, cosa que evidentment és un drama. Però fa mesos que hi ha execucions sumàries de cristians i no cristians. També hi ha altres grups perseguits, com els yazidites. Realment és una situació de genocidi, si es vol fer servir aquesta paraula.

-L'Iraq i Síria són un cas extrem, amb l'auge de l'Estat Islàmic. Però ja hi havia hagut problemes abans, per exemple a Egipte amb els coptes, malgrat que molts països àrabs tenien una tradició de tolerància.

- Sí. En països com Egipte, Síria, Iraq, Líban o Terra Santa hi havia una situació de convivència pacífica. Els cristians eren minoria, encara que a Egipte els coptes són 12 milions; o sigui, una minoria considerable. La Constitució egípcia des de l'època de Nasser fins a Mubàrak establia que dos ministres havien de ser coptes. Les primaveres àrabs van despertar un sentiment anticristià d'intolerància. La intolerància es va manifestar en aquests països quan van deixar de tenir un Govern fort -com el de Saddam Hussein a l'Iraq o el de Baixar al-Assad a Síria- i es va instal·lar un règim d'anarquia i persecució dels cristians.

-¿Per què?

-No conec gaire el món musulmà, però hi ha un contrast entre grups capaços d'una gran tolerància i grups molt intransigents per als quals és blanc o negre: o et converteixes [a l'islam] o aquí s'acaba la teva vida. Potser el fracàs de les primaveres àrabs ha portat alguns fanàtics al camí fàcil, que és acusar Occident i per tant els cristians. Però la realitat és que no persegueixen cristians arribats en una colonització; són cristians que fa 2.000 anys que són en aquestes terres, abans de l'arribada de l'islam; és casa seva.

-Saddam Hussein i Baixar al-Assad cometien un altre tipus d'atrocitats.

-Per descomptat, no justifico res; eren dictadors. Però després de la invasió, els Estats Units van deixar un Iraq molt feble i aquests països necessiten un Govern fort. Jo he sentit cristians iraquians dir que 'per acabar així, ja estàvem bé amb Saddam Hussein'. I ara he sentit cristians de Síria que diuen que és millor que sobrevisqui el règim d'Assad, perquè si no ¿què vindrà després?

Notícies relacionades

El futur assalt dels EUA

Abbas es reuneix amb Meloni i li demana que Itàlia reconegui Palestina

-Als nostres carrers no hi ha protestes per aquestes massacres. ¿És desconeixement o indiferència?-El 30 de juliol vaig publicar un article a l'Osservatore Romano que vaig titular El martiri en la indiferència. A Occident hi ha indiferència i una mica d'ingenuïtat, pensant que el que està passant a Síria o l'Iraq mai ens pot passar a nosaltres.

-Però ara Occident ha intervingut contra l'Estat Islàmic.-Només quan hem vist uns periodistes occidentals degollats. Fa mesos que degollen gent.