El desafiament islamista

Fascinació pel gihad

Un sondeig revela que, tot i les seves atrocitats, l'Estat Islàmic recull simpaties entre la població europea

Un gihadistade l’EI amenaça militars siriansfets presoners.

Un gihadistade l’EI amenaça militars siriansfets presoners. / AP

6
Es llegeix en minuts
Antonio Baquero
Antonio Baquero

Periodista

ver +

Massacren innocents, venen dones com a esclaves, decapiten i crucifiquen els seus presoners, expulsen de casa seva els fidels d'altres religions. El llistat d'atrocitats comeses a Síria i l'Iraq pels gihadistes de l'Estat Islàmic és inacabable. Però, tot i el seu salvatgisme, aquesta entitat terrorista no només ha aconseguit desbancar Al-Qaida com a abanderat del gihad sinó que està aconseguint un suport sense precedents entre els joves musulmans residents a Europa, sobre molts dels quals sembla exercir un atractiu irresistible.

Així ho mostra la creixent xifra de voluntaris que des d'Europa estan anant a combatre a les files de l'EI i així comença a quedar palès en enquestes. En concret, un sondeig de l'ICM Research, empresa britànica d'enquestes, membre del British Polling Council, i que realitza aquests estudis per als principals mitjans de comunicació del Regne Unit, ha posat sobre la taula inquietants resultats.

ICM Research va plantejar a 3.007 persones (1.006 a França, 1.000 a la Gran Bretanya i 1.001 a Alemanya) aquesta pregunta: «En base al que sap, digui, sisplau, si té una opinió molt favorable, una mica favorable, una mica desfavorable o molt desfavorable de l'Estat Islàmic».

El sondeig es va fer per telèfon, mitjançant un sistema d'elecció aleatori, i els consultats suposen, segons ICM, una mostra representativa de tota la societat, no només del col·lectiu musulmà. «La raó és que nosaltres no podem preguntar dades ètniques o religioses a França, ja que està prohibit per llei», comenta un responsable de l'empresa enquestadora, que insisteix en la representativitat del sondeig però no vol comentar els resultats. «Nosaltres només comentem els elements de metodologia de les enquestes», assenyala.

Mentre que a Alemanya el 2% dels consultats deien tenir una opinió favorable o molt favorable de l'EI, a la Gran Bretanya, aquest percentatge era del 7%. El resultat més preocupant va ser el de França. Segons el sondeig, el 16% de la població (un de cada sis) tindria una opinió favorable o molt favorable de l'EI.

Un desglossament mostra que, entre els joves francesos d'entre 18 i 24 anys, el 27% té una opinió favorable o molt favorable; una taxa que entre els joves d'entre 35 i 34 anys baixa al 22%; i que entre aquells que tenen una edat que va dels 34 als 44 és del 20%. La taxa de suport als gihadistes només baixa a partir d'aquesta edat, quan ja cau al 10% de la població. Segons l'enquesta, en el col·lectiu de desocupats la taxa de suport és del 23% i del 21% entre treballadors poc qualificats.

En el cas britànic la franja d'edat que té més simpatia per l'Estat Islàmic és la que va dels 35 als 44 anys, amb l'11%. Un altre sondeig, aquesta vegada a l'Aràbia Saudita, va mostrar que el 92% de la població creu que «l'EI actua d'acord als valors de l'islam i de la llei islàmica». En canvi, a Gaza aquest suport a l'EI és molt més baix, del 13%.

NI EUROPEUS NI MAGRIBINS / Aquest elevat percentatge de suport sorprèn, ja que la població musulmana a França no supera el 6% del total. Per experts com Fernando Reinares, investigador principal en terrorisme del Real Instituto Elcano i un dels més bons experts espanyols en gihadisme, «pot ser que l'enquesta reflecteixi el suport de sectors antisistema i antisemites». «En qualsevol cas, el resultat reflecteix l'atractiu sense precedents que l'Estat Islàmic i les seves accions estan tenint entre molts joves musulmans europeus», explica. I ressalta l'impacte d'aquest nou gihadisme en països «amb musulmans de segona o tercera generació». Són joves que no se senten europeus ni magribins, i que perceben com la societat en què viuen els menysprea pel seu origen. «L'atractiu de l'EI dóna resposta al problema identitari que poden tenir aquests  joves», comenta.

«En aquests individus joves que acaben adherint-se a l'EI s'acostuma a donar una combinació de motivacions emocionals (sobretot odi i frustració), motivacions identitàries (reveladores del seu escàs encaix en la societat occidental) i motivacions utilitàries (la percepció de l'Estat islàmic com una organització forta que ha aconseguit èxits)». Això últim, a parer de Reinares, és «fonamental, ja que una persona pot sentir odi però potser no fa el pas, tret que existeixi una organització capaç d'aconseguir objectius reals».

«Al-Qaida amb prou feines mobilitza ara. El que mobilitza és l'Estat Islàmic i ho fa en magnituds desconegudes a Europa i que no s'havien produït amb conflictes com la lluita contra la invasió soviètica de l'Afganistan o la nord-americana de l'Iraq», comenta Reinares, que posa en relleu: «Al-Qaida els oferia integrar-se en una organització gihadista; en canvi, l'Estat Islàmic els ofereix formar part d'una societat gihadista. És un atractiu molt poderós. L'EI ha aconseguit el que Al-Qaida només prometia».

SENSE CONSCIÈNCIA DE LA MORTALITAT / El professor d'Antropologia de la Universitat de Tarragona i el principal especialista sobre la comunitat musulmana a Catalunya, Jordi Moreras, destaca «l'atractiu que la promesa islamista es concreta». «Aquella percepció que per primera vegada es pot participar en la construcció d'una societat sota el que ells creuen que són les verdaderes lleis de l'islam té un gran impacte, és d'una novetat i una frescor absoluta», comenta Moreras, que afegeix que «un altre element que genera molt atractiu és que, per primera vegada, una entitat islàmica a l'unir territoris de Síria i l'Iraq esborra les fronteres que els occidentals van fixar amb la seva colonització».

Ian Robertson, director de l'Institut de Neurociència del Trinity College, a Dublín, assenyala que «no és difícil que un jove inadaptat adopti una nova identitat, que és el que ofereix l'EI i que omple el buit que sent». La seva disposició a morir obeeix, segons Robertson, al fet que els joves «tenen menys consciència de la seva pròpia mortalitat».

L'antropòleg nord-americà i expert en terrorisme Scott Attran, assenyala: «Qui està als marges de la societat, qui se sent menyspreat, de cop i volta troba un grup que l'atén, que el recolza, que el fa sentir part d'alguna cosa, d'una cosa més gran. Ser part d'un grup és la millor motivació que existeix per a una persona».

ESFONDRAMENT DE LA TRADICIÓ / I si aquest grup lluita per uns valors, com la religió islàmica, que forma part de la teva identitat l'atracció es multiplica. «Aquests joves s'uneixen al gihad perquè volen fer una cosa gran, heroica, una cosa gloriosa. La glòria és la principal motivació per donar la vida».

Notícies relacionades

A més a més, hi ha un esfondrament de la tradició. Ja no són només els pares o els avis els que els ensenyen la seva religió. Són altres joves d'altres llocs del món. I ho fan a través d'internet. «Estan forjant una nova identitat cultural», afegeix Attran.

EL PODER DEL QUE ÉS ABSTRACTE / Ells estan convençuts que Occident maltracta l'islam  i que han de preservar la seva religió. I estan disposats a morir per això. Encara que pugui semblar absurd que algú accepti morir per un fet abstracte, Attran assenyala: «Això és consubstancial a lésser humà. Que els humans siguem capaços de fer els principals sacrificis per idees abstractes com la pàtria o la religió és el que ens ha donat la capacitat de crear grups amb individus que no són de la nostra família. I això és el que ens ha permès sortir de les coves. Estem programats per a aquest absurd».