21 d’oct 2020

Anar al contingut

NOU LIDERATGE POLÍTIC A ITÀLIA

Veltroni, valor en alça

El popular alcalde de Roma es postularà per dirigir el progressista Partit Democràtic

ROSSEND DOMÈNECH / ROMA

Té 52 anys i representa el símbol de l'ingrés a la política de la nova generació italiana. Demà, a Torí, Walter Veltroni anunciarà la seva candidatura a les eleccions primàries per dirigir el Partit Democràtic (PD), una de les novetats polítiques més grans del país des que Silvio Berlusconi es va presentar als electors el 1993.

Veltroni competirà amb altres candidats, però ningú aposta un ni cèntim per ells. El valor electoral afegit de l'alcalde està estimat en quatre punts, fins i tot abans del naixement del PD, per la qual cosa té totes les cartes per convertir-se en alcalde d'Itàlia. En un doblatge de Chicken Little, de Disney, aquest polític tan popular va deixar la seva veu com a alcalde d'una comunitat d'ocells i els 10.000 euros que va rebre com a compensació els va donar a la beneficència. També entrega a obres de caritat la jubilació d'exdiputat, que cobra de manera obligatòria.

Modes i estils

Com Berlusconi, Veltroni crea modes i estils, que porten el nom de veltronisme, veltroneries i veltronades. Ha estat batejat com el Bonàs, apel.latiu que fa enfadar molt la seva dona, Flavia, amb la qual ha tingut dues filles. Com Berlusconi, fa servir un llenguatge que entenen les persones del carrer, li agrada que les coses es facin seguint un ritual i estima els gestos simbòlics. Però els dos polítics s'inspiren en valors diferents. Per a l'alcalde, poden ser la lluita contra el dolor, la pobresa i l'exclusió, o endur-se els escolars romans a visitar els camps de concentració i les escoles de l'Àfrica.

"S'ha de girar tot al revés com un mitjó, d'una altra manera no anem enlloc", va dir la setmana passada a Romano Prodi, quan va anar a comunicar-li que acceptaria la candidatura. Els peixos grossos dels partits del PD li tenen por perquè tots han estat adversaris seus i ara pot arrasar. Però tots aplaudeixen la seva candidatura, perquè el necessiten per sacsejar la paquidèrmica política italiana i tornar a guanyar les eleccions.

És periodista de professió i ha escrit 18 llibres. Potser Déu està malalt, es titula un volum sobre l'Àfrica. Quan va dirigir L'Unità, diari del PCI, va regalar als lectors una còpia dels Evangelis, malgrat haver confessat: "Crec no creure". Va ser una revolució. Ha estat vicepresident del primer Govern de Prodi (1996) i ministre de Cultura. Li deien el Nocilla, per tou i saborós, col.leccionava cromos, era amic del cantautor Francesco de Gregori i dels Kennedy.

Darrere del seu idealisme, amaga un pragmatisme que pocs coneixen i que els romans entreveuen diàriament: festivals d'art, fotografia i cine, però també de literatura i filosofia. Noves places, carrers i serveis. Diàlegs interculturals i interreligiosos. Mà dura contra els guetos ètnics i els cotxes oficials, i atenció a tots els avis de la capital.