Esclaves del segle XXI

La Montserrat és una nena mexicana. Té 12 anys i està a punt de parir. La va violar un vell; la mare, també mare soltera. La va fer fora de casa i viu acollida amb una altra família. I encara pitjor que tot això: la ronden senyores interessades a «adoptar» tant la Montse com el bebè. Els veïns les coneixen com a tractants o traficants de persones: «Després els venen». És un tràfic infame que a Mèxic ha existit des de l'època prehispànica en què els tlaxcalteques assortien de dones els asteques. En els últims anys ha anat en augment i ara les xarxes van de Guerrero fins a Califòrnia i de Tlaxcala fins a Nova York.

«Tlaxcala carrega des d'aquella època amb la maledicció del tràfic de personas», diu Madaí Morales, presidenta d'honor de l'organització Reintegra. Amb una bellesa de Veracruz, la Madaí va caure als 19 anys en mans d'un macarra, els coneguts a Mèxic com a padrotes. El seu nòvio va aconseguir portar-la a la capital, la va tancar dos dies i al tercer la va portar a una zona de tolerància per deixar-li anar: «Mira, són putes. Així  treballaràs. ¿Per què creus que t'hi he portat?».  Aquella nit va atendre en 10 hores 15 clients. «No era part dels meus somnis d'estudiant -diu-.

Em vaig sentir del pitjor, amb molt fàstic».

MALALTIES I PALLISSES / Treballava els set dies de la setmana. «Amb prou feines sobrevivia amb els 200 pesos (11 euros) que em donava a la setmana, em vaig aprimar 10 quilos, vaig emmalaltir de pulmons i ronyons». I de pallisses contínues: «Em donava cops de puny a les costelles i l'estómac, fins a treure'm l'aire i tirar-me a terra per clavar-me puntades». Plorava cada dia sobre el coixí. «L'infern va durar dos anys» fins que «Déu va enviar l'àngel que li demanava», un jove

que la va ajudar a preparar la fuga. La Madaí va denunciar el proxeneta, Saúl Herrera, i va aconseguir que el sentenciessin. La Madaí, de 21 anys, ara estudia Dret, ha escrit un llibre sobre el tràfic de dones i segueix «lluitant per empresonar padrotes».

Només un de cada 200 lenones (macarres) acaba sentenciat i tampoc és segur que compleixi la condemna. Les màfies són famílies senceres de diverses localitats de Tlaxcala entre les quals sobresurt Tenancingo, on tenen refugi milers de rufians.

Una vegada que al corresponsal se li va acudir parar allà a prendre un cafè, la cambrera li va xiuxiuejar que valia més que toqués el dos: «Alguns s'inicien, sempre als 12 anys, venent la seva mare». Allà l'única professió és la de xulo. Madaí Morales confirma: «A Tenancingo se'l coneix com el bressol dels padrotes. Després d'un ritual d'inici, tots es dediquen a reclutar i vendre joves o nenes, fins i tot familiars, començant per les seves germanes o la seva pròpia mare».

NEGOCI EN AUGE / «Ara el problema es multiplica. Aquesta és realment l'esclavitud del segle XXI. Els tractants tenen més formes de contactar les víctimes i valoren més la seva cotització al mercat. I busquen dones més joves, o nenes». La Madaí sap de noies que han estat «raptades a la sortida de la feina, o de l'escola». Que han caigut per les xarxes socials. I denuncia que els parlamentaris que van fer les noves lleis «no tenen ni idea de què és això».

La Universitat de Michigan ha analitzat 442 judicis, dels quals 58 són casos en què Mèxic apareix com a lloc d'origen o tràfic de dones. En 28 d'aquests judicis estaven involucrades més de 200 dones i nenes mexicanes que eren explotades a Califòrnia, Florida, Tennessee, Geòrgia i Nova Jersey. La majoria dels 109 rufians identificats actuaven en bandes familiars, amb germans, cosins i altres parents. De Tlaxcala, és clar. En quatre judicis, Mèxic apareix com a lloc de tràfic d'estrangeres. El més notable implica més de 200 nenes i dones ucraïneses detingudes als EUA. Només Tailàndia supera Mèxic en enviament de víctimes als EUA. 18 judicis més involucren com a víctimes de tràfic per a explotació laboral més de 1.500 mexicans.

A la mateixa edat que aquesta nena que es diu Montse, Norma Bastidas va començar a patir les «cadenes que no es veuen». Als seus 46 anys no solament pot donar la cara, que un dia li van arribar a partir, sinó que surt triomfadora a la televisió. Va passar d'escalar els cims més alts i  guanyar maratons, com la de Boston, a guanyar ultramaratons, com la del Sàhara -250 quilòmetres en set dies- i completar-ne set en un any. I tot ho fa «per donar esperança a víctimes i rescatades, perquè es pot sobreviure i a més triomfar».

VIOLÈNCIA FAMILIAR / La Norma primer va patir la violència familiar. El pare, com molts altres, era alcohòlic. Per això, fa dos anys va tornar «corrent a casa» -així va anomenar el seu vell projecte-: des del Canadà, on viu ara, al seu natal Sinaloa. Va córrer 50 quilòmetres al dia. Fa un mes Norma va nedar 153 quilòmetres.

A Cancún, va travessar Mèxic i part dels EUA en bicicleta i després de córrer 1.100 quilòmetres arribarà a fi de mes corrent a Washington. Una ultratriatló de 5.700 quilòmetres per «denunciar el tràfic de persones i demanar que aquests països endureixin les seves lleis i siguin implacables contra els traficants». Ella va caure en mans del primer rufià tot just arribar a la capital al deixar Sinaloa. La va violar, com l'havien violat, com la tornarien a violar. Va poder fugir, però com si fos el seu destí, va tornar a caure en una trama infame al Japó. En va fugir per tornar a ser violada a Mèxic una vegada i una altra. Les «cadenes invisibles» la van oprimir «fins a la desesperació».

Va trigar a reaccionar, reconeix. I recorda quan va ser: «Vaig quedar irreconeixible en una pallissa, em van trencar tota la cara, vaig sentir que moriria». Ara Norma Bastidas és «forta, feliç i digna». Perquè el tràfic de dones -afegeix sense deixar de pedalar- «pren la dignitat». Mentrestant, amb l'ajuda de la seva nova família i els veïns en alerta, és probable que la petita Montserrat pugui seguir endavant sense haver caigut en les xarxes, encara que hagi de canviar la seva pobra nina per un bebè de debò, el seu fill.

SILENCI TRAUMÀTIC / De moment, segueix mig traumatitzada i gairebé no parla.

Notícies relacionades

El comtat de Texas va rebutjar, pel seu alt preu, una xarxa d’alerta

La meitat dels espanyols augmentarien la despesa en defensa

Ni entén que aquests veïns sotjadors els van salvar tots dos de l'infern o l'esquarterament, tal com en altres llocs on hi va haver rapte de nens han provocat el linxament de bastants innocents visitants. La fiscal de Tlaxcala, Alicia Fragoso, reconeix el greu problema i diu que l'«encara amb accions integrals». En dos anys ha tancat 26 tractants. Però els organismes de drets humans asseguren que «l'estratègia segueix adormida, els ministeris i organismes integrants del pla no han aplicat les accions acordades i el Govern [del president Enrique Peña Nieto] maquilla les xifres, centrades per tant en la persecució».

L'esportista Norma Bastidas abunda en la importància de la tolerància zero i insisteix, convençuda: «Cal ser implacables. És l'única manera de mirar d'acabar amb aquesta infàmia».