Joves soldats d'origen rural socorren les víctimes xineses

Cap havia vist un cadàver abans i avui integren la brigada que els extreuen i desinfecten per dotzenes a Yingxiw, un poble pròxim a l'epicentre. Són una dotzena, d'entre 18 i 20 anys, i fa sis mesos que estan a l'Exèrcit. "Al principi vomitàvem, perquè moltes vegades només hi ha trossos, però després d'una setmana ja hi estem acostumats", diu un. Un parell juguen amb les seves mangueres, simulant que són espases. Altres dormisquegen recolzats sobre les restes d'un col.legi. Treballen dia i nit, i arrenquen migdiades on i quan poden.

Els soldats de l'Exèrcit Popular d'Alliberament són aquests dies la reserva espiritual que alleuja el dolor. La Xina sempre ha estat molt pròxima als seus soldats, però les lloances s'han disparat ara. S'endinsen en edificis que amb una simple bufada caurien, comparteixen el seu ranxo amb els supervivents i ofereixen amb un somriure fideus instantanis, preades ampolletes d'aigua o un cigarret còmplice. En l'estampida després de l'amenaça d'una imminent inundació a Beichuan, només els soldats carregaven amb penes i treballs els ferits en direcció als vessants.

Són l'antítesi dels professionalitzats exèrcits moderns occidentals. Els soldats són fills de pagesos, amb pocs estudis i escàs futur, que veuen en l'uniforme l'única possibilitat de fugir de la pobresa rural. La majoria de la població pertany a aquesta mateixa Xina, així que els soldats integren elnosaltres. "Els nostres nois", com en diuen aquests dies.

La seva imatge és totalment oposada a l'altiva i rude policia. Molts s'acosten amb curiositat al periodista estranger per demanar-li tímidament fer-s'hi una foto.

"Hi ha formes de guanyar-se millor la vida avui a la Xina, però no n'hi ha cap que ompli més", diu un barbamec soldat de 19 anys a la presa pròxima a Yingxiw. "Són maneres diferents d'ajudar: els rics donen diners i nosaltres només tenim el nostre esforç", continua el capità, de 19 anys, amb acne i l'habitual dentadura arruïnada de la pagesia d'aquí. El desenvolupament físic dels xinesos és tardà, i per tant no semblen gaire més grans que adolescents.

"No estem mai a les casernes, sinó que ens dediquem a netejar la ciutat o reparar carreteres", apunta un altre. Els últims segles mostren que la soldadesca xinesa no és gaire bona guanyant guerres, però que no n'hi ha cap de millor en els desastres.

AJUDA RÀPIDA A

Notícies relacionades

La Global Sumud Flotilla salpa des de Barcelona per portar ajuda a Gaza després d'un primer intent fallit pel mal temps

L'Iran amenaça amb tancar el mar Roig si els EUA mantenen el bloqueig d'Ormuz

Yingxiw hi van morir 7.000 dels seus 10.000 habitants. Va quedar aïllada, amb ponts caiguts i pedres de 10 metres sobre la carretera. El primer tram encara s'ha de cobrir en llanxa. Els soldats s'esforçaven ahir al matí a tapar-ne les esquerdes després d'una rèplica, traslladant pesades pedres amb les mans. A la tarda ja estava a punt una altra vegada, fins a la pròxima rèplica. A la Xina se subratlla la seva ràpida ajuda, malgrat que van caldre llargues caminades amb les eines al damunt en molts casos.

A Huang Jun, de 31 anys, el va sorprendre el terratrèmol al vessant del riu, l'únic indret segur. Va veure assegut i amb impotència com queien cases i muntanyes. Va perdre dona i filla. "Poques hores després ens van llançar menjar, aigua i bosses per a cadàvers des d'helicòpters; l'endemà ja eren aquí, i ara es fiquen en llocs on nosaltres no ens atrevim. ¿De què m'he de queixar?", inquireix, ofès. La Xina moderna, la del culte als diners, descansa en temps de crisi damunt de la confuciana generositat d'aquests milions de nens senzills i admirables.