Un gramòfon alemany per a Mao

La ciutat tipus a la Xina està lluny de l'excel.lència estètica. A l'abric del miracle econòmic, el fulgurant procés urbanitzador va disseminar fotocòpies al llarg de tot el territori: grises, compactes, funcionals, abundants en edificis alts i anodins. Les excepcions solen néixer en anormalitats històriques. Tangzhan, per exemple, s'estén al llarg en comptes d'acumular gratacels: el gran terratrèmol que va patir fa 30 anys encara imposa la seva arquitectura.

Un fet diferencial freqüent és la colonització que va patir la Xina en els dos segles passats. Qingdao, ciutat de set milions d'habitants a la província oriental de Shandong, n'és un exemple clar. En aquell impúdic repartiment colonial, Qingdao va tocar als alemanys. L'assassinat de dos missioners alemanys el 1898 va ser l'excusa del kàiser Guillem II per exigir la possessió durant 99 anys dels territoris de la badia de Jiaozhou, clau per contrarestar la presència anglesa a Hong Kong.

Les avingudes de Qingdao són àmplies i arbrades, ideals per admirar l'arquitectura alemanya repartida entre el passeig marítim i els turons que l'encerclen. A Qingdao la coneixen comla Suïssa d'Orient. Les velles i aparatoses mansions amb prou feines conserven un reflex del passat a les seves reixes oxidades, jardins erms i escales escrostonades. Entrar-hi ajuda a apreciar el comunisme: cada un d'aquells luxosos salons allotja ara una família xinesa.

El Palau del Cònsol és una enormitat de salons, marbres, fustes nobles i jardins que el cònsol no va disfrutar: Guillem II el va destituir quan li va arribar la factura. Avui és un hotel i museu. Com tants altres a la Xina, conserva intacta una habitació tal com la va deixar Mao. Hi ha un gramòfon alemany. La tecnologia xinesa de llavors difícilment li va permetre escoltar altres discos que els alemanys. També hi ha pianos de cua, grans rellotges de paret i vidrieres decimonòniques.

El mobiliari del Palau del Cònsol revela les presses amb què se'n van haver d'anar els alemanys. Després de perdre la primera guerra mundial el 1914, la Triple Entesa (França, Anglaterra i Rússia) els va obligar a embarcar-se amb el que duien a sobre rumb a Europa. Aquella deportació no va eximir ni tan sols les embarassades i moltes van morir durant el trajecte.

Notícies relacionades

El futur assalt dels EUA

Abbas es reuneix amb Meloni i li demana que Itàlia reconegui Palestina

Molts xinesos van amagar els alemanys que havien estat forçats a abandonar les seves cases i negocis sense temps d'apagar la llum. En contrast amb moltes altres regions xineses, a Qingdao no hi ha rancor amb els colonitzadors. Els alemanys s'havien trobat un petit poble de pescadors i el van abandonar com una ciutat pròspera. Van desenvolupar el tren i van fundar la fàbrica de cervesa Tsingtao, el millor ambaixador i també més conegut de la ciutat al món. El seu museu conserva la pesant maquinària alemanya que tractava l'ordi.

No van ser 99 sinó 16 anys, però l'empremta encara resulta molt visible. Els japonesos hi van arribar després i no hi van deixar res. Qingdao constitueix avui un dels destins turístics preferits dels xinesos, molt més barat i amb més bon tracte amb el client que la massificada illa de Hainan.