CRISI SOCIAL DESPRÉS DEL SISME

Preocupació pels segrestos i els abusos de menors

Orfenats de Port-au-Prince han estat assaltats després de rebre aigua i menjar

Ningú sap precisar a Haití quants nens han quedat orfes arran del terratrèmol

VIOLÈNCIA. Un nen sagna per culpa d’un cop durant el saqueig d’una botiga.

VIOLÈNCIA. Un nen sagna per culpa d’un cop durant el saqueig d’una botiga. / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
idoya noain / enviada especial
port-au-prince

Lovely Etienne va sobreviure al terratrèmol «per la gràcia de Déu». Ara farà falta alguna cosa més que intervenció divina perquè aquesta bella i desenvolupada adolescent de 13 anys surti indemne de la vida al carrer a Haití després del sisme. El seu pare no va morir en el terratrèmol, però no viu amb la família. La seva mare es queda a casa, «sense fer res». I ella deambula pels carrers amb la seva germana Gina, de 10 anys, i els seus cosins Edlon, de 12; Osnel, d’11 i la petita Onselande, que s’esforça per parlar en francès per dir «vuit» rient.

Els nens són, sempre, els més vulnerables i avui, a Port-au-Prince, corren el risc de ser-ho encara més. Encara que no hi ha xifres oficials de quants han quedat orfes o s’han separat de les seves famílies, incrementaran un problema de nens sense llar que ja hi era vigent. «Abans ens movíem amb la xifra de 15.000 nens del carrer en orfenats –explica Julie Bergeron, portaveu de l’Unicef– però possiblement era una xifra massa baixa per a la realitat».

A Haití, a més, abans del terratrèmol hi havia més de 200.000 dels coneguts com a «nens treballadors», menors que viuen no amb els seus pares sinó amb familiars per treballar i que són abandonats o descuidats per aquests familiars, que donen prioritat als seus propis fills.

ESFORÇOS / Tant l’agència de l’ONU per a la infància, les organitzacions no governamentals i comunitàries que es dediquen a la protecció dels menors i el Govern haitià tenen problemes per saber amb certesa què els està passant als més desvalguts als carrers. Per ara, han centrat els seus esforços tant a organitzar la distribució d’ajuda als orfenats com a localitzar els nens que s’hagin quedat sols.

La distribució d’ajuda és una tasca urgent però també complicada. En primer lloc, perquè tot i que el Govern reconeix legalment 67 orfenats, la xifra de locals que acullen nens és «infinita», segons explica Jeanne B. Pierre, directora general de l’Institut de Benestar Social i Investigació (IBESR).

Pierre accedeix a parlar amb el compromís que no hi hagi preguntes sobre la situació del Govern, tan criticat. Reconeix que «la situació és greu». Però està embarcada en un procés en col·laboració amb l’Unicef i altres agències per reavaluar quins orfenats respecten els estàndards mínims per poder ser reconeguts i entrar a la llista dels receptors d’ajuda. «En molts hi falten metges, personal qualificat i personal…». S’atura un moment i busca una paraula que no triga a arribar i espanta: «Fa falta personal fiable».

Hi ha altres reptes també. Els orfenats són identificats fàcilment com a enclavaments on arriba menjar i aigua i en algun hi ha hagut intents d’assalt. Molts ja demanen que els enviaments de proveïments arribin en camions sense marcar i amb escorta local. Dimecres a la nit, per exemple, un grup de 20 homes armats va intentar robar a Maison de Lumiere, que alberga 50 nens. Un altre orfenat veí amb 135 menors ha estat assaltat ja unes quantes vegades i un tercer ha denunciat que hi entra gent per prendre aigua de les reserves dels nens.

ABUSOS / La recerca dels menors desemparats és també una tasca àrdua. La unitat especial de la policia que se n’encarrega només consta de 20 agents a Port-au-Prince, i malgrat que s’ha incrementat la vigilància, no s’ha pogut evitar que hagin augmentat els informes d’abusos sexuals i violacions. «Temem que molts més menors entraran en les xarxes de prostitució», lamenta Bergeron, que insisteix que, tot i la col·laboració internacional, «s’ha de deixar als haitians que siguin protagonistes de tot l’esforç que queda ara per fer».

L’alarmant situació ha desencadenat una onada internacional d’interès pels nens haitians, però tant Pierre, la directora general d’IBESR, com l’Unicef demanen cautela davant una onada d’adopcions internacionals accelerades, potser il·legals, i possiblement també perjudicial per als nens. A Haití, sovint famílies pobres deixen els nens en orfenats pensant que quan la seva situació millori tornaran a recollir-los.

Notícies relacionades

Encara que l’Unicef ha desmentit un dels seus representants que des de Ginebra va denunciar el segrest de 15 nens d’un hospital, s’admet que hi ha països que estan intentant fer sortir del país nens sense seguir tots els procediments legals. Els EUA, que han instal·lat una delegació de la seva ambaixada a l’aeroport, en va fer fora dos enviats de la Unitat Especial per a la Infància de la policia que havien de controlar que estiguessin en ordre tots els papers per a la sortida dels menors.

«M’inquieta una mica», diu Pierre. «Sé que l’adopció és un procés que pot durar molt de temps i el Govern intentarà escurçar-lo i accelerar tràmits en casos que estiguessin avançats. Però si hi ha països que se salten les nostres lleis, el Govern hi haurà d’intervenir. Abans del terratrèmol ja el teníem, aquest problema –continua–. Molta gent busca un nen per a una família, però el que hauria de buscar és una família per a un nen».