Un 'pijo' en un Smart

Es va presentar al Palazzo Chigi, la Moncloa d'Itàlia, a bord d'un Smart i hi va entrar per la porta del darrere. A Roma, viatjar en Smart es vincula a ser pijo perquè el cotxe «intel·ligent» el tenen només els que ja en tenen altres i van amb presses i determinació per la vida. Com Matteo Renzi, alcalde de Florència i aspirant a primer ministre, fins i tot sense passar per les eleccions i organitzant un pols a corre-cuita amb el cap de l'Executiu, Enrico Letta, del seu mateix partit.

L'Smart per la porta del darrere va ser el primer acte d'un cara a cara que Letta va definir com a «franc», i que ve a significar que se les tindran sense embuts. «Jo segueixo endavant, qui vulgui el meu cárrec, que ho digui», va dir un Letta sense el seu aplom habitual, en una roda de premsa imprevista. La segona frase va ser més ben matisada: «Qui vulgui substituir-me que digui què vol fer». I per il·lustrar-ho fins i tot més, es va treure de la carpeta un papir del qual va llegir el Projecte Itàlia, un nou programa del Govern per a aquesta segona fase de la crisi: la premsa i les televisions de dijous li dedicarien poques línies i minuts.

Un senyal que Letta, símbol de l'estabilitat política que havien demanat Brussel·les i l'FMI, ja ha estat probablement despatxat. L'últim baluard del jove primer ministre davant de l'Alcalde -tots li diuen així, en majúscules, perquè d'alcalde de Florència ho és i diu que ho seguirà sent- era Giorgio Napolitano, president de la República. Però quan l'Smart va arribar «a 3.000 per hora», com va descriure un reporter gràfic, al Palazzo Chigi, Napolitano va dir que «unes eleccions ara són una tonteria» i que la vida del Govern no és assumpte seu sinó de la majoria que el recolza.

Notícies relacionades

Letta anuncia la seva dimissió com a primer ministre d'Itàlia

La Unió Europea denuncia que Rússia ha atacat la seva delegació a Ucraïna

Ningú sap si Renzi és o no d'esquerres i fins a quin punt ho és, com correspondria a un secretari del Partit Demòcrata, el PSOE italià. El poble de l'esquerra fa costat a Renzi, que fins ara té com a mèrit haver administrat bé l'alcaldia de la ciutat que va ser de Lorenzo de Mèdici, l'urbs més pija d'Itàlia. Cosa que en el mar de la corrupció local ja és positiva. També el recolzen els joves que no van votar el guru Beppe Grillo, que va atraure tots els indignats.

Renzi pot substituir-lo, pensen molts. Sense eleccions anticipades i esquivant les regles de les democràcies. En Smart, és clar. Si fa just un any Letta es va presentar al seu partit afirmant, sense ser entès, que «s'ha de ser menys Forrest Gump i una mica més pirates a l'estil Jack Sparrow», de Piratas del Caribe, Renzi sembla trobar-se, almenys pels títols, entre Darren Stein de Jeux interdits (Caramel assassí, a Espanya) i René Clement de Joc perillós. Amb el seu castigat Smart blanc-i-blau.