Bon samarità busca esposa

Crida l'atenció per força. És alta, rossa, prima, estilitzada, en un entorn de morenes, baixetes, de formes arrodonides. És ucraïnesa, té 22 anys i es diu Alexandra, tot i que el seu sogre, el summe sacerdot samarità Elazar Cohen, i tothom al mont Gerizim, li diuen Shura. Fa tres anys, com moltes dones de països de l'antiga URSS, va deixar la seva llar, la seva família i la universitat per un marit a qui havia conegut a través d'una agència matrimonial tan sols una setmana abans i que li garantia una vida millor.

Aquest marit, Yair, l'havia escollit fascinat per la seva fotografia al catàleg d'una agència de Tel Aviv especialitzada a importar a Israel esposes de l'est d'Europa. Però Yair no és israelià, i Tel Aviv no era el destí d'Alexandra, sinó el mont Gerizim --situat al costat de la ciutat palestina de Nabulus, a Cisjordània-- i la comunitat dels samaritans, formada per unes 750 persones dividides gairebé matemàticament entre la muntanya sagrada i Holon, un poble pròxim a Tel Aviv."No havia sentit parlar mai dels samaritans, i al principi va ser dur",confessa Alexandra a casa del seu ufanós sogre.

Els autèntics

Religiosament, els samaritans es consideren a si mateixos els autèntics jueus, i això els ha comportat al llarg dels segles durs enfrontaments amb els jueus ultraortodoxos. Només segueixen les ensenyances del Pentateuc --els cinc primers llibres de la Torà-- i, segons Elazar,"hi ha 5.000 diferències entre els jueus i els samaritans".La principal és que els samaritans consideren que el lloc sagrat és el mont Gerizim, i els jueus, Jerusalem. Les seves regles endogàmiques per casar-se i la persecució gairebé van causar la seva desaparició. Però van sobreviure, i ara són unarara avisal Pròxim Orient.

Els nascuts abans del 1991 --data en què es van traslladar al mont Gerizim pels problemes que començaven a tenir amb els musulmans en la primera Intifada-- ho van fer a la ciutat palestina de Nabulus. Per dir- ho d'alguna manera, tenen tres nacionalitats: jordana, israeliana i palestina. Voten en les eleccions israelianes i en les palestines. Parlen àrab i hebreu."L'aigua i l'electricitat ens la donen els palestins; la justícia i la sanitat, els israelians. Els nens i els universitaris estudien a Nabulus. Els que viuen a Holon fan el servei militar a Israel, i els que vivim a la muntanya, no",explica Ovadia Cohen, vicepresident de la comarca del mont Gerizim i propietari del restaurant El Bon Samarità. En el conflicte, són"equidistants"."Nos- altres som de qui domina la muntanya: otomans, britànics, jordans, ara israelians, potser demà palestins",diu Ovadia.

En aquesta comunitat, de membres que gairebé no viatgen perquè només poden menjar els seus propis aliments --cuinats i a vegades conreats a la muntanya--, hi va aterrar Alexandra amb 19 anys. Abans de casar-se, va haver d'acceptar les regles de la bona samaritana. És a dir, respectar el sàbat, acceptar el mont Gerizim com a lloc sagrat, guardar la"puresa"en l'alimentació i la sexualitat, celebrar les festes religioses i acceptar unes normes específiques per a les dones: mantenir-se reclosa, sense tocar a ningú ni dormir al seu llit ni fer res, durant set dies quan menstrua; 40 dies si dóna a llum un nen i 80 dies si dóna a llum una nena."No exigim que les dones que vénen de fora siguin verges, perquè avui dia és impossible saber si una noia de 17 anys és verge, així que fem els ulls grossos. Preferim no saber-ho",diu Ovadia.

Decisió dramàtica

I és que Alexandra no és l'única. Fa uns anys, Elazar va prendre una decisió dramàtica. El summe sacerdot --investit com a tal per ser l'estudiós religiós més vell de la família Cohen, com mana la tradició-- va autoritzar a buscar esposa fora de la comunitat davant la falta de nenes i l'alarmant percentatge de discapacitats generat per segles d'endogà- mia."Em vaig veure obligat a prendre aquesta decisió pel futur de la nostra comunitat, per enfortir la nostra sang",explica Elazar. Els contraris a aquesta decisió tenen una altra teoria."El problema és que el fill del summe sacerdot no trobava dona, perquè va trencar amb la cosina amb qui s'havia de casar. Jo hi estic en contra, perquè aquestes dones no volen ser samaritanes, sinó ajudar la seva família a l'estranger",argumenta Ovadia, partidari de seguir amb els casaments entre cosins."Ara hi ha avenços mèdics que poden predir si el nen sortirà malalt abans que neixi",raona. I és que molts temen que la comunitat, que diu remuntar-se a través de 126 generacions fins a Adam, es perdi amb les estrangeres."Tenim por que la descendència segueixi la cultura de la mare i no la del pare",diu Ovadia.

Notícies relacionades

Trump anuncia una demanda contra ‘The Wall Street Journal’

Netanyahu truca al Papa arran de l’atac a l’única església catòlica de Gaza

Primer nen en 3.600 anys

Però ja és tard, i l'obertura ja està en marxa. Al mont Gerizim hi viuen Alexandra i Lena, procedent de Sibèria i mare del primer fill amb pares mixtos, diuen, en 3.600 anys. A Holon, n'hi ha tres més, i altres dones del Kazakhstan, Ucra- ïna i Israel ho van intentar però no van acceptar les normes. Als diaris i a les agències matrimonials israelianes és normal veure el missatgeSamarità busca esposa.Això sí, si una samaritana busca marit, serà expulsada de la comunitat."Elles són felices aquí",diu Elazar mentre abraça la seva jove.