El califat del terror

Un segle després de l'acord Sykes-Picot pel qual Londres i París es van repartir el Pròxim Orient, l'Estat Islàmic (EI) no dibuixa com es va fer llavors les fronteres amb una ploma en un despatx, sinó amb armes sobre un territori, i obligant els seus nous súbdits a acatar una interpretació estricta de la xaria o llei islàmica. De moment, ha esborrat la frontera entre Síria i l'Iraq i ha accelerat els anhels independentistes al Kurdistan.

«Aquí hi ha dues qüestions diferents», explica Mordechai Kedar, professor d'estudis islàmics a la Universitat Bar Ilan de Tel Aviv, un centre jueu ortodox de caràcter molt conservador. «Asisstim a un fenomen al qual cada dia se suma més gent i correm el risc que s'estengui a països com Jordània, l'Aràbia Saudita o el Líban; no obstant, em sembla que Occident no permetrà un nou estat terrorista com no ho va permetre en el cas de l'Afganistan. Resumint, crec que estem davant un cometa que ha arribat ràpidament a la regió però que també caurà molt aviat».

Un règim com el del flamant califa Abu Bakr al-Bagdadi, líder de l'EI, que es guia pel terror, no podrà prosperar a mitjà o llarg termini. Les execucions, les matances -no solament de xiïtes, sinó també de sunnites desafectes-, l'amputació de mans als lladres, la prohibició de begudes alcohòliques o la imposició a les dones d'una indumentària «modesta» faran que el sistema no s'aguanti si no se suavitza sensiblement com en els casos de l'Aràbia Saudita o Hamàs, cosa que no sembla probable en el cas de Bagdadi.

'BONS' I 'DOLENTS' / L'EI ha recuperat un dels conceptes més reaccionaris de l'islam, el de takfir o excomunió, que permet als «bons musulmans» excomunicar els «mals musulmans»; és a dir, els que no comparteixen l'aplicació estricta de la xaria i a qui és lícit matar. El concepte de takfir va estar en voga a Egipte a finals del segle passat al si d'organitzacions gihadistes marginals, algunes de les quals van sorgir dels Germans Musulmans, però està molt desacreditat entre el gruix dels musulmans. La seva restauració no és ben vista en països que temen que la religió es barregi amb la política més del que es considera estrictament necessari.

Els teòrics islamistes denominen  «islam polític» al que representen els Germans Musulmans. Es tracta d'un islam que no se subordina al poder establert, i considera irrellevant i fins i tot perniciós parlar de democràcia liberal perquè és aliena a aquesta societat. Quan el Govern no és islàmic, els musulmans han d'actuar per canviar-lo i fer-lo islàmic, perquè per als seus seguidors l'islam conté les directrius necessàries perquè els dirigents les puguin seguir per governar.

L'EI s'adhereix a aquesta mateixa doctrina però va molt més enllà. Durant els últims anys, l'EI ha portat a terme milers d'atemptats i atacs, molts d'ells indiscriminats, amb la finalitat de causar una guerra civil entre religions a l'Iraq i Síria i provocar una gran fitna o «dissensió», una guerra de la qual surti victoriós el corrent sunnita, majoritari a l'islam, en detriment de xiïtes i fins i tot de sunnites tebis.

Els EUA poden viure perfectament amb una inestabilitat crònica però controlada a la regió, i així ho han fet durant molts anys, encara que la inestabilitat faci posar nerviosos països sunnites que paradoxalment han ajudat a crear el monstre de l'EI a causa de l'odi mortal que senten pels xiïtes i alauites. Al capdavall, una inestabilitat endèmica però controlada juga a favor dels interessos polítics, econòmics i militars de Washington.

Notícies relacionades

Israel aprofita l’atenció centrada en la guerra contra l’Iran per ocupar més territori a Gaza

L’Iran denuncia que Israel i els EUA han bombardejat el jaciment de gas més gran del món

Molts musulmans que simpatitzen amb l'Estat Islàmic han comparat la fulgurant expansió del califat de Bagdadi amb la ràpida expansió del califat després de la mort de Mahoma al segle VII. No obstant, la sorprenent expansió de l'inici de l'islam difereix d'aquesta en el fet que la potència militar dels Estats Units i els seus aliats no està en decadència, com sí que ho estava la dels imperis limítrofs amb la península Aràbiga en aquella època.

En qualsevol cas, el nou califat, que és una conseqüència de l'errònia política de Washington al Pròxim Orient, farà molt de mal mentre duri pel que té a veure amb les llibertats personals de milions de musulmans. H