Genocidi sense impunitat

Alguns dels seus col·laboradors van fer mèrits suficients dins de la seva competència per superar-lo amb els seus abominables comportaments sanguinaris, peròJorge Rafael Videlaes va doctorar amb el títol del genocida més gran de l'Argentina i així passarà a la història després d'haver hagut de purgar condemnes dictades en democràcia pels tribunals de justícia.Videlava ser un personatge sinistre, superb, que ha mort sense haver mostrat mai ni el més mínim penediment ni haver demanat mai perdó pels milers d'assassinats comesos dins d'un pla sistemàtic d'extermini. Una espècie d'inquisició, en versió Procés de Reconstrucció Nacional, en la qual tota una generació de joves va estar sota sospita, va ser perseguida, torturada, desapareguda, assassinada o, en el millor dels casos, refugiada en el dur exili.

En els 28 anys transcorreguts des de l'enderrocament el 1955 de Juan Domingo Perón fins a la recuperació de la democràcia el 1983, l'Argentina només va estar 10 anys sota governs civils molt fràgils, amb democràcies extremadament condicionades. El context dels països veïns tampoc hi ajudava.María Estela Martínez de Perónera l'única presidenta d'un Govern civil heretat després de la mort del seu marit, mentre a Xile, Paraguai, Brasil, Bolívia o Uruguai, ambJuan María Bordaberry,com a president d'un Govern titella dels militars, tenien dictadures. Els EUA, en el context de la guerra freda i l'obsessió per evitar a qualsevol preu nous fenòmens revolucionaris com el protagonitzat perFidel Castro, impulsava aquests règims.

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

Mai abans a l'Argentina un cop d'Estat havia estat tan anunciat pels seus sediciosos protagonistes com el d'aquell traumàtic 24 de març de 1976. En només cinc dies, fins a l'instant mateix en què va assumir la presidència, mantenint el càrrec de cap de l'Exèrcit,Videlava aconseguir imaginar-se que acumulava un poder absolut, semblant al de Juli Cèsar, només compartit en alguns terços ambEmilio Massera iOrlando Agosti, sense pensar que aquells anys acabarien algun dia, més aviat que tard, sense que els seus delictes de lesa humanitat quedessin sense la reparació de la justícia.

Videlaha mort en una presó comuna de Buenos Aires, una de les seves condemnes va ser de 50 anys de presó per uns fets provats tan repugnants com és la «sostracció, retenció i ocultació» de filles i fills de persones desaparegudes. La democràcia, en aquest cas, no va permetre la impunitat d'un genocidi. Aquesta és la gran notícia.