DIA DE TENSIÓ I DE RECORD

EUA arriba amb inquietud a l'11-S sota l'amenaça d'una pira d'alcorans

Diversos mitjans anuncien que de cap manera difondran imatges de llibres sagrats cremant

El pastor Terry Jones no aclareix si al final portarà a terme la crema i altres se sumen a la iniciativa

El pastor Terry Jones parla amb els mitjans de comunicació a Gainesvile (Florida), dijous.

El pastor Terry Jones parla amb els mitjans de comunicació a Gainesvile (Florida), dijous. / AFP / JOE RAEDLE

3
Es llegeix en minuts
IDOYA NOAIN / Nova York

Durant nou anys, el dia d'avui ha estat per a tot el territori dels EUA, però especialment per a Nova York, una jornada de record i de sentit homenatge. I, només en petits cercles, de discussió profunda sobre les arrels d'un odi fanàtic capaç d'idear i portar a terme atemptats com els de l'11 de setembre del 2001.

Avui, una altra vegada, hi haurà llàgrimes, flors i minuts de silenci. Lloes a aquells herois del vol 93 que va acabar estavellat a Pennsilvània i als caiguts al Pentàgon, lectura dels noms dels gairebé 3.000 morts a les Torres Bessones... Però un soroll ensordidor s'imposa: l'escàndol iniciat per un sol home, el pastor Terry Jones, que amb la seva iniciativa de cremar exemplars de l'Alcorà ha portat a l'extrem el radicalitzat discurs islamòfob que els últims mesos s'ha propagat als EUA, especialment pel debat sobre la construcció d'una mesquita i centre cultural islàmic al costat de la zona zero.

L'ocurrència ja té conseqüències palpables: les protestes al món islàmic són irrefrenables i ahir, tot i que en aquell moment la crema d'alcorans estava cancel·lada, hi va haver la primera víctima mortal.

Mitjans com Associated Press i CNN ja tenen decidit no difondre imatges d'alcorans cremant si la foguera s'encén. L'agència va explicar que la seva política és «no donar cobertura a actes preparats per provocar i ofendre».

TOMBS / Mentrestant, Jones segueix sense posar les coses fàcils. Dopat amb les altes dosis d'atenció ­aconseguides (ha concedit almenys 150 entrevistes a mitjans de tot el món), ahir mateix s'atrevia a posar una altra vegada sobre la taula la possibilitat d'encendre avui la ­pira, tot i que la va cancel·lar dijous. I manté el món en suspens ­­arrogant-se la capacitat d'influir en la decisió sobre la construcció del centre ­islàmic a la ciutat de

Nova York.

Al tancament d'aquesta edició, Jones havia donat un ultimàtum a l'imam d'aquell centre, Feisal Abdul Rauf, perquè accedís definitivament a una reunió i confirmés si està disposat o no a traslladar la mesquita Park 51 (abans batejada com Cordoba House). Però l'imam ja havia deixat clar dijous, i ahir ho va reiterar, que no està disposat a fer del centre un element d'intercanvi o negociació. D'altra banda, avui s'espera una participació massiva en manifestacions a favor i en contra del projecte, rebutjat pel 66% dels nord-americans segons una enquesta de The Washington Post.

En qualsevol cas, el problema generat pel pastor no té marxa enrere, i fins i tot si ell no encén la foguera, altres anuncien que ho faran. Un altre pastor tan desconegut com Jones ho era fa uns dies ha organitzat la seva crema d'alcorans per avui a Springfield (Tennessee), igual que una altra església que el 2008 ja va cremar llibres sagrats dels musulmans sense que el seu acte tingués llavors cap ressò.

TAMBÉ BANDERES DELS EUA / Es tracta de la Westboro Baptist Church de Topeka (Kansas), que també cala foc a banderes nord-americanes en els enterraments de soldats, les morts dels quals atribueix a la «permissivitat dels EUA amb l'homosexualitat». Fa unes setmanes, un tribunal els va reconèixer que la crema de la insígnia nacional és un dret protegit per la primera esmena. Avui volen exercitarlo i posar al foc barres i estrelles i alcorans. En el novè aniversari de l'11-S.

Notícies relacionades

Els mitjans de comunicació s'han estirat a la butaca de l'autoanàlisi per provar de dilucidar en què s'han equivocat, fins a quin punt era la seva obligació informar de la iniciativa d'un fosc líder religiós d'una minúscula congregació en una petita ciutat de Florida, per més radical que fos. La reflexió és forçada per la consciència de com funcionen les coses en una era de microinformació global que a vegades és també la de la desinformació generalitzada: en una enquesta del mes passat, un 18% dels sondejats estaven convençuts que Barack Obama és musulmà. El març de l'any passat, el percentatge era de l'11%.

També la mateixa Administració d'Obama s'ha de sotmetre a examen. I és que tot i que la secretària d'Estat, Hillary Clinton; el portaveu de la Casa Blanca, Robert Gibbs, i el mateix Obama han tirat dards als mitjans per la cobertura del cas, ells mateixos van entrar de ple en la polèmica, encara que fos per condemnar-la, en declaracions a la premsa. I només dijous el secretari de Defensa, Robert Gates, va acabar ­trucant personalment al reverend.