Rukhsar, l'última malalta

El camí s'obre entre cases de tova i fusta. Els camps de cultiu, que seran verds en l'època del monsó, deixen veure figures humanes de colors entre els tons marrons d'una collita encara tendra. Un grup de nens corre esvalotador al darrere dels forasters que acaben d'arribar. Són la novetat que ha interromput la monotonia d'aquest poble ple de vida però apartat de tot. Una nena menudeta vestida de vermell s'afanya per no perdre el pas del grup. Ella és el motiu pel qual els estrangers han arribat fins allà.

Rukhsar Khatoon, de 4 anys, és l'última nena índia de qui es té constància que està contagiada de poliomielitis, una malaltia que afecta el sistema nerviós i pot provocar paràlisi. El 13 de gener del 2011 va ser diagnosticada i, des d'aleshores, no s'ha registrat cap cas nou al país. Tres anys és el temps que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera necessari per declarar la malaltia eradicada. Al març, després d'analitzar els últims estudis, l'Índia serà oficialment un país lliure de pòlio.

«Rukhsar va començar a vomitar i a tenir diarrea, així que vam anar al metge local, que li va posar tres injeccions perquè es va pensar que era un problema del fetge», explica a EL PERIÓDICO el pare de la nena, Abdul Saha, de 28 anys. No era un problema del fetge. «La cama dreta es va inflar i va començar a torçar-se i va ser llavors quan vam saber que era alguna cosa més greu», recorda assegut al davant de casa seva, al poblet de Shapara, a 30 quilòmetres de Calcuta.

Tres mesos més tard se li va diagnosticar poliovirus tipus 1. Durant tot aquest temps, la seva mare, Sabeda Bibi Saha, va estar al seu costat a l'hospital. Abdul es va quedar al poble per no perdre els pocs ingressos que tenen teixint saris, peces de roba femenina per les quals guanyen unes 800 rupies.

Ara la tímida Rukhsar viu una vida normal. Creix, juga i somriu com ho fan la resta dels seus amics. La seva coixesa ni tan sols es nota. «Està molt bé però, quan corre, a vegades la cama li fa mal i es cansa aviat», explica el seu pare amb la nena en braços per afegir: «Aquí no hi ha metge de pòlio i quan li fa mal no hi podem fer res».

Aversió a la vacuna

Malgrat els riscos, hi ha pares que encara avui es neguen a vacunar els fills. «Això passa, sobretot, amb la població musulmana», afirma Sankari Gayen, treballadora del Servei Integrat de Desenvolupament Infantil (ICDS), un programa estatal d'assistència mèdica a infants més petits de 6 anys. «No volen que els seus fills siguin immunitzats perquè es pensen que es quedaran estèrils o que se'ls encomanarà el virus a través de la vacuna», explica Gayen. Ella, veïna de la zona, sap que l'únic que funciona és donar-los «regals», com ara ulleres de sol o bolígrafs. Solament així accedeixen a vacunar els seus fills.

El mateix pare de Rukhsar reconeix que en el seu dia no hi va donar la importància que mereixia. «Gràcies a les campanyes del Govern a poc a poc la gent aprèn que amb la vacuna es combat el virus», reconeix Abdul. Quan hi ha jornades de vacunació, ell mateix va porta per porta per convèncer els veïns que no dubtin a immunitzar els seus fills.

Notícies relacionades

El futur assalt dels EUA

Abbas es reuneix amb Meloni i li demana que Itàlia reconegui Palestina

La família de Rukhsar rep suport de Rotary, entitat sòcia del Govern en la lluita contra la pòlio. «Rotary ens va proposar anar a Nova Delhi i ajudar-nos a trobar feina allà, però no volem deixar el nostre poble. Per això hem decidit que Rukhsar se'n vagi a estudiar a la capital quan faci 6 anys», diu el seu avi a l'arribar de la mesquita.

Fins a pobles remots com Shapara han arribat els programes d'immunització. Des del 1995, han estat vacunats uns 172 milions de nens menors de cinc anys a tot l'Índia, amb un cost per al Govern de 2,5 milions de dòlars. Un gran èxit si es té en compte que el 2009 comptava amb la meitat de la població mundial malalta de pòlio. Fa tres anys que no es registra cap cas nou de pòlio al país. Però hi ha altres reptes pendents.