Dol global per Mandela

Anthony Sampson, l'amic i biògraf oficial de Nelson Mandela, va escriure: «La seva història és el conte de fades predilecte a tot el món. El presoner alliberat de la masmorra fosca, el pobre que es converteix en príncep, l'home del sac que es revela com un mag».

Mandela es va guanyar una autoritat moral tan immensa que la seva història va ser importada per tot el món, certament. ¿A qui no pot agradar la història d'un home que després de 27 anys tancat a la presó perdona els seus carcellers, apaga els desitjos de venjança d'una col·lectivitat i utilitza l'astúcia i l'encant personal per aconseguir la reconciliació d'un país?

Hi ha aquí ensenyances per a qualsevol que les vulgui aprendre. Però les ensenyances també es poden apropiar i modelar al gust partidista, com es va veure ahir en les reaccions i els homenatges després de la seva mort dijous als 95 anys. Encomiables conceptes 'mandelians' com unitat, resistència, reconciliació, pau i empatia es poden fins i tot tergiversar i adaptar a interessos bastards.

¿Un exemple? Baixar al-Assad, el president sirià que manté el seu país en una sagnant guerra des de fa gairebé tres anys, va instar la humanitat a aprendre de Mandela. Així mateix. «La seva història de lluita ha inspirat totes les persones vulnerables del món, que esperen que opressors i agressors aprenguin la lliçó que al final són ells els perdedors».

DEU DIES DE DOL / La sensació de pèrdua verdadera s'ha apoderat de Sud-àfrica, un país de 52 milions d'habitants que avui congrega llàgrimes, càntics, balls i discursos sentits. També certa aprensió i por que el racisme i les tensions socials reapareguin una vegada enterrat el gran unificador. «Hem de donar-li el regal d'una Sud-àfrica unida», va proclamar ahir Desmond Tutu, una altra venerada figura de la lluita contra l'apartheid, en una missa a Ciutat del Cap.

Al país l'esperen ara 10 dies de dol abans del comiat definitiu, el 15 de desembre vinent, en un funeral d'Estat que s'espera que sigui un dels més grans de la història. Serà al seu poble ancestral de Qunu -a 700 quilòmetres al sud de Johannesburg-, on també reposen les restes de tres dels seus fills i altres familiars, el lloc on mandataris de tot el món escenificaran un dol global per un heroi universal.

Embolicat el taüt amb una bandera sud-africana, el cos sense vida de Mandela va ser traslladat ahir a una funerària de l'hospital militar de Pretòria. Dimarts tindrà lloc el primer gran homenatge públic, que se celebrarà a l'estadi de futbol de Johannesburg. És just el lloc on va aparèixer en públic per última vegada, el 2010, a la final del Mundial, aquella que va catapultar Andrés Iniesta. La seva ja fràgil figura va aparèixer agafant-se del braç de la seva dona Graça Machel.

Després, de dimecres a divendres, el seu cos serà exhibit en un fèretre transparent a l'Union Building de Pretòria, l'històric lloc on Mandela va prendre possessió de la presidència sud-africana el 1994. Els seus compatriotes podran acomiadar-se personalment d'un líder admirat i adorat, la simbologia del qual no ha estat encara prou manipulada per l'oportunisme polític per generar desdeny.

SENSACIÓ DE LLIBERTAT / Cap lloc com Soweto, el gueto negre més gran de Sud-àfrica, per apreciar la importància de la gegant i emblemàtica figura de Mandela. Les imatges van transmetre escenes de tristesa combinades amb un dol festiu. Balls coloristes, càntics alegres i molt soroll per celebrar, més que plorar, el primer president negre del país, immortalitzat en estàtues de bronze i marbre, però al qual agradava també ballar, socialitzar amb famosos de revistes frívoles  i lluir camises folgades i coloristes. Un dia li van preguntar per què portava sempre aquest tipus de roba: «Ha de recordar que m'he passat 27 anys a la presó. Vull sentir la llibertat», va contestar.

L'aspecte de Mandela -prim, canós, amb el somriure càlid- i la musicalitat del seu discurs van contribuir a la construcció d'una figura paternal, que constrastava d'alguna manera amb la fermesa dels seus principis i la tenacitat en els seus objectius. Tot plegat ho van recordar els líders mundials en els seus respectius homenatges abans d'encarregar immediats plans de viatge a Sud-àfrica. Barack Obama no faltarà a l'adéu. Ni David Cameron. Ni tants altres.

No fa tant que mandataris com Ronald Reagan o Margaret Thatcher el consideraven un «terrorista». De fet, fins al 2008 el seu nom (i els de tot el Congrés Nacional Africà) no va ser esborrat de la llista de persones i organitzacions a vigilar per part de l'Administració nord-americana. Va entrar a la llista de forma deliberada; hi va continuar per descuit.

UNA ICONA POP / La mort de Mandela es va produir en el mateix moment en què la indústria cinematogràfica li rendia l'enèsim homenatge. Els anys el van convertir en una icona pop, plasmada en infinitat d'obres musicals, literàries i fílmiques.

Notícies relacionades

El fèretre amb les restes de Mandela recorrerà durant tres dies els carrers de Pretòria

Mandela, el somiador de somnis possibles

Londres va desplegar dijous l'alfombra vermella per a la 'première' de 'Long walk to freedom', un 'biopic' protagonitzat per l'actor Idris Elba en el paper de l'heroi sud-africà. Paraules solemnes i elevades a peu d'alfombra -entre altres dels ducs de Cambridge, Guillem i Caterina- van ser confrontades per la notícia de la seva defunció.

Mitificat durant gairebé tres dècades a la presó, Mandela va aconseguir pujar encara més amunt en el pedestal així que es va desposseir de la indumentària  de pres i es va posar el vestit d'etiqueta presidencial. «No sóc un àngel», va recordar més d'una vegada. Però ja no ho podrà desmentir més. «Sóc un dels milions de persones que es van inspirar en la vida de Mandela», va dir Obama, Que ningú corrompi el seu missatge en la seva mort.