Després del túnel, allà on va néixer la vida

Més de 20 quilòmetres de camí empedrat que pugen des del desert fins als 2.750 metres de la Sierra Madre i un angost túnel de dos quilòmetres i mig donen accés a un dels llocs més fantàstics de Mèxic: Real de Catorce.

Amb aquest camí tenim temps per escoltar, per exemple, els blues del grup que porta el mateix nom i mor amb el seu creador, Pepe Cruz. Com reneix aquest poble, a base de pel·lícules i turisme, enmig de nous setges d'empreses mineres. Al sortir del túnel, la llum. I una marxa enrere en el temps i l'espai.

Per als huicholes -una de les 60 ètnies mesoamericanes que millor han conservat la seva cosmogonia-,

aquí davant, enmig del desert, va caure la punta de la banya del cérvol celeste, va néixer la vida. Amb el peiot, el cactus sagrat carregat de mescalina que els permet tocar les portes del cel i teixir les seves visions solars enniérikas, estams cotitzats a Tòquio o Nova York. Per als que van anar arribant, aquí hi havia la plata i l'or. Entre els turons va sorgir un Real de Minas que va ser ciutat d'avantguarda en les seves dues èpoques daurades.

Diuen que catorze van ser els assaltants que el metall havia d'evitar a la serra, en aquest primer tram del camí a la metròpolis: «Eren 15, però en van matar un».

Real de Catorce va arribar a encunyar moneda per evitar trasllats. Però les vetes es van anar quedant a sota. Els sostres dels casalots van caure i els seus pisos es van omplir de nopals i altres cactus. La revolució, fa 100 anys, la va acabar convertint en una ciutat fantasma. En el temps en què negocis i poders creixen sobre les drogues com antigament sobre els metalls, els habitants d'allà han hagut d'afrontar els disbarats del narco, que va omplir els voltants de laboratoris d'èxtasi.

Igual que els huicholes -enfilats des de la conquista en altres punts més agrestos de la Sierra Madre, a centenars de quilòmetres d'aquí- han patit un assetjament continu en els pelegrinatges en què els xamans inicien els xavals per transmetre'ls els seus coneixements i recullen a més els peiots per a posteriors cerimònies i caceres.

Els cuidadors de cavalls i els xòfers dels vells jeeps Willys es van organitzar per reconquistar d'una manera ecològica la ciutat i el desert. Pels carrers es poden degustar herbes, begudes i fruits del desert. Aiguamel,pulque, mescal; formatge de figa de moro,cabuchesde bisnaga, flors desávila. S'ha de veure l'habilitat de l'huichol amb estams ochaquiras.

Tot i que encara no s'ha fet la gran pel·lícula de Real de Catorce, per aquí van passar Pe i Salma, Brad i Julia. Hi van arribar pintors, cuiners i altres artistes.

Ara, el turisme, l'art i la cultura apareixen com a únic obstacle contra un retrocés que preocupa la gent de Real de Catorce i «inconforma» els pelegrins indígenes.

Notícies relacionades

Ebrahim Raisi, el guanyador tant sí com no

Estat Islàmic reivindica l’atemptat en què van morir tres catalans

Una empresa d'origen canadenc, la First Majestic Silver, ha aconseguit la concessió de 6.000 hectàrees en 22 llocs dels voltants, diversos d'ells de fonts d'aigua sagrades per als huicholes.

«El seu projecte és devastador. No més mines», diuen just al sortir del túnel.