L'enveja de Catalunya

Ara que celebrem l'Any Espriu, quan observem el desenvolupament del referèndum escocès, ens tornen a venir a la memòria aquells famosos versos: «Oh!, que cansat estic de la meva covarda/ vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n/ nord enllà, on diuen que la gent és neta, i noble, culta, rica, lliure/ desvetllada i feliç».

A Catalunya continuem envejant països com el Regne Unit, on la trajectòria democràtica és més sòlida i la manera de fer front als nous reptes polítics que es plantegen és més reposada i educada. El cas escocès torna a ser un exemple de normalitat democràtica envejable. En canvi, aquí hem d'escoltar l'expresident Aznar amenacant d'enviar a la presó el president Mas en cas de convocar un referèndum «il·legal»,  els militars espanyols s'atreveixen a amenaçar Catalunya amb tancs, i en els cercles de poder de Madrid el ninguneo a Catalunya continua.

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

En el contex britànic, el primer ministre David Cameron ha declarat que Escòcia pot ser perfectament un país independent, encara que ell pensi que li anirà millor continuar dins del marc britànic. Per la seva banda, la BBC no deixa d'emetre programes informatius oferint una gran quantitat d'informació sobre com quedaria una possible Escòcia independent, en tot el seu ampli espectre de possibilitats abstractes i concretes:  ¿Continuaria dins de  la Unió Europea i dins de l'OTAN? ¿Com quedaria la moneda?,

¿Com quedaria l'exèrcit? ¿Quin serà l'himne? (actualment no en té). ¿Com quedarien les pensions?, ¿com quedaria la BBC? ¿El Regne Unit  canviarà de nom? Sense cap amenaca ni atemorint ningú. Els matrimonis només poden funcionar bé quan saben que, en cas de divorci, el respecte continuarà sent el mateix.