Nazi fins al final

Cent anys sense remordiment. Herbert Priebke, un oficial de les SS nazis, va morir ahir a Roma, després d'haver estat condemnat a cadena perpètua, «sense cap remordiment». Ho afirma el difunt en un testament i un vídeo que ha deixat al seu advocat, Paolo Giacchini. Un monument perifèric de la capital italiana recorda les 335 víctimes que van ser assassinades per ell, complint l'ordre de Berlín d'ajusticiar 10 italians per cada nazi mort pels antifeixistes.

Pel centre de Roma es poden observar moltes làpides, col·locades a les façanes dels edificis, que recorden algun ciutadà que el 24 de març de 1944 va ser arrabassat als seus familiars per ser portat fins a les fosses ardeatines, un conjunt de mines situades al començament de la via Ardeatina, llavors una perifèria urbana, per ser assassinats. Les autoritats commemoren cada any aquella massacre, juntament amb la comunitat jueva de la capital, perquè la majoria dels assassinats pertanyien a aquella raça i religió. A ells s'hi van afegir alguns detinguts comuns «perquè amb els jueus no s'arribava a la xifra» de la represàlia, va assenyalar Priebke en el procés.

Que «no se celebrin uns funerals que constitueixin un espectacle», va demanar ahir l'associació nacional dels partisans d'Itàlia (ANPI). Alguns dels representants d'aquesta associació van ser els autors materials de l'atemptat a via Rasella, en ple centre de Roma, que va costar la vida de 33 militars nazis.

Priebke havia estat detingut a Bariloche (Argentina), el 1994, després de ser descobert per la cadena ABC, just quan a començaments dels 90 a Itàlia la dreta, inclosa la més extrema, estava tornant al Govern, reciclada per Silvio Berlusconi. Com van recordar llavors els mitjans, va semblar una patata calenta posada en mans d'una dreta que, en el passat, havia estat parcialment feixista i col·laboradora dels nazis.

Notícies relacionades

El Parlament britànic despenalitza l’avortament de més de 24 setmanes

La UE s’ofereix per mediar entre Israel i l’Iran

Durant anys la dreta va intentar disminuir el paper de Priebke en la massacre i l'interessat va adduir durant el procés que havia complert ordres. El primer tribunal militar (1996) el va eximir de la presó «per tractar-se d'un delicte prescrit». No obstant, el Suprem va imposar un nou procés que va ratificar (1998) la petició de l'acusació i el va condemnar a cadena perpètua. Per raons d'edat, va poder complir l'arrest en un domicili que va escollir a Roma.

«No puc dir que estigui a punt de plorar», va dir ahir Francesco Polcado, president de l'ANPI. «Ha mort un assassí que mai se'n va penedir, va matar més persones que un serial killer i ha viscut una vida llarguíssima, parcialment fins i tot feliç», va afegir. «Resulta amarg que mai se n'hagi penedit», va subratllar ahir Riccardo Pacifici, president de la comunitat jueva de Roma, que va ser ocupada per les tropes alemanyes el setembre de 1944.