La controvèrsia sobre l'última zona agrícola de l'Hospitalet de cara a les municipals del 26-M

La polèmica no és nova. De fet, ja fa més d’una dècada que es cola en el debat polític i social de l’Hospitalet. Però el cert és que el Pla Director Urbanístic Granvia-Llobregat Pla Director Urbanístic Granvia-Llobregat(PDU Granvia), especialment el punt d’aquest que afecta la conservació de l’última zona agrícola de la ciutat, a l’entorn de Cal Trabal, reapareix amb més intensitat en segons quines èpoques i circumstàncies. I aquesta, la de campanya electoral, és una d’aquestes èpoques.

Aquest macroprojecte urbanístic, en boca de tots els grups municipals des de fa ja més de dos mandats, va començar a gestar-se el 2007 impulsat pelConsorci per la Reforma de la Granvia –integrat per la Generalitat, l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament– i abasta unes 105 hectàrees de la zona sud de la ciutat, al barri de Bellvitge, el que representa gairebé el 8% del territori de l’Hospitalet.

Una zona que el PDU, dividit en tres sectors, pretén “reordenar urbanísticament” per convertir-la en un nou pol d’activitat econòmica, impulsant especialment el sector sanitari i donant continuïtat a la transformació que va patir la dècada passada la primera part de la Granvia, que va suposar la creació de la plaça Europa. 

El primer sector del PDU comprèn els terrenys situats al sud de la Granvia (439.925m^²), que inclouen la zona del CEM Tennis, les cotxeres de TMB i el tanatori, així coml’Hospital Duran i Reynals i l’IDIBELL, que quedarien connectats amb l’Hospital de Bellvitge gràcies a la prolongació del soterrament de la Granvia, un dels punts estrella del projecte, ja que és el que més consens genera.

La unió dels centres hospitalencs permetria donar impuls al defensat Biopol’H, el clúster biomèdic de l’Hospitalet que s’està intentant impulsar des del 2006 amb l’objectiu de convertir la zona sud de la ciutat en un referent en l’àmbit biomèdic, però que funciona a mitja màquina a causa d’aquesta divisió. El pla preveu, a més, aixecar en aquesta zona edificacions de fins a 24 plantes.

El segon sector inclou l’entorn de la masia de Cal Trabal (a la Marina), l’única que manté explotació agrícola en els camps que l’envolten. S’hi contempla la creació d’un parc públic de 30 hectàrees, que preservaria la zona agrícola, segons el pla, i que serviria com un espai de transició entre la ciutat i la zona fluvial. A més, un màxim del 30% de la superfície del sector 2 tindria ús comercial, mentre que un altre 10% es dedicaria a ús hoteler, amb una alçada límit de les edificacions de 17 plantes.

El tercer sector és el més petit i comprèn 78.7000 m² ubicats a la zona de la carretera del Mig i el carrer Arquimedes, al costat del terme municipal de Cornellà, que es volen dedicar a l’activitat comercial (35%) i hotelera (10%), amb edificis de 53 metres d’alçada màxima. Tot això, a condició d’un altre projecte que, en paral·lel, encara s’ha d’executar: el soterrament de les vies que divideixen la ciutat. 

Cal Trabal, l’origen del conflicte

Tot i que el PDU està aprovat de manera definitiva per la Generalitat des de fa dos anysaprovat de manera definitiva per la Generalitat des de fa dos anys, la falta d’acord i l’oposició política i ciutadana, sumat al panorama polític, n’han dificultat l’execució i han obligat el Parlament a posicionar-se fins en dues ocasions –totes dues en favor de reformular el PDU–. Una falta de consens que té origen fonamentalment en dos punts: la inclusió de la zona de Cal Trabal i la volumetria dels edificis que es contempla.

El text del PDU defensa “la preservació del patrimoni històric agrícola” de la ciutat i la recuperació de les masies de la zona de la Marina (Ca l’Esquerrer, Cal Trabal i Cal Masover Nou) com a equipaments públics, així com la ubicació a la zona d’un parc urbà, una cosa que no convenç cap grup de l’oposició, que demanenno incloure cap edificació al sector 2, ni tampoc molts veïns de l’Hospitalet, que fins i tot van arribar a constituir una plataforma per defensar la zona agrícola. 

Una condició, la de no edificar en tot el sector 2, que debilitaria la viabilitat econòmica del PDU tal com està plantejat, apunta Francesc Josep Belver (PSC), primer tinent d’alcaldia de l’Àrea de Coordinació, Planificació, Desenvolupament Econòmic i Ocupació de l’Ajuntament de l’Hospitalet. "Tothom està d’acord que soterrar la Granvia i les línies elèctriques [del sector 2] és positiu, i que les masies, ara privades, passin a ser equipaments públics, però tot això s’ha de pagar d’alguna manera".

En aquesta línia, Belver apunta a la necessitat de sufragar les càrregues (costos) del PDU amb els aprofitaments: "De tota aquesta part no es toca ni un metre, tota passa a ser un parc de gairebé 30 ha, i entre aquest espai i la Granvia, és on s’edificarà, perquè necessitem els recursos per poder pagar les càrregues". I és que el projecte, que es calcula que tindrà un cost total d’uns 176 milions d’euros, es finançarà exclusivament amb les aportacions dels propietaris del sòl privat. "El cost per a l’administració és 0, i aquest és un dels grans beneficis del projecte", afegeix Belver.

El ple ha atacat en diverses ocasions la inclusió de la zona de Cal Trabal en el projecte, defensat fermament pel govern socialista, amb Núria Marín al capdavant (11 regidors), i avalat en l’àmbit local pels regidors no adscrits Cristina Santón i Rafael Jiménez i en part per Junts per l’Hospitalet (abans CiU, amb 1 regidor), que, si bé assegura estar en contra d’alguns aspectes del pla, és l’únic grup que afirma veure’l com una “oportunitat per a la ciutat”.

L’última vegada que el PDU es va portar a sessió plenària va ser al febrer, quan Canviem L’H (format per ICV, EUiA i Pirates i amb 3 regidors), ERC (2 regidors) i la CUP-PA (1 regidor) van presentar una moció de recolzament a l’última resolució aprovada pel Parlament per paralitzar el projecte, que no va prosperar.

L’oposició, en contra del PDU

El posicionament del Parlament és, precisament, una de les cartes de l’oposició, que el veu com un exemple clar de la falta de consens que genera el PDU. “No hi ha consens social ni polític, ni tampoc amb altres administracions; de fet, a la Generalitat hi ha dues posicions, la que defensa CIU i la que defensa ERC, que és contrària”, diu Antoni Garcia, alcaldabled’ERC  a l’Hospitalet.

La formació inclou en el seu programa electoral la paralització del PDU, de la mateixa manera en què també ho fan la CUP –que de manera rotunda vol “parar o impedir” qualsevol “gran projecte especulador”–, Cs, En Comú Podem o grups emergents com Front L’H. Des d’Esquerra –igual que la resta de grups– salven alguns punts, com el soterrament de la Granvia i l’impuls al sector biomèdic, però demanen “que no es construeixi cap tipus d’edifici al sector 2 i que la zona de Cal Trabal s’incorpori al Parc Agrari del Baix Llobregat”.

Garcia, que recorda que la formació, juntament amb la CUP, vapresentar un contenciós administratiu contra el projecte, demana“que es redueixi la volumetria d’edificació” als sectors 1 i 3, cosa que també recalca especialment Miguel García, candidat de Ciutadans (que, amb 4 regidors, és actualment el principal grup de l’oposició), que situa la formació a favor de cobrir la C-31 però en contra d’un projecte que “és inassumible per la seva volumetria” i que “va en contra de la ciutat”, que, en contraposició, té “una manca d’equipaments terrible”.

“No estem 100% en contra del PDU, però sí tal com està plantejat ara. I la senyora Marín hauria d’adonar-se que tota l’oposició, excepte els de la colla del PSC, hi estan en contra, per tant, alguna cosa tindrà que la societat no veu bé”, apunta García. Respecte a la reducció de la volumetria, el tinent d’alcaldia Francesc Belver assenyala que "si fos més baixa, ocuparia més terreny, i per tant, hi hauria menys espai verd", que és el que s’està mirant de potenciar.

El primer tinent d’alcaldia assegura, a més, que ja s’ha reduït al màxim el volum d’edificabilitat del sector 2, que segons el previst és de 175.000 m², i apunta que traslladar aquests edificis als altres dos sectors faria que la densitat fos molt més gran. 

Una ciutat en defensa del patrimoni

El debat entorn de la conservació del patrimoni històric de l’Hospitalet s’ha intensificat especialment en els últims mesos, tot i que el teixit social local reivindica la seva consideració des de fa temps. S’ha vist en casos com el de Can Trinxet o el Castell de Bellvís, que s’afegeixen a altres exemples com el de la masia de Can Rigalt, al nord de la ciutat, o la mateixa zona de Cal Trabal.

La ciutadania demana, cada vegada més, que el govern conservi el “poc patrimoni” que segons l’oposició té la ciutat i aposti per restaurar-lo. N’hi ha prou amb fixar-se en la quantitat de grups que s’han creat per defensar-lo, des delgrup de defensa del Patrimoni LH, l’Associació Perseu o No més Blocs (molt actiu en la lluita contra el PDU), fins a plataformes específiques com Defensem el Castell de Bellvís o Can Trinxet Viu, entre d’altres, als quals se sumen les organitzacions de veïns i altres col·lectius de la ciutat.

La preocupació de la ciutadania respecte al patrimoni ha fet que alguns grups incloguin propostes, més o menys específiques, en els seus programes electorals, com per exemple la revisió del protocol de protecció del patrimoni històric, que data del 2001, que proposa ERC, o la creació d’un pla per preservar el patrimoni històric, natural i arquitectònic de la ciutat en consens amb la ciutadania, com suggereix ECP.

Dos models de ciutat

La conservació de la zona agrícola, en el cas del PDU, ha fet que es visibilitzin dues maneres diferents d’entendre la posició estratègica i el potencial de la segona ciutat de Catalunya. D’una banda, la de l’oposició, que demana frenar el creixement de la ciutat per evitar saturar-la, i de l’altra, la del Govern, que vol incentivar el turisme i continuar atraient negoci amb l’objecte de generar més riquesa.

Per això hi ha projectes com el PDU i l’anunci recent de la creació d’una "segona plaça Europa" al nord de la ciutat, a la zona de Can Rigalt. Marín al·ludeix precisament a l’“èxit” de la primera transformació de la Granvia per impulsar aquesta segona fase, el PDU, que permetria la creació de 20.000 llocs de treball i ajudaria a situar a la ciutat “el gran pol sanitari biomèdic del sud d’Europa”, segons defensava la mateixa alcaldessa en una entrevista a EL PERIÓDICO el mes de març passat.

“Els nous hotels ens permeten finançar les guarderies de l’Hospitalet”, apuntava llavors Marín per destacar les bondats d’aquest model de ciutat. I el cert és que l’Hospitalet és una de les ciutats catalanes que més recapta en impost turístic, amb més de 830.540 euros recaptats en el període 2017-2018, segons dades de la Generalitat. Però aquest model de ciutat també té, a ulls de l’oposició, aspectes que perjudiquen els veïns. 

“Aquests projectes faraònics són marca de la casa, però nosaltres considerem que el model de ciutat s’ha de repensar, fer una moratòria urbanística i obrir més espais a l’aire lliure, amb més zones verdes”, apunta Ana González, candidata a l’alcaldia de l’Hospitalet En Comú Podem.

Com gestionar la densitat de l’Hospitalet

La majoria de grups de l’oposició coincideixen amb González, i al·ludeixen a la saturació d’una ciutat que “va créixer de forma sobtada i desordenada”, i que, amb l’arribada de més turistes i veïns, podria col·lapsar-se encara més. “Som una de les ciutats més denses d’Europai, tenint serveis per dignificar i millorar, no podem pretendre atraure més població”, opina Sonia Esplugas, candidata del Partit Popular (1 regidor).

“Nosaltres som una formació liberal, i no estem en contra de generar riquesa a la ciutat, però no a costa d’anar en contra de les persones”, apunta el portaveu de C’s, que tampoc s’oposa a projectes com el de Can Rigalt, “sempre que es dissenyin per a les persones, no per posar ciment”.

“Cal apostar per ser alguna cosa més que una franquícia hotelera que recull tot el que Barcelona rebutja”,defensa per la seva part Antoni Garcia (ERC). Per això, des de la formació s’inclinen per “un model d’economia diversificada”, que es recolzi en el comerç local, la petita i mitjana empresa i les noves formes d’economia social i cooperativa.

Junts per l’Hospitalet, a favor però amb matisos

L’únic grup de l’oposició que no s’ha oposat radicalment al projecte del consistori i la Generalitat ha sigut Junts per l’Hospitalet, el portaveu del qual, Jordi Monrós, puntualitza que està “a favor de fer un PDU, però que no té perquè ser aquest”, en vista de la falta de consens que ha generat.

Tot i el recolzament –almenys parcial– de la formació al projecte, en l’últim ple i per a sorpresa de la resta de grups, JuntsxLH va votar a favor d’acatar la resolució del Parlament de Catalunya –per tant, de paralitzar el PDU–, al·legant que no està a favor de la seva paralització definitiva, però sí de la seva reformulació.

“Defensem l’essència genèrica del pla, però apostem per fer una consulta ciutadana per reformular-lo”, afirma Monrós, cosa que desquadra amb la ferma posició del partit en la Generalitat. “A mi em poden dir que el meu partit és al darrere, i no ho negaré, però el PDU no s’ha aprovat en aquest Ajuntament, per tant, des de JuntsxLH no hem votat mai perquè s’aprovi” tal com està, defensa.

En aquesta línia, l’alcaldable reitera la necessitat d’implicar els veïns en la configuració del projecte, i al·lega que no s’ha informat correctament de “les virtuts” del pla a la població. “Només hem sigut capaços de generar un debat de confrontació, de si o no, i a la gent li arriba més això que les millores que podria suposar”, afirma.

El PDU, possible línia vermella de cara a futurs pactes

El posicionament dels comuns respecte al PDU, que segueix en la línia amb la ferma oposició al projecte que ha fet en els últims anys Canviem L’H, la formació a què dona continuïtat l’Hospitalet En Comú Podem, resulta especialment rellevant de cara a la formació del futur govern.

I és que ECP podria ser la força que obrís la porta a un mandat en majoria absoluta de Marín, si es plantegés pactar amb els socialistes. A la pregunta per la incidència que podria tenir el PDU en aquest possible recolzament, Ana González es limita a destacar que “per a nosaltres és un element fonamental” i a assenyalar les dues resolucions del Parlament que demanen paralitzar-lo i replantejar-lo.

“Evidentment és un tema que és a sobre de la taula i serà un element important”, afegeix l’alcaldable dels comuns, i nosaltres sempre hem defensat que si fes falta algun pacte, el projecte de ciutat i el programa són claus per poder fer-lo”.

El resultat de les pròximes eleccions, que l’Hospitalet encara amb xifra rècord de candidatures, podria determinar el rumb del PDU, tenint en compte que, en cas de complir-se les previsions, Marín en podria sortir reforçada i, per tant, seguir endavant amb el projecte tal com està. Des del consistori assenyalen, de fet, que el pla segueix en marxa i que la idea és que la primera fase de les obres pugui iniciar-se l’any que ve. 

"S’està acabant de redactar i hem de portar a aprovació el projecte de soterrament de la Granvia i la urbanització del sector 1. La idea és que durant aquest any s’aprovin definitivament els dos projectes i es puguin licitar les obres del soterrament de la Granvia, que començarien l’any que ve, i d’allà, començar la redacció dels següents projectes", apunta Francesc J. Belver.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Un possible pacte, no obstant, podria forçar el PSC a suavitzar la seva actitud respecte a alguns punts del PDU i obrir-lo a consulta ciutadana, com demana l’oposició. Quedarà per veure si, després de dos mandats amb pocs avenços, en aquesta es desencallarà, d’una forma o una altra, aquest gran projecte que podria marcar un abans i un després a l’Hospitalet.

Més notícies de l’Hospitalet a l’edició local de EL PERIÓDICO DE CATALUNYA