Un triomf avassallador

Amb més de 30 punts percentuals d'avantatge sobre el segon candidat més votat, Rafael Correa ha arrasat en la seva reelecció. Aconsegueix augmentar en més de 10 punts els resultats en les eleccions anticipades del 2009, després de la nova Constitució. L'espectacular suport popular no hauria de continuar sent menyspreat pels qui el desqualifiquen de manera sistemàtica des del seu primer triomf el 2007. Des del 1830 l'Equador ha tingut 110 presidents. Només 23 van ser elegits pels seus ciutadans. Els tres últims abans de Correa, Bucaram (1997), Mahuad (2000) i Gutiérrez (2005), van ser enderrocats i no van acabar els mandats, com molts altres. Correa es converteix en el líder que més temps haurà governat l'Equador sense interrupcions.

Hi ha fets que són poc discutibles, amb la realitat a la mà. Rafael Correa ha sabut generar les condicions per aconseguir l'estabilitat i el creixement econòmic sostingut des de la seva arribada al poder, amb el suport transversal, també, de sectors de classe mitjana i, fins i tot, de mitjana alta. La seva alternativa econòmica, radical contra les pràctiques neoliberals, ha generat una dràstica reducció de la pobresa, amb la reincorporació a la societat de milers i milers de persones que havien estat expulsades cap a la marginalitat. En un país en vies de desenvolupament, però pobre, la desocupació se situa en el 5%, amb una inversió en polítiques socials pròxima als 60.000 milions de dòlars des del 2007. En una economia dolaritzada des del 2000, sense moneda autòctona, els contractes per l'explotació de petroli van passar a generar uns ingressos per a l'Estat del 87% des del 2010.

Notícies relacionades

Galopar cap endins

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Oposició fragmentada

La revolució ciutadana de Correa ha sortit més enfortida que mai a l'aconseguir una majoria molt àmplia de parlamentaris a l'Assemblea Nacional. Això li permetrà desencallar projectes tenaçment bloquejats per una oposició que ara apareix més debilitada i fragmentada. L'economista doctorat als EUA va ser molt clar després del seu triomf avassallador: «Aquí ja no manen la partitocràcia, ni la bancocràcia, ni els mitjans de comunicació, ni el Fons Monetari Internacional». Transparent.