Els temps d'Hollande

Si les informacions que han anat apareixent a la premsa francesa són certes, François Hollande ha mantingut un afer sentimental durant pràcticament un any amb l'actriu Julie Gayet, encara que hagi sortit a la llum fa només uns quants dies. No deixa de ser admirable que el president de la República, en plena crisi econòmica, social i també de popularitat, trobi temps per a un altre amor, ¡tan  esgotadora com és la infidelitat!

Però llevat del morbo que inevitablement suscita, és una història que només importa al senyor Hollande, a la senyora Gayet i a la senyora Trierweiler (pels comunicats mèdics, a ella sí que li ha importat, i molt). Al capdavall, la història és plena d'exemples semblants.

Notícies relacionades

La revenja de Sarkozy

El futur assalt dels EUA

És admirable també el consens de la premsa i de la societat franceses sobre el principi bàsic de l'absoluta separació entre l'esfera pública i l'esfera privada. Malgrat que els rumors circulavent des del mes de gener del 2013, ha hagut de ser una revista del cor qui hagi aixecat l'exclusiva, només perquè la resta dels seus col·legues ratifiquin que la vida amorosa del president no és de la seva incumbència. I en ple debat sobre si el tradicional pacte de silenci en aquests temes es deu a la connivència entre les elits polítiques i les mediàtiques -que es tapen mútuament els pecats-, preval un respecte genuí per l'esfera privada. En un altre rampell d'excepcionalitat britànica, els mitjans anglosaxons no han deixat de mostrar la seva perplexitat, que arriba a la incredulitat, davant la defensa acèrrima de la intimitat per part dels periodistes francesos. Tot això no ha evitat, és clar, milions de paraules abocades aquests dies sobre totes les implicacions de l'assumpte, des de la seguretat fins al paper de la primera dama, passant per la credibilitat personal del mandatari.

El que Hollande ha mesurat malament, o no ha mesurat gens en absolut, són els temps polítics (¿o potser el que li ha fallat ha estat valorar bé la capacitat d'acció dels seus adversaris?). El fet que l'escàndol hagi coincidit amb la roda de premsa semestral des de l'Elisi, i que en aquesta, precisament, hagués de presentar mesures clau per abordar el futur, i de passada intentar recuperar el suport popular, ha desviat l'atenció del que verdaderament importa. El pivot cap a polítiques liberals -de fet, ha anunciat la reducció d'impostos i l'eliminació de cotitzacions familiars per a empreses i autònoms fins al 2017-, la disminució de la despesa pública per lluitar contra el dèficit, la millora de la productivitat i de l'educació han estat les claus de la seva compareixença. D'una bufada, aferrat al mantra que «els assumptes privats es tracten en privat», ha despatxat qualsevol qüestió relacionada amb l'afer Gayet. Si les mesures funcionen i França recupera el glamur perdut, en efecte tot l'assumpte quedarà en el terreny de l'anècdota i personal. Però si no és així, Hollande acabarà el seu mandat amb el títol, ja adquirit, d'haver arribat a ser el president més impopular de la Cinquena República.