Contra les reformes i contra Sarkozy

Ningú té clar a França com s'acabarà aquesta crisi. La incertesa mana en totes les anàlisis. Perquè fa menys d'un mes, ningú, segurament tampoc els sindicats, podia preveure que la protesta arribaria a tenir les dimensions actuals. I per aquest motiu ningú s'atreveix a dir què pot passar a partir d'ara.

No hi ha res que indiqui que els que contesten la reforma estiguin disposats a cedir. Ni tan sols els diaris de dretes s'atreveixen a pronosticar un debilitament de la protesta. Una de les incògnites és si creixerà la protesta dels estudiants de secundària. Una altra, més peremptòria, és si al Senat es farà alguna maniobra per endarrerir al màxim la votació final sobre la reforma de l'edat de jubilació.

Tampoc hi ha indicis que el Govern estigui a punt de cedir. Encara més, dimartsNicolas Sarkozyva anunciar un pla conjunt francoalemany per endurir el Pacte d'Estabilitat europeu, és a dir, per reforçar la política d'austeritat. Però, més enllà d'aquesta aparent determinació, el president francès ha de saber que ha comès un greu error de càlcul. Perquè si hagués previst que la seva decisió d'elevar l'edat de jubilació dels 60 als 62 anys acabaria provocant el que està provocant, no s'hauria llançat tan decididament per aquest camí.

Sarkozyno solament ha infravalorat la força de les organitzacions sindicals, sinó, i això és més greu, no ha fet cas dels sondejos que, des de fa uns quants mesos, descriuen com la majoria dels francesos estan en contra d'ell. «Hi ha un sentiment d'exasperació envers el poder», deia aquest cap de setmana un editorial.

Notícies relacionades

Revolta al carrer contra Sarkozy

Vàndals a l'institut

A poc a poc, manifestació rere manifestació, l'oposició a la reforma de les pensions s'ha anat conjuntant amb aquest sentiment: una enquesta del CSA arribava dilluns a la conclusió que el 71% dels francesos (i entre ells el 34% dels votants de dreta) simpatitzaven amb la vaga general de l'endemà. Al juny, un percentatge similar comprenia que el Govern reformés les pensions. Un canvi tan dràstic només s'explica perquè la gent deu haver entrevist -i en això segurament hi ha influït molt la fredor tècnica amb què el Govern ha abordat l'assumpte- que, després del retard de l'edat de jubilació, poden venir altres mesures que acabin amb l'Estat de benestar que els francesos consideren un bé adquirit i intocable. I també perquè el que està en joc avui als carrers de França és la figura deNicolas Sarkozy.

L'enfrontament, per tant, té profundes connotacions polítiques. Encara que no estrictament partidàries. Això fa que el malestar social francès sigui una mica diferent, almenys fins ara, del que creix en altres països. I també condiciona la recerca de solucions: perquè no sembla gens fàcil que l'enrenou es pugui arreglar amb una negociació entreSarkozyi els sindicats.