Elles soles: l'hora de les dones

«Vaig a dir-vos una cosa terrible. Només una de cada 10 de vosaltres es casarà. [...]. Gairebé tots els homes que s'haurien pogut casat amb vosaltres estan morts. Heu d'obrir-vos pas en aquest món tan bé com pugueu. La guerra ha deixat més espais per a les dones que abans, però haureu de lluitar». Aquest discurs d'una directora d'institut femení anglès a les seves alumnes el 1917 reflecteix el desequilibri de sexes que va crear la Gran Guerra i les seves conseqüències: les dones tindrien més oportunitats laborals i moltes quedarien solteres.

Va augmentar el percentatge femení de població activa. A la Gran Bretanya, per exemple, les assalariades van passar de ser menys de 6 milions el 1914 a 7,3 el 1918 i de representar el 26% de la mà d'obra total a ser el 36%. A França la xifra va oscil·lar del 32% al 40% i una quarta part de treballadors de fàbriques bèl·liques van ser dones (denominades munitionnetes).

SEPTICÈMIA / La feina que hi feien era perillosa perquè manipulaven components tòxics, apunta l'historiador John H. Morrow Jr.: la tetralita els esgrogueïa la pell (símptoma d'icterícia) i l'exposició a altres productes com el trinitrotoluè (TNT) o la pólvora negra provocava seqüeles fatals i diversos riscos, com sagnat nasal, erupcions cutànies, septicèmia o dolors abdominals. Però l'activitat agrícola femenina va continuar sent crucial. Els censors francesos van informar-ne el 1916 al comentar les cartes enviades des del camp: «les dones s'escarrassen treballant sense poder substituir els homes que combaten o que han mort».

El conflicte va permetre a moltes noies sostreure's dels àmbits que els estaven destinats, recollits en el lema germànic Kinder, Kirche und Küche: nens, cuina i església. Fins i tot, a Rússia, Maria Boixkareva va formar el Batalló femení de la mort el juny del 1917. La seva inserció bèl·lica no va ser fàcil i quan es va plantejar que els seus membres substituïssin homes en tasques auxiliars, aquests s'hi van oposar per por d'anar al front.

Igualment, a l'acabar la guerra, els excombatents tampoc acceptaven de bon grat el nou rol femení. Així, el 1923 un tinent anglès retirat, G. Dickens, es va indignar a The Times perquè va ser donat a una dona un treball a què va optar: «En aquell moment no vaig reaccionar, fins que vaig saber que a una dona soltera ¡li havien donat el lloc d'un home!». El monopoli masculí del mercat laboral va començar a tocar fi.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

LA SOLTERIA / Per una altra part, la solteria -com explica Virginia Nicholson a l'assaig Ellas solas- va ser un fenomen social rellevant a la Gran Bretanya. Hi van quedar solteres per falta de parella dos milions de dones i van ser denominades les «dones de l'excedent». Si bé en molts casos els va ser difícil conviure amb la seva soledat, en altres les va portar a trencar convencions socials al tenir relacions extramaritals o descobrir les seves preferències sexuals per dones.

Amb la contesa, doncs, la dona va començar a canviar el seu rol sense possible marxa enrere. Ho va testimoniar la introducció del sufragi femení a Rússia i Holanda el 1917 i als Estats Units el 1920 (el 1918, la Gran Bretanya va permetre votar a dones més grans de 30 anys). I és que, com argumenta Nicholson, la guerra va canviar moltes dones, però elles també van canviar la societat.