L'última oportunitat per evitar l'oblit judicial de Pedro Álvarez

Desenes de persones es van tornar a congregar diumenge passat a l’avinguda de Catalunya de l’Hospitalet de Llobregat, en el punt exacte on fa 27 anys va ser assassinat Pedro Álvarez. Ho van fer per acompanyar els familiars i amics d’aquest jove barceloní a qui van assassinar –i encara no s’ha resolt– un 15 de desembre que es va viure amb la mateixa sensació d’injustícia i impunitat que els últims 27 en la família Álvarez, tot i que amb un petit halo d’esperança: el que guarden després d’haver sol·licitat la reobertura del cas aquest novembre, a pocs mesos que prescrigui.

La investigació sobre l’assassinat de Pedro, que llavors tenia 20 anys, es va tancar al setembre del 2000 –després d’una reobertura sol·licitada en 1997–, quan el jutge va determinar que les proves recollides en la investigació no eren concloents per condemnar el principal sospitós, José Manuel S. F., un agent de la brigada de Seguretat Ciutadana de la Direcció Superior de Policia de Barcelona que va passar només sis dies detingut.

Va començar llavors una batalla legal i personal que ha portat la família del jove a intentar esbrinar què va passar aquella nit de 1992, quan un individu que gairebé va atropellar la parella de Pedro, a qui el noi acompanyava a casa, es va baixar del cotxe i, després de discutir amb ell, li va disparar tres vegades. Les proves biològiques i els testimonis no van ser prou sòlids segons el jutge, malgrat que tant el reconeixement de la jove com la coincidència de la bala i el cotxe en qüestió apuntaven al sospitós.

Ara, la família, representada per l’advocat Benet Salellas –que va assumir la seva defensa a l’agost–, està fent un últim intent perquè es reprengui la investigació, argumentant que els avenços tecnològics i científics podrien donar llum i ajudar a trobar noves proves. En l’escrit de diligències presentat davant del jutjat de l’Hospitalet, demanen que es localitzi el cotxe de l’acusat, un Opel Vectra, per buscar possibles rastres de sang i que es recuperi la bala de l’escena del crim per obtenir possibles rastres biològics.

Una investigació tancada

Reclamen a més que la investigació que va iniciar la Policia Nacional passi a mans delsMossos d’Esquadra, cos que té actualment les competències sobre els homicidis comesos a Catalunya. «Ara mateix no s’entendria que ho fes la Policia Nacional, ni tan sols crec que tinguin mitjans per fer-ho», assegura Salellas. «A més, creiem que Mossos pot fins i tot plantejar noves diligències, ja sigui a partir de les proves que hem sol·licitat o d’altres que apareguin mentre s’estigui investigant», apuntala el lletrat.

«Sempre hem defensat que la investigació no l’hauria d’haver fet la Policia Nacional, el cos al qual pertany el sospitós», defensa el pare de Pedro, Juanjo Álvarez. «En el 97 la Guàrdia Civil va fer una investigació paral·lela, però tampoc va servir», explica Álvarez, que afegeix que des que es va tancar el cas l’any 2000, a la família «ens ha denegat sistemàticament tot el que hem presentat».

Per a Álvarez, el problema no ha sigut la falta de proves, sinó la poca voluntat d’incriminar el sospitós. «Si hagués sigut una persona qualsevol ja seria a la presó, però com que es tracta d’un membre de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, amb tot el que això comportaria, no se’l va acusar. Mai s’ha dit que no hi hagués proves, sinó que no són ‘concloents’», afirma.

Falta de suport institucional

Durant l’ofrena floral celebrada diumenge a l’Hospitalet –a la qual va precedir una manifestació convocada dissabte a la capital–, Juanjo Álvarez repassava el cas davant dels presents i feia al·lusió a una cosa que, segons ell, exemplifica la falta de suport institucional que han rebut en tots aquests anys: la celebració es feia al mig del carrer, sense gairebé espai, en un lloc on hi ha una placa col·locada per la família d’Álvarez. «Ni tan sols té una plaça», lamentava. 

«Les institucions no ens han donat suport en cap moment», assegura el pare, que explica que, tot i que han sigut rebuts per representants polítics i fins i tot s’ha arribat a realitzar algun acte institucional, «ningú ha anat mai més enllà, al·legant sempre que no tenen competències en el tema al tractar-se d’un policia nacional». Tampoc aquesta vegada, després de la sol·licitud de reobertura, cap representant s’ha posat en contacte amb ells. «Sempre responen amb silencis, no volen airejar el cas»,lamenta.

La família recorda a més les complicacions i les traves que asseguren haver-se trobat pel camí: desd’amenaces i trucades anònimes –que encara avui es mantenen, dues o tres vegades al dia, assegura el pare–, fins a l’acomiadament de Juanjo Álvarez de l’empresa d’ascensors on treballava. «Van pensar que l’única manera de callar-me seria deixar-me sense ingressos, però els va sortir granota, perquè vaig tenir més llibertat per fer més coses i que el cas tingués encara més repercussió», explica.

Una última esperança

Després de 27 anys sense avenços, la família confia en la seva última oportunitat judicial. «No hem cessat ni cessarem en el nostre afany perquè l’assassí no segueixi al carrer», recalca Juanjo. Per a l’advocat, Benet Salellas, aquesta reobertura suposaria «un nou cicle en la investigació»,ja que aquestes diligències podrien derivar en altres de noves. «L’únic que fem és obrir el meló», apunta, per evitar que arribi al termini de prescripció.

Ara la decisió queda en mans del jutge, que ha de respondre en les pròximes setmanes. «Probablement ha demanat o demanarà un informe fiscal i llavors decidirà. Si no es reobrís, hauríem de presentar un recurs a l’Audiència Provincial de Barcelona, i si considera també que no fa falta reobrir-lo, sí que tindríem llavors la prescripció definitiva del cas i no hi hauria més accions legals possibles», apunta Salellas.

Per convèncer el jutge, la defensa es basa en aquests avenços tecnològics que permetrien realitzar exàmens més precisos. Segons el parer de l’advocat penalista Joaquim Gasulla, «el que proposen té un fonament legal i és lògic».l A la seva manera de veure, «efectivament, la tecnologia en el camp de la ciència forense ha avançat molt en els últims 20 anys, per la qual cosa és possible ques’obtinguin nous indicis, tot i que d’algunes proves, com per exemple del cotxe, seria difícil trobar alguna cosa», afegeix.

Pendents de la decisió del jutge 

Segons Gasulla, i tot i que hi ha «dificultats pràctiques», ara tot passa per «convèncer el jutge» que les proves requerides poden ajudar a aclarir els fets, una cosa que «no és senzilla», però tampoc insòlita. En la mateixa línia opina l’advocat penalista Eduardo Cáliz, que sosté que «amb la llei a la mà, el cas podria reobrir-se», malgrat que «l’experiència d’aquests últims 27 anys –en els quals no s’ha aconseguit aclarir els fets– ens diu que no».

Així, tot i que reconeix que «no és habitual» que succeeixi, per a Cáliz seria «recomanable» reobrir la investigació sobre l’assassinat de Pedro Álvarez «per una qüestió de salut democràtica i de justícia», ja que els fets són «prou greus per investigar-los fins al final». A més, afegeix, no només poden ajudar a esbrinar l’autor o autors dels fets, sinó també a descartar possibles sospites. «El poder judicial no hauria de tenir por a reobrir la investigació, perquè pot aportar més clars que foscos», sentència.

L’advocat critica a més el fet que la investigació la dugués a terme primer la Policia Nacional quan el principal sospitós era un membre del cos. «En altres països no passa», assegura. Per això, coincideix que «hi hauria més neutralitat en la investigació» si la realitzessin els Mossos. D’altra banda, els dos advocats defensen que la simple reobertura donaria marge temporal per intentar continuar investigant-ho i no arxivaria definitiu el cas.

Una «victòria moral»

El simple fet que s’aconsegueixi reobrir el cas seria una «victòria moral», opina Gasulla. «De vegades també és el que es busca; quan algú no vol ni pot permetre’s que un cas quedi impune, l’últim que vol és que prescrigui. Simplement amb l’admissió i la reobertura del cas, la prescripció passa a ser en 20 anys més», cosa que permet, en certa manera, que no caigui en l’oblit en termes judicials.

Precisament per això és pel que lluiten els pares d’Álvarez, perquè el crim del seu fill no quedi impune. «No volem que s’oblidi, i és que no es pot oblidar»,defensa la mare, Carmen Peso. Agraeix especialment el suport de la gent que, a través de la Plataforma Pedro Álvarez Plataforma Pedro Álvarezi especialment en actes com els celebrats el cap de setmana passat, ha contribuït que el cas surti a la llum. «La gent s’ha abocat amb nosaltres, dissabte a la concentració va venir moltíssima gent i avui també; això ho agraïm molt», assegurava a l’acabar l’ofrena floral.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

«Diuen que l’esperança és l’últim que es perd, i jo, que sempre he lluitat per la justícia, encara hi crec», afirma Juanjo, que recorda les paraules que li va dir fa anys al Cap Superior de Policia de Barcelona, quan aquest li va preguntar per què persistia: «Per plorar a casa tinc tota la vida, però per agafar l’assassí del meu fill no sé el temps que em queda». «Jo només vull que l’agafin, no m’importa el que sigui o qui sigui, però que se l’agafi i es faci la justícia per la qual he lluitat i que he defensat tota la vida», sentencia el pare. 

Més notícies de l’Hospitalet a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA