El Parlament ucraïnès ordena la posada en llibertat de Timoixenko

La Rada Suprema (Parlament) d'Ucraïna ha aprovat avui una resolució per "complir els compromisos internacionals" de posar en llibertat l'exprimera ministra i líder opositora Iúlia Timoixenko. Un total de 322 diputats, 22 més de la majoria constitucional de dos terços, han recolzat la resolució, que hauria de suposar, segons els opositors, l'excarceració immediata de Timoixenko, reclosa en una clínica de Khàrkiv, ciutat situada a l'est del país.

La filla de Timoixenko, Ievguènia, s'ha posat a plorar al Parlament quan els diputats han votat a favor d'alliberar la seva mare. "Ara, segons les lleis internacionals i la legislació ucraïnesa, la meva mare és un persona lliure. Volarem a Khàrkiv per rebre-la", ha dit Ievguènia Timoixenko.

Timoixenko, que va ser condemnada el 2010, podria ser posada en llibertat en qualsevol moment a Khàrkiv, on s'han desplaçat els seus coreligionaris. La Rada ja havia aprovat divendres una llei de reforma del codi penal que aplanava el camí per a la posada en llibertat de l'opositora, considerada la gran artífex del triomf de la incruenta Revolució Taronja del 2004.

Podria ser presidenciable

Notícies relacionades

Els EUA aturen l’enviament de míssils a Ucraïna

El dalai-lama diu que no serà l’últim i nega la veu a la Xina en la successió

En principi, al ser rehabilitada de la pena que a més li impedia exercir un càrrec públic, Timoixenko es podria presentar a les eleccions presidencials anticipades que se celebraran aquest mateix any. Contra tot pronòstic, Timoixenko va ser derrotada per l'actual president, Víktor Ianukóvitx, en les eleccions celebrades el 2010, i després va ser processada i condemnada per la firma d'un acord de gas amb Rússia, que les noves autoritats van considerar onerós per a les arques del país.

Timoixenko havia insistit en els últims dies contra qualsevol classe de negociació amb Ianukóvitx, mentre la seva filla havia demanat a la comunitat internacional sancions contra el president i els seus col·laboradors per ordenar disparar contra el poble. Sobre l'exprimera ministra també pesa l'acusació d'estar implicada en l'assassinat de l'empresari i diputat Ievgueni Xerban el 1996, càrrec que li podria comportar una pena de 12 anys de presó.