El Periódico de L'Hospitalet

Hospitalet

Informació KM0

L’alcaldessa Marín, en el col·loqui d’EL PERIÓDICO a l’Hospitalet: «Aportem molt a la ‘marca BCN’»

  •  El diari va fer aquest dimecres el segon col·loqui amb líders locals i la seva comunitat de lectors per aprofundir en els reptes dels municipis i del periodisme local

L’alcaldessa Marín, en el col·loqui d’EL PERIÓDICO a l’Hospitalet: «Aportem molt a la ‘marca BCN’»

Jordi Cotrina

4
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

EL PERIÓDICO, en el context de la seva estratègia d’enfortir la seva oferta d’informació local a les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, va iniciar el 14 de febrer un cicle de col·loquis amb líders locals i la seva comunitat de lectors per aprofundir en els reptes dels municipis i del periodisme local en l’actual ecosistema digital.

En aquesta ocasió, la trobada impulsada pel diari va comptar amb la presència de l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, que va xerrar amb Manuel Arenas, periodista d’informació local de la secció Gran Barcelona d’EL PERIÓDICO.

Al llarg del col·loqui, Marín va incidir en com l’Hospitalet ha passat, en aquests poc més de quaranta anys de democràcia, de ser «una ciutat abocada a ser un suburbi, una ciutat dormitori» a ser una ciutat «central de l’àrea metropolitana» i que «aporta molt a la marca Barcelona». «I tenim projectes per contribuir encara més en el futur», va afegir l’alcaldessa.

Entretots

¿Ets veí de L'Hospitalet? Parla'ns de la teva ciutat

Publica a Entre Tots la teva experiència en primera persona vinculada a la gran ciutat catalana

«L’Hospitalet contribueix a la marca Barcelona en molts aspectes. Possibilitant que la Fira de Barcelona sigui aquí contribuïm a la marca. No hi ha controvèrsies, és una marca positiva, espero que duri molt temps així i que ningú se la carregui», va comentar Marín.

Sobre aquest escenari postfranquista, Marín va defensar que ara «s’ha capgirat». En aquella època, el municipi se cenyia a ser una ciutat dormitori després que durant l’etapa del ‘desarrollismo’ dels anys cinquanta i seixanta, a la zona nord de la ciutat, es construïssin una gran quantitat de vivendes per acollir la població que migrava de zones rurals d’Espanya i on es van allotjar molts dels residents de les barraques del Somorrostro de Barcelona, dissenys urbanístics poc planificats i en què no es va pensar en equipaments o espais públics per als que arribaven, així com en el desenvolupament productiu de l’urbs.

Desenvolupament econòmic

«Som la segona ciutat de Catalunya i històricament ho érem en nombre d’habitants, però teníem pocs més atributs», va afirmar l’alcaldessa. «Amb l’esforç de tothom, de governs de la ciutat, però també amb la col·laboració d’associacions i moviments veïnals, hem capgirat la realitat i som una ciutat on molts veïns d’altres ciutats metropolitanes venen a treballar», va defensar Marín.

En aquesta línia, va reivindicar el paper futur d’«un projecte molt potent» com «el Biocluster d’innovació i salut. Un projecte estratègic de país», un projecte que ha creat malestar entre alguns sectors polítics i veïnals com la plataforma No més Blocs, que critiquen «la cultura del totxo» en una ciutat on el nord pateix una les densitats de població més altes d’Europa.

Per la seva banda, Núria Marín va defensar que l’objectiu del Biocluster és el d’associar l’Hospitalet amb «una activitat vinculada a la innovació i la salut», i que la transformació urbanística que el projecte generarà a la part sud de la Granvia i els seus voltants els espais que necessiten «les empreses d’aquest sector perquè hi puguin aterrar». Amb això, l’alcaldessa va dir que el projecte contribuirà també a la «centralitat metropolitana» de l’Hospitalet.

Desinformació

Al llarg de la xerrada també es va tractar el paper de les noves tecnologies en la desinformació. En aquesta línia, Marín va remarcar que, en la línia de ser la ciutat que acull la Fira i el Mobile World Congress (MWC), s’ha impulsat el projecte ‘L’Hospitalet 6.0’, amb l’objectiu que «la gent gran no sigui dependent en l’accés a la tecnologia» o que els espais comercials de la ciutat «no es quedin enrere».

Amb això, va emfatitzar que en l’edició del MWC 2023, en l’espai complementari que cada any s’ubica a la plaça Europa, aquest any es va fer una formació per a la gent gran perquè «sapiguessin que tot el que es diu a internet no és veritat i que aprenguessin a diferenciar una notícia falsa d’una de certa».

Informació local

Durant el col·loqui, Marín va posar èmfasi en la importància de, més enllà de saber què passa a l’altra banda del món, «saber el que passa al costat de casa nostra». «Crec que és important que tinguem set o vuit iniciatives privades que facin informació de la ciutat», va afegir l’alcaldessa.

Notícies relacionades

«Aquesta aposta d’EL PERIÓDICO per l’Hospitalet l’aplaudim, perquè és importantíssim que hi hagi bons periodistes, notícies. Crec que és important que hi hagi explicacions per conèixer el que està passant», va destacar Núria Marín.

L’acte es va acabar amb una intervenció de la directora adjunta d’EL PERIÓDICO, Gemma Martínez, que va explicar a l’audiència que, amb aquestes trobades, «intentem acostar el diari a les nostres comunitats, perquè creiem que hem de tenir contacte amb els lectors» i, després d’agrair al públic que hagués acudit a l’acte, va remarcar que l’Hospitalet «és molt important per nosaltres» en l’aposta del diari i el grup Prensa Ibérica per l’hiperlocalisme.