El G-20 evidencia la falta de consens davant un possible atac contra Síria

La cimera del G-20 iniciada a Sant Petersburg (Rússia) ha servit per posar en evidència la falta de consens davant la possibilitat d'una intervenció militar internacional contra Síria. Al marge de les típiques estampes d'afabilitat estètica, la cimera internacional torna a escenificar els conflictes soterrats entre els països desenvolupats i els grans gegants emergents.

El president de Rússia, Vladímir Putin, i el gruix de la comunitat internacional representada al G-20 sembla que intenta frenar les intencions del president dels EUA, Barack Obama, de liderar un atac contra Síria. Rússia, la Xina, Alemanya i fins i tot el Regne Unit s'han oposat obertament a la intervenció militar. Obama reclama el suport polític intern als EUA, però requereix també un suport internacional sòlid per no desencadenar un problema més gran del que ja hi ha.

Obama únicament compta amb el suport de França, ajuda apreciable però potser insuficient per afrontar la solució militar enfront de la via política, més recolzada, per eliminar el problema sirià de l'agenda internacional. A més, Putin sembla que ha vist a Síria un filó per enfortir la seva imatge internacional en detriment d'Obama.

Oposició

Rússia i la Xina s'oposen categòricament a una acció militar contra Síria que no compti amb el vistiplau del Consell de Seguretat de l'ONU i consideren que el Congrés nord-americà no té poder per autoritzar un atac contra Damasc. Putin ha advertit que qualsevol atac que no compti amb el vistiplau de l'ONU només es pot considerar una agressió, mentre la cancelleria xinesa ha reiterat aquest dijous que la guerra no és la solució a la crisi siriana.

Obama es proposa recollir a Sant Petersburg tot el suport per a una coalició que de moment únicament compta amb el suport de França, Turquia, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Kuwait.

El G-20 econòmic

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Des del punt de vista econòmic sembla que es consolida la perspectiva d'una certa recuperació global, però a ritmes descompassats i amb febleses manifestes. L'amenaça d'un crac financer sempre plana però les receptes per evitar-lo són variades segons la zona del món. El grup denominat dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) guanya cada vegada més protagonisme davant la vitalitat econòmica mostrada els últims anys.

Mentre que en la política interna europea i espanyola triomfa la tesi del control del dèficit, en el context del G-20 guanya per golejada l'estratègia de fomentar obertament el creixement econòmic i la creació d'ocupació. L'objectiu, segons la proposta concreta russa, "es refereix a la necessitat d'adoptar mesures per estimular la inversió i prevenir la volatilitat del flux de capitals". Aquesta estratègia expansiva és compatible, segons la majoria, amb la reducció de l'endeutament i del dèficit públic, encara que en les receptes per congeniar les dues línies de política econòmica tendeixen a perdre credibilitat.