Eslovènia assumeix la presidència de la UE amb el repte de Kosovo

Eslovènia assumeix dimarts la presidència semestral de la Unió Europea (UE) amb el principal repte de liderar els Vint-i-set en la difícil singladura de gestionar la independència de la regió sèrbia de Kosovo i evitar la desestabilització dels Balcans.

Eslovènia és el primer país de l'Est que assumeix la presidència de la UE i, si el nou Tractat de Lisboa entra en vigor com està previst l'1 de gener del 2009, també serà l'últim a assumir aquesta responsabilitat completa. Amb el nou tractat, es crearà un president estable de la UE i les competències de les presidències nacionals rotatòries quedaran limitades als consells de ministres sectorials.

Eslovènia, que es va integrar a la UE l'any 2004, fa tres anys que es prepara meticulosament per a aquesta presidència, amb l'entusiasme i l'ambició que caracteritza els petits països comunitaris, per als quals Europa és la seva prioritat absoluta. Eslovènia, que va viure en la seva pròpia carn la violenta descomposició de l'antiga Iugoslàvia, ha col.locat l'estabilitat dels Balcans en el primer lloc de la seva llista de prioritats.

UNITAT EUROPEA

Eslovènia és un dels defensors més fervents del reconeixement de la independència de Kosovo, però considera que el manteniment d'una unitat d'actuació de la UE en aquest àmbit és "essencial", i orientarà les seves gestions diplomàtiques cap a aquest objectiu, segons fonts oficials d'alt nivell.

Eslovènia considera que "Kosovo necessita una solució sostenible sobre el seu estatus definitiu que asseguri la pau i la coexistència pacífica de tots els seus habitants". Però aquesta inevitable independència tutelada de Kosovo ha d'anar acompanyada d'una atenció especial a Sèrbia amb l'objectiu d'aconseguir que es converteixi "en un factor d'estabilitat als Balcans" i evitar que es torni a tancar en un nacionalisme conflictiu.

DEBAT BALCÀNIC

La presidència eslovena té previst celebrar una discussió substancial sobre el futur dels Balcans i la seva perspectiva d'integració a la UE a finals del mes de març, durant el consell informal de ministres d'Afers Estrangers. Eslovènia considera que "la seguretat i prosperitat de la UE depenen molt de la situació als Balcans".

Ferma defensora del procés d'ampliació de la UE, Eslovènia considera que les portes de la UE han d'estar obertes" als països candidats que compleixin els requisits de llibertat i democràcia, respecte del dret comunitari i capacitat econòmica de competir en un mercat obert.

La presidència eslovena té previst donar un nou impuls a les negociacions d'adhesió de Croàcia i Turquia i d'estimular les reformes necessàries a Macedònia, Sèrbia i Bòsnia i Hercegovina per accelerar el seu procés d'aproximació a la Unió Europea.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Eslovènia celebrarà així mateix l'última cimera que tindrà lloc entre la UE i el president dels Estats Units, George Bush, centrada en la lluita contra el terrorisme, l'estratègia contra el canvi climàtic i el reforçament de la cooperació econòmica transatlàntica.

La cimera entre la UE i Rússia, per una altra part, constituirà el primer diàleg directe entre la UE i el president rus que surti de les pròximes eleccions. Aquesta reunió ha de permetre l'inici de les negociacions del nou acord d'associació i cooperació entre la UE i Rússia.