Nelson Castro: "Es pensava que era omnipotent i no va fer cas del seu cor"

Malgrat que la mort de Néstor Kirchner és la millor publicitat per al seu llibre -Enfermos de poder, publicat a Ediciones B- i la prova irrefutable que no s'equivocava, assegura que no n'està ni feliç ni satisfet. La realitat, tossuda, ha donat la raó a aquest reconegut periodista argentí quan, a través de l'anàlisi de la salut de 10 presidents, assegura que el poder genera un estrès que pot repercutir greument en la salut. Fins al punt de jugar-s'hi la vida.

-¿Està sorprès per la mort de Kirchner?

-És una notícia dolorosa que m'ha consternat però no m'ha sorprès. Ell sabia l'alt risc que corria pels seus problemes cardíacs. De fet va tenir dos avisos recents. La veritat és que la seva mort era qüestió de temps, era un final anunciat si no variava els seus hàbits de vida.

-¿Néstor Kirchner era un malalt de poder, per usar les mateixes paraules que titulen el seu llibre?

-Sí. Totalment. Era una persona que va prioritzar el poder per sobre de la seva salut encara que sabia que podia resultar nociu. Es pensava que era omnipotent i va desatendre el seu cor. No només ell, sinó també el seu entorn. El poder genera a vegades aquesta sensació d'omnipotència que pot resultar devastadora.

-¿Un comportament no gaire intel·ligent?

-Sí, la seva actitud ha estat poc sensata, poc intel·ligent en la mesura que era nociva per a la seva vida.

-¿Un avís a navegants?

-És, sens dubte, un ensenyament. A l'Argentina tenim una particular riquesa de presidents amb problemes de salut. Tal com explico en el llibre, quatre van morir en l'exercici de les seves funcions

-Manuel Quintana el 1905, Roque Sáenz Peña, el 1914, Roberto Ortiz el 1942 i Juan Domingo Perón el 1974-. D'altres, com Menem i De la Rúa, han tinguts alguns ensurts importants.

-¿Quin seria el seu perfil de Néstor

Kirchner?

-Tenia una personalitat del tipus A, que implica reaccions de fúria, enuig i agressivitat en situacions d'estrès, que no sabia canalitzar. Va fer de la imposició de la seva autoritat la forma de fer política.

-No sembla haver tingut gaire sintonia amb ell.

-Feia 10 anys que no parlava amb mi. Crec que ha fet coses positives, com la lluita pels drets humans, la recuperació econòmica i la potenciació del rol de l'Estat. Però va deixar un rastre d'intolerància molt preocupant quan algú pensava diferent que ell, amb actituds incompatibles amb la democràcia

Notícies relacionades

El Parlament britànic despenalitza l’avortament de més de 24 setmanes

La UE s’ofereix per mediar entre Israel i l’Iran

-¿Pot manar tothom?

-No. Si no saps canalitzar bé l'estrès s'altera una capa interna dels vasos sanguinis de les artèries que predisposa a la creació dels temuts coàguls.