El Che, símbol etern

El 1968, l'any que a la província de Tucumán, al nord, s'hi instal.la el primer focus guerriller, Juan Gelman, el més gran poeta argentí viu, escriu al voltant de la mort d'Ernesto Guevara, que encara estava fresca. Gelman afirma que el Che"sempre ha de tornar, encara que no sigui més que per mirar-nos". I aleshores es pregunta:"¿Qui li haurà d'aguantar la mirada?".

La resposta requeria actes més que paraules."Un guerriller no mor per ser penjat a la paret". El text, d'aquell mateix any, pertany al cartell ideat per l'artista Roberto Jacoby."A casa hi tinc un pòster de tots vostès", s'escriuria dècades més tard a les parets de Buenos Aires. L'irònic grafit portaria la firma del Che.

Quan es compleixen 40 anys de la mort del guerriller a mans de la CIA i l'Exèrcit bolivià, el Che es troba a tot arreu: és bandera als estadis de futbol i els concerts de rock. Hi ha fins i tot carrers i places que duen el seu nom, abans prohibit.

En un programa televisiu que vol trobar"l'argentí model",el més probe i que es diuEl gen argentí, el Che Guevara li va guanyar a Eva Perón un lloc al Parnàs.

María Seoane, autora de la biografia de Roberto Santucho, el líder del guevarista Exèrcit Revolucionari del Poble (ERP), que va actuar a la decada dels 70, forma part del panell televisiu de notables que reflexiona sobre els vots dels espectadors."Potser no saben a qui voten. O sí que ho saben. Voten l'heroi romàntic, mediàtic", afirma Seoane a aquest diari. Del Che, afegeix que"es tracta d'una figura que només pot ser qüestionada des de les seves concepcions ideològiques, però no pel compromís amb els seus ideals".

Guevara ja no és un exemple per a l'acció urgent. És la imatge del mite. Milers d'argentins miren el comandant a través dels ulls de Diego Maradona, que se l'ha tatuat en una de les espatlles. A l'avinguda de Santa Fe hi ha un negoci que es diu Master Tattoo- Gal. Bond Street. Hi treballa Jorge Master, "tatuador professional" i "especialista en retrats".

No hi falten els que aquests dies volen estar a to amb l'efemè- ride. Miguel Melgarejo, que treballa amb Master Tattoo, no se sorprèn per la demanda deChesper encunyar-los al cos."És l'americà més famós", diu. I les cases de tatuatges no donen l'abast.

"La conjunció d'una derrota sublim, d'un cras error tàctic i estratègic, i d'un parell d'imatges que es van difondre gairebé simultàniament van fer del Che un símbol de desinterès, coratge, absolut despreniment, fins i tot per l'objectiu i emblema d'una victòria metafísica", va observar la revista cultural tituladaÑ.

Com Crist

Ñno només al.ludeix a la clàssica imatge captada el 1960 a l'Havana per Alberto Korda --boina, melena al vent, mirada angelical--, sinó a l'altra que se li ha sobreimposat en el temps, la que va realitzar el fotògraf Freddy Alborta a la bugaderia de l'hospital de Vallegrande (Bolívia), on el 10 d'octubre de 1967 hi havia estès el cos del Che. La foto, entreLa lliçó d'anatomia, de Rembrandt, i laLamentació del Crist mort, de Giotto, va contribuir a crear la iconografia santa de qui cridava a convertir-se en una màquina de matar per vèncer l'imperialisme.

Ciro Bustos, l'argentí que va carregar amb la casaca de "traïdor", de Judes del Crist revolucionari, l'home acusat d'haver delatat la presència del Che a Bolívia, --cosa que era fa- laç-- viu a Suècia pe- rò, a distància, no deixa de sentir perplexitat pel "caràcter mercantil" que avui en dia permet utilitzar la imatge del guerriller "fins a punts aberrants". Això, diu Bustos, amaga una altra mena de negoci: "Trà- fic ideològic".

En canvi, a Bo- lívia, el Che serà demà, per primera vegada, objecte de reverència estatal. El president Evo Morales encapçalarà la jornada de record a Vallegrande. Al seu costat hi haurà el senador del Moviment al Socialisme (MAS; partit de Govern) Antonio Peredo. Avui té 71 anys. El 1967, era un destacat periodista. Però sobretot, era el germà dels altres Peredo. Coco va ser el número dos del Che. Va caure en una emboscada no gaires dies abans de la derrota final. Un parell d'anys més tard, el 1969, Inti va intentar reorganitzar la guerrilla i va ser cosit a trets per la policia a la ciutat de La Paz.

"El fet que actualment governem és una reivindicació de tots els herois que van lluitar a Bolívia", manifesta a aquest periodista en una conversa telefònica. Peredo tornarà a percebre a Vallegrande"el mateix sentiment indescriptible: és com si ell hi fos realment present i no només en les accions que duem a terme des d'aleshores".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Loyola Guzmán, una altra de lesguerrilleres del Che, és en l'actualitat una de les diputades que integren l'Assemblea Constituent boliviana."La meva generació estava convençuda que el camí de la revolució era el de la lluita armada. Hem treballat al revés. Primerament hauríem de fer la revolució i després les normes. Però es van donar les condicions d'aquesta manera: el món és diferent".

Per aquests dies, Guzmán pensa molt en el Che."Ara els pagesos diuen que si ho haguessin comprès aleshores una altra hauria estat la història". El que ella encara no comprèn és com Guevara pot ser l'emblema d'una ampolla, la cara d'una peça de vestir, una esfinx publicitària."¿Com és possible?", diu, abans de tallar la comunicació.