Per què estan a l’Hospitalet els orígens del bàsquet en cadira de rodes espanyol

El CEM L’Hospitalet, el club de bàsquet sobre cadira de rodes de l’Hospitalet de Llobregat, és el conjunt d’aquest esport paralímpic més antic que continua en actiu ininterrompudament des de la seva creació. El seu impulsor, Ramon Gisbert (64 anys), explica que l’equip es va fundar el 1977, primer com a CEM Barcelona i més tard com a CEM L’Hospitalet, tot i que durant els dos anys anteriors ja entrenaven i jugaven partits. Josep Giménez, que també va estar en els inicis del club i actualment és president de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física, precisa: «El Club Esportiu Costa Daurada es va fundar un any abans, però ells van interrompre l’activitat durant una etapa i el CEM no, de manera que és un fet que el CEM L’Hospitalet és el club degà amb activitat més sòlida i ininterrompuda des de la seva fundació».

«El CEM L’Hospitalet va néixer com a equip de dones a qui el franquisme no deixava competir». Així ho explica Ramon Gisbert, que relata que tot va començar en una jornada de convivències de l’antiga ANNIC (Associació Nacional d’Invàlids Civils), entitat activa durant el franquisme de la qual Gisbert va ser part. «Unes noies ens van preguntar com podien jugar a bàsquet sobre cadira de rodes; jo ho vaig preguntar i els de l’ANNIC, com que eren franquistes, em van dir que no volien saber res de dones». Al principi, des de l’ANNIC les van habilitar a entrenar-se i les dones, moltes de les quals afectades de poliomelitis, havien d’agafar prestades les cadires de l’equip d’homes. «L’1 de maig del 1976 es va jugar al carrer Garcilaso de Barcelona el primer partit de bàsquet sobre cadira de rodes de dones a Espanya», afirma Gisbert. Una vegada desapareguda l’ANNIC, el club va quedar sota el paraigua de l’Institut Guttman, que «només es va interessar per l’equip d’homes i va desatendre les dones», corrobora Josep Giménez, que recorda una anècdota: «Quan el CEM va començar, ¡ens van arribar a impugnar partits perquè teníem dones!». Una d’aquelles dones pioneres va ser Montse Gracia, actual presidenta de l’UNES Barça amb què aquest diari no ha aconseguit contactar al tancament d’aquesta peça.

Abans de Tòquio 2021, la primera vegada que la selecció espanyola femenina de bàsquet en cadira de rodes va tenir presència en uns Jocs Paralímpics va ser a Barcelona 92, en qualitat d’amfitriones. Tal com explica Josep Giménez, president de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física, la llavor d’aquell equip va ser precisament el CEM L’Hospitalet. «Juntament amb altres equips, el CEM va aportar diverses jugadores a aquell conjunt», destaca Giménez, que emfatitza la influència que ha tingut el club de l’Hospitalet en la divulgació i pedagogia d’aquest esport, especialment en el seu enfocament femení.

El 2015, apunta Ramón Gisbert, el CEM L’Hospitalet estava «a punt de desaparèixer». Entre ell i el seu fill, Roger Gisbert, actual jugador i pròxim vicepresident del conjunt, van posar fil a l’agulla per ressuscitar l’equip. «El club estava arruïnat», diu Roger Gisbert, que explica que, davant la situació d’urgència, va haver de buscar jugadors entre els seus coneguts per a la nova etapa del club. «La situació econòmica sempre és complicada: no tenim gaire visibilitat i és difícil trobar patrocinadors que apostin per nosaltres».

Un dels projectes que el club està treballant en l’actualitat és el de promocionar i fer pedagogia del bàsquet en cadira de rodes a les escoles de l’Hospitalet de Llobregat. «A més de ser una via de finançament per a nosaltres, volem que els alumnes ens vegin com a esportistes, no només com a persones amb discapacitat», narra Juan Carlos Guerrero, actual president del CEM L’Hospitalet. Quan els jugadors participen en aquest tipus d’activitats, segueix dient Guerrero, els pares els escriuen per correu comentaris sobre com han canviat la seva mirada entorn de les discapacitats. «Quan les criatures s’asseuen a la cadira, veuen que costa molt i que no som uns ‘pobrets’, sinó que això és un esport».