Barcelona vista amb els ulls dels turcs

Per una vegada voldria parlar de Barcelona vista des d'Istanbul. Durant 10 segles, Bizanci va ser la capital de l'Imperi romà i, en certa manera, la nostrametròpolis. Barcelona hi va sustentar un comerç important que va mantenir l'esplendor medieval de la nostra ciutat, que, segons diu el professor Jordi Nadal, va participar molt dignament en la revolució comercial dels segles XI i XII.

Els edificis del gòtic civil són la prova en pedra d'aquella esplendor. No és qüestió de comparar-los amb els venecians o els genovesos, ja que els seus imperis marítims eren molt més grans que el nostre. Ells han deixat una empremta indeleble a Pera i Galata, a extramurs de la muralla de Constantinoble. Malgrat això, el Consulat de Mar de Barcelona a Istanbul era rellevant i la millor prova d'això és Joan de la Via, titular del càrrec que va entregar la seva vida a la defensa d'Istanbul l'any 1453 quan va ser conquistada pels otomans. Cinc-cents anys més tard, Istanbul continua ubicada al mateix lloc estratègic, guardant les portes del Bòsfor, amb una renovada vitalitat que ha estat recuperada en els últims 40 anys.

La seva expansió ha estat tan gran que el Govern turc no ha dubtat a dotar-la d'un instrument legal específic per poder governar millor la seva bigarrada realitat urbana. És una llei que estableix la Gran Istanbul (sic) amb un territori de 3.000 quilòmetres quadrats i 15 milions d'habitants. La seva equivalència a la Barcelona actual seria la Regió Metropolitana de Barcelona (3.000 quilòmetres quadrats i cinc milions d'habitants).

Barcelona, i per acord unànime de tots els partits del Parlament, s'ha dotat aquesta setmana de la llei de la nova àrea metropolitana, esperada durant tant de temps per racionalitzar el complex institucional que va succeir l'extingida Corporació Metropolitana de Barcelona el 1987. La nova àrea reneix amb la vocació de desenvolupar el Pla Director Urbanístic d'aquest territori tan complex, de la mateixa manera que ja va passar al seu dia amb laCorpoi la gestió del Pla General Metropolità (PGM) del 1976.

Amb els seus defectes, que en va tenir i encara en té, el pla ha estat un instrument jurídic de vital importància per entendre la Gran Barcelona actual. Ha estat prou dúctil per poder guiar l'admirada transformació urbana de Barcelona des de l'arribada de la democràcia fins ara mateix i hi han tingut cabuda els plans olímpics, la transformació de Ciutat Vella, el Fòrum, la regeneració del Besòs, el 22@, les ampliacions del port, l'aeroport i, esperem, també la construcció de l'estació de la Sagrera.

Barcelona és reconeguda actuallment des d'Istanbul pel balanç entre la protecció de l'espai públic i la flexibilitat per adaptar-se a les noves necessitats de l'urbs postindustrial, una barreja que semblava improbable quan l'any 1979 teníem a la capital catalana un atur del 22% i una inflació també del 22%.

Notícies relacionades

Netanyahu assegura que no ha acordat amb Trump l’establiment d’un Estat palestí

Amnistia exigeix alliberar els ostatges

La Barcelona industrial va quedar seriosament desconcertada i desestabilitzada per les crisis del petroli però –als grans mals, grans remeis–,

vam poder emprendre el camí cap a una ciutat postindustrial on valgués la pena viure, que no és poc. En aquest procés, l'ambició d'una Barcelona gran i que prospera alhora que és generosa ha estat una idea assumida i compartida per la majoria. Benvinguda la nova Àrea Metropolitana. Ara la tasca és pensar i somiar un model per als pròxims quaranta anys.Ambaixador d'Espanya a Turquia.