Paraigües per la democràcia

Una altra vegada, l'èpica de la protesta i de la lluita per la llibertat ocupa totes les portades. El fet que vagin dirigides contra el nou poder hegemònic global --encara en construcció-- no fa sinó afegir morbo a la repercussió que l'anomenada 'revolució dels paraigües' està tenint arreu del món. Les impactants imatges dels no menys impressionants carrers de Hong Kong, plens de gent armada amb els seus telèfons d'ultimíssima generació, reclamant el seu dret al sufragi universal, es contraposen aquests dies a les de les celebracions oficials de la festa nacional xinesa, amb la seva pompa i rigidesa, com d'altres temps.

I, aquesta vegada sí, els manifestants han sortit per defensar el seu dret a la democràcia, no com en les 'primaveres àrabs', o fins i tot a Ucraïna, on l'espurna econòmica i la falta d'oportunitats van ser d'inici els principals mobilitzadors.

L'origen d'aquestes mobilitzacions és la proposta de reforma electoral que Pequín vol introduir de cara als comicis previstos a l'excolònia britànica per al 2017. La decisió que sigui un reduït comitè --controlat i dirigit per la cúpula del partit, segons temen els manifestants-- el que seleccioni els candidats ha indignat els ciutadans. El pragmàtic model xinès d''un país, dos sistemes', que ha permès així incorporar la ultracapitalista Hong Kong a una fèrria estructura comunista, pateix el seu primer gran entrebanc. A això s'hi afegeix el temor dels hongkonguesos que la seva identitat, summament peculiar, se segueixi diluint cada dia més.

Com és lògic, ningú sap com s'acabarà tot. Alguns mitjans també han rescatat les dramàtiques imatges de Tiananmen, el 25 aniversari del qual s'ha commemorat aquest any. És difícil imaginar-se ara l'Exèrcit Roig passejant els tancs per la bulliciosa urbs, encara que no serà fàcil, ni sol passar, que el Govern xinès renunciï als seus plans. El president Xi Jinping haurà de trobar el delicat equilibri entre demostrar la seva autoritat, embarcat com està en la seva campanya anticorrupció, sense perjudicar tremendament la seva imatge exterior.

De moment, la policia ha utilitzat 'només' gasos lacrimògens, per a la qual cosa, per cert, han anat molt bé els paraigües. Hi ha, a més a més, notícies de diverses detencions a tot el país de persones que han recolzat els manifestants, i s'ha accentuat el bloqueig a les xarxes socials.

Notícies relacionades

Carles III tornarà a l’activitat dimarts després dels rumors sobre la seva salut

Ús polític de la justícia a la UE

En qualsevol cas, és una victòria, almenys moral, per als defensors globals de la democràcia. En aquests temps en què sembla que ha deixat de ser el valor universal que propugnava Occident; en què sembla que milions de ciutadans prefereixen altres models, més autoritaris sí, però que ofereixen seguretat econòmica o orgull patri --la mateixa Xina o Rússia--; en què la corrupció, la crisi dels partits i la desafecció fan efecte fins i tot als països que hi creuen fermament, que encara hi hagi persones disposades a sortir al carrer per defensar el seu dret a votar --un ciutadà, un vot-- i a qui elles decideixin, és una bona notícia.

La democràcia encara importa, en algun lloc del món.