Per què l'Hospitalet de Llobregat és la ciutat espanyola on més ha crescut el preu de la vivenda en cinc anys

El preu de la vivenda a l’Hospitalet del Llobregat (Barcelonès) ha viscut un notable augment en els últims en cinc anys. Concretament, un 57,97%, segons les últimes dades del Ministeri de Foment del segon trimestre del 2019, que situa actualment el cost mitjà dels pisos en 2.198,6 euros per metre quadrat al segon municipi més poblat de Catalunya.

Això no significa que sigui la ciutat amb els domicilis més cars d’Espanya –un podi que ostenten les localitatsd’Eivissa capital i Santa Eulàlia des Riu (Eivissa) i el municipi de Sant Cugat del Vallès (Barcelona)–, o que ni tan sols hagi arribat als màxims històrics d’abans de la crisi, quan el preu del metre quadrat de la vivenda de l’Hospitalet en el segon trimestre del 2008 se situava per sobre dels 3.000 euros. 

No obstant, sí que ha sigut la localitat que ha experimentat el creixement constant més gran en el mínim temps d’un lustre, a diferència d’altres ciutats com Barcelona, els preus de la qual s’han anat estancant. 

Per exemple, si es comparen les xifres del segon trimestre del 2018 amb les del mateix període el 2019, es pot observar que el cost de la vivenda a la capital catalana ha crescut un 3,64%, mentre que a l’Hospitalet ho ha fet en un 14,04%.

Les conseqüències de l’‘efecte Barcelona’

Les claus d’aquest augment, progressiu i constant, del preu dels pisos a l’Hospitalet són diverses. La primera i més evident, que la localitat catalana partia de xifres molt baixes, perquè durant els anys de la crisi econòmica els preus es van enfonsar, per la qual cosa és natural que la diferència de xifres entre l’abans i l’ara sigui molt més apreciable, en contrast amb altres ciutats que es van mantenir més estables. 

Durant els anys de la crisi, l’Hospitalet va passar d’una valoració mitjana de 3.298,9 euros per metre quadrat en el segon trimestre del 2008 (molt a prop de les xifres actuals de Sant Cugat del Vallès, la ciutat catalana més cara) a 1.391,8 euros en el segon trimestre del 2014, el seu mínim històric en aquests últims anys. És a dir, una caiguda del 57,81%.

D’aquesta manera, a diferència de municipis de perfil més turístic com el de les illes Balears, el preu de les vivendes de les quals es va recuperar molt ràpid de la recessió econòmica, a l’Hospitalet li ha costat més reposar-se, tot i que en aquests últims cinc anys hagi agafat velocitat de creuer.

PerEduard Vilaplana, coordinadord’Idealista Barcelona, la clau del fenomen rau en el que ell anomena ‘efecte Barcelona’. «El preu de la vivenda de l’Hospitalet està molt vinculat al de la capital catalana i a l’expansió ciutadana cap a la primera i segona corona metropolitana. Barcelona s’ha estabilitzat o fins i tot decreix, segons les anàlisis d’Idealista sobre la tendència dels preus i l’expectativa d’ofertes. En canvi, les xifres en la resta de la metròpolis augmenten perquè la demanda s’ha desplaçat cap a fora», explica. 

En aquest sentit, ciutats com ara Sant Cugat, Castelldefels, Sabadell, el Prat i Cornellà (amb augments del 50,63%, el 47,62%, el 40,86%, el 40,55% i el 40,55%, respectivament) comparteixen aquesta tendència a l’alça de l’Hospitalet en aquest últim lustre, tot i que aquesta continua sent la que més despunta.

«Barcelona ja no pot créixer més, i això provoca una pressió de la demanda interna i externa en un territori relativament petit, i és normal que es busquin segones i terceres opcions que van des de Mataró, passant per Terrassa, Sabadell i fins i tot al Baix Llobregat, amb localitats com Castelldefels», comenta Vilaplana. «No obstant, de totes, l’Hospitalet és la que està millor interconnectada amb la capital i, a més, també compta amb àrees de desenvolupament econòmic, vivendes d’obra nova i un territori amb possibilitats de més urbanització», remarca.

Un futur incert

Santa Eulàlia, la Torrassa i el Centre són els barris de l’Hospitalet on més ha apujat el preu de la vivenda aquest últim any, segons les anàlisis del portal immobiliari Idealista, basades en tendències i expectatives d’ofertes. No obstant, la localitat catalana segueix lluny dels seus màxims històrics anteriors a la crisi.

¿Significa això que les xifres continuaran pujant com fins ara? Per fer una aproximació al que ofereix el futur de l’Hospitalet cal fixar-se en altres factors supralocals vinculats a la situació del mercat laboral i la renda per càpita. En altres paraules, si bé és cert que l’atur ha baixat amb la recuperació econòmica, el mercat laboral continua sense ser prou estable, amb uns sous situats en uns nivells mitjans-baixos, cosa que propicia una gran massa de potencials llogaters.

«El mercat hipotecari és ara més exigent i el laboral, cada vegada més precari. Aquests fets fomenten que hi hagi més demanda de lloguer, una demanda que creix en una proporció difícil d’absorbir», alerta el coordinador d’Idealista.

En aquest sentit, l’última anàlisi del sector immobiliari del portal immobiliari Fotocasa sobre les dades de rendibilitat dels 20 municipis espanyols amb més habitants revela que la ciutat més rendible d’Espanya per comprar una vivenda i posar-la de lloguer és l’Hospitalet de Llobregat, amb una rendibilitat del 6,3%.

«En qualsevol cas, el que succeeixi a Barcelona acabarà passant a les altres ciutats del voltant, però amb retard. Tant si la capital catalana continua creixent, com si s’estabilitza, també ho farà l’Hospitalet amb el temps. Barcelona marcarà la pauta, tot i que si es construeix més obra nova a l’Hospitalet és possible que la pujada de preus tingui més recorregut», conclou Vilaplana.

Rehabilitació i renovació, prioritat municipal

Preguntat sobre les possibles causes de l’augment del preu de la vivenda a l’Hospitalet, el primer tinent d’alcaldessa del municipi, Francesc Josep Belver, insisteix a contextualitzar les xifres explicant que «continuen sent inferiors a l’època precrisi i a les de la Barcelona actual, tant en la compra com en el lloguer [que situa en prop d’uns 700 euros al mes]».

«A la ciutat tenim un parc d’unes 110.000 vivendes aproximadament, un 80% de les quals van ser construïdes entre els anys 60 i 70. Per això, des del consistori volem continuar potenciant la rehabilitació de la vivenda privada i impulsant la promoció de la vivenda protegida en totes les seves formes, a l’obra nova», comenta. Belver també afirma que la prioritat de l’Ajuntament en matèria de vivenda rau en dos factors bàsics: la rehabilitació i la renovació.

Així mateix, el primer tinent d’alcaldessa també lamenta que «l’absència» de polítiques públiques estatals en aquesta matèria fa difícil poder desenvolupar programes locals de vivenda social que tinguin un impacte al mercat. «Un impacte que hauria de ser del 16% respecte al parc de vivenda total», argumenta.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

No obstant, Belver valora molt positivament el fet que l’Hospitalet hagi aprovat un recàrrec del 50% de l’IBI a les grans forquilles que tinguin vivendes buides durant més de dos anys –que calcula que podria suposar entre 1.000 i 2.000 domicilis–, una normativa que espera que el consistori pugui començar a aplicar «a partir del gener del 2020».

Més notícies de l’Hospitalet