L'Hospitalet encara unes municipals amb xifra rècord de candidatures

Amb la ressaca electoral del 28-A encara present, els municipis encaren les eleccions municipals del 26 de maig amb el dibuix previ que han deixat els comicis generals, que tot i que no solen regir-se pel mateix patró que les municipals, sí que donen algunes pistes sobre possibles tendències a nivell local. 

En el cas de l’Hospitalet, el ressorgiment del PSC després de dos anys per darrere d’En Comú Podem (ECP) en les generals ha confirmat una cosa que sembla gairebé inalterable, i és la més que probable permanència al capdavant del govern dels socialistes, amb Núria Marín al capdavant, lloc en què es manté des de l’any 2008.

No obstant, el presumible creixement de Cs, primera força de l’oposició, i l’auge d’ERC registrat en les generals, podrien allunyar encara més els socialistes de la majoria absoluta, que no ostenten des del 2007, i l’aparició de noves candidatures a esquerra i dreta de la taula auguren un ple encara més fragmentat.

I és que l’Hospitalet encara les eleccions municipals amb xifra rècord de candidatures: 16 grups es postulen en aquests comicis, 10 més que en els del 2015. Una xifra sense precedents a la qual només es van aproximar les eleccions del 2011, en què hi va haver 14 candidats, i que és fruit, principalment, d’aquesta divisió d’alguns grups que fins ara formaven coalició, així com de la creació de noves forces.

Divisió de la CUP-Poble Actiu

El cas més evident és el de la CUP-Poble Actiu, marca sota la qual es van presentar als comicis del 2015 la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de l’Hospitalet, Procés Constituent, Lluita Internacionalista i activistes locals i que va aconseguir llavors un regidor, Khristian Giménez, portaveu en el ple de la formació durant aquests gairebé quatre anys.

No obstant, en aquesta ocasió la CUP ha decidit desmarcar-se de la confluència de cara a les pròximes eleccions, a les quals alguns membres de l’actual CUP-PA i noves incorporacions es presentaran sota el paraigua d’Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet (AELH), formada per veïns i membres de Lluita Internacionalista, Som Barris i Arran l’Hospitalet.

Al capdavant d’aquesta “candidatura municipalista i de ruptura” es troben la independent Emma Núñez com a alcaldable, seguida d’Anna Maria Morelló, de Lluita Internacionalista, i Ana Isabel González, també independent, en la que és la candidatura amb més dones de les que es presenten a l’Hospitalet, amb 16 dones per 11 homes i en què figura també l’actual representant de la CUP-PA.

D’altra banda, a la CUP s’han unit Constituents per la República (CxR) –actualment a la CUP-PA–, Socialisme i Llibertat (SOL) i Nació Andalusa PPCC, formant la candidatura de CUP l’Hospitalet Per la Ruptura - Alternativa Municipalista, un “espai popular i assembleari” que pretén “trencar amb el Règim del 78” defensant els valors del feminisme, l’ecologisme, l’anticapitalisme i l’independentisme.

Al capdavant de la formació també hi ha tres dones: Maria Ariadna Velando, com a alcaldable, i Florència Salgueiro i Monica Tena com a segona i tercera.

Més fragmentació en el bloc independentista

Tot i la intenció de Primàries Catalunya d’aglutinar en una mateixa candidatura tot l’espectre sobiranista, la idea no ha fet efecte a ciutats com l’Hospitalet, on la branca independentista es presenta totalment dividida a les eleccions del 26 de maig, encara que l’actual portaveu del PDECat –regidor de la llavors CiU des del 2015–, Jordi Monròs, es va postular i va guanyar les primàries per encapçalar la llista de Primàries l’Hospitalet.

Fa només unes setmanes, Monròs anunciava la seva decisió de fer un pas enrere, abandonar la llista i el partit i presentar-se a les eleccions sota la marca de Junts per l’Hospitalet, a causa de la impossibilitat, aclaria en un comunicat, de formar “una llista unitària, transversal i transparent”. Amb ell ho feien també una dotzena d’integrants més de Primàries, el que va obligar a la formació a reconfigurar la llista.

Així, Monròs es presenta com a alcaldable per Junts x l’H amb Eliseu Esterlich i Montserrat Expósito com a segon i tercera de llista, mentre que Front L’H-Primàries Catalunya ho fa amb Carles Salvadó com a alcaldable, seguit d’Anna Bachs i Jordi Ibáñez.

D’altra banda, ERC, que es planteja com la formació amb més possibilitats dins del bloc sobiranista atès el repunt del grup en les generals, torna a confiar en Antoni Garcia com a cap de llista, a qui acompanyen Rosa Batalla i Jorge García, en una candidatura també amb presència majoritària de dones; 15, davant 12 homes.

ICV es desmarca dels comuns

Les diferències han arribat també al bloc de l’esquerra no independentista a l’Hospitalet, on en les passades eleccions es van presentar a les municipals dos grups que no repetiran en aquestes: Canviem l’Hospitalet, format per ICV+EUiA+Pirates de Catalunya, i Guanyem.

Mentre que la confluència ciutadana d’esquerres va aconseguir situar-se com a tercera força a la ciutat i treure tres regidors, el cas de Guanyem va ser més complex, ja que tot i que va aconseguir dos regidors i va avançar CiU i la CUP, es va dissoldre poc després a causa de “discrepàncies entre l’assemblea municipal del grup i les pretensions de la Coordinadora General”, segons va anunciar la formació en un comunicat.

La coordinadora va exigir llavors l’expulsió de la formació dels dos regidors de l’Hospitalet, Cristina Santón i Rafael Jiménez, que van passar a ser regidors no adscrits –després d’interposar una demanda judicial contra la direcció, que va ser desestimada–. El mateix any, i després d’un pacte de govern amb el PSC, tots dos es van incorporar com a regidors adjunts, de Benestar i Drets socials i d’Espai Públic, Urbanisme i Sostenibilitat, davant de les crítiques de part del plenari.

En aquestes eleccions, Rafael Jiménez es presenta com a cap de llista d’Esquerra en Positiu (IZQP), que es presenta com la candidatura de “l’esquerra no nacionalista” i en què el segueixen Laura Vizuete i Valentín Gigante. Per la seva part, Canviem l’H desapareix i sorgeix l’Hospitalet En Comú Podem - En Comú Guanyem, un espai municipalista compost per l’Hospitalet en Comú, Podem l’Hospitalet i EUiA, l’actual regidora del qual, Ana González, es postula com a alcaldable.

La candidatura, hereva de la primera, neix, doncs, sense Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que ha abandonat recentment la confluència al·legant irregularitats en el procés de primàries per confeccionar la llista, la qual cosa, segons els verds, va fer que es trenqués “el clima de confiança” en la formació, motiu que els va portar a no presentar-se en els pròxims comicis.

Més opcions en una dreta amb Vox

Tot i que la divisió de l’esquerra és una tònica que sembla repetir-se en aquestes eleccions en la majoria de municipis, el cert és que el bloc de la dreta a l’Hospitalet també s’ha ampliat, no per la fragmentació de partits, en aquest cas, sinó més aviat per l’aparició de noves forces.

Els populars van iniciar legislatura amb tres regidors, però van perdre’n dos pel camí després de l’expulsió i el pas a no adscrits de Francisco Javier Hermosín, llavors portaveu de la formació en el municipi, i de Pedro Alonso, després de les picabaralles de tots dos amb la direcció del partit i la seva actual portaveu, Sonia Esplugas, que es presenta com a alcaldable a les eleccions del 26-M, a les quals la formació arriba en hores baixes després de la seva caiguda en les generals.

Per la seva part, l’expopular Pedro Alonso es postula com a candidat a l’alcaldia amb una nova formació, Força Ciutadana - Fuerza Ciudadana (FC’s), de la qual ha transcendit poc, més enllà que l’acompanyen en la candidatura Maria del Coral Rubio i Omar Forner, com a segona i tercer de llista.

No és l’únic antic edil del PP que es presenta ‘renovat’ a les pròximes eleccions. L’exregidor Juan Carlos del Río encapçala la llista de Coalició per Hospitalet (CH), una nova formació que presumeix de ser “l’únic partit local de la ciutat” i que en el seu programa assegura no tenir ideologia: “Som veïns amb maneres de pensar diferents”.

Pocs canvis a Ciutadans (Cs), formació que, una vegada descartat el nom de l’exalcalde socialista Celestino Corbacho com a cap de llista, tornarà a estar capitanejat per Miguel García Valle, líder de l’oposició en l’última legislatura i al que segueixen en la llista Carmen Esteban i Rainaldo Ruiz.

Però si alguna cosa marcarà la dreta en aquests comicis serà la possible entrada en escena de Vox, que es presenta per primera vegada a les municipals a l’Hospitalet amb Pablo Barranco –exvicepresident de Plataforma per Catalunya– com a alcaldable, seguit de Javier García i Daniel Clemente, en l’única candidatura local sense cap dona als tres primers llocs de la llista.

La formació ultradretana va aconseguir que 5.125 hospitalencs introduïssin la seva papereta a les urnes en les generals, aconseguint un 3,96% dels vots i imposant-se a Junts x Catalunya. La principal incògnita ara és saber si la xifra es mantindrà o augmentarà fins al 5% necessari per obtenir regidor, cosa que obriria la porta a l’entrada de la ultradreta al Ple.

Irrupció de noves formacions

Més enllà de les comentades, en aquestes eleccions municipals surten al terreny de joc altres grups fins ara desconeguts a la ciutat, com Proposem per les minories (Proposem XM), que es presenta amb Martha Elena Merello al capdavant, seguida de Tulio Sabino i Remulo Corsino, amb l’objectiu de donar veu i representació als immigrants i a les minories de la ciutat.

Completen la llista Democràcia Efectiva (D.EF.), nova candidatura al capdavant de la qual se situa Carmen Gotera, i el grup de Convergents, que es presenta com “un partit sobiranista de centre ampli” i europeista encapçalat per Josep Antoni Molero Ruiz, seguit de la independent Montserrat Garcia i Andres Planell.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

En total, 16 candidatures, set de les quals liderades per dones, que podrien complicar la governabilitat del PSC, que, de repetir com a primera força, tornaria a necessitar recolzaments per als pròxims quatre anys. Entre les principals incògnites queden el possible auge dels comuns, atès el resultat d’ECP en les generals de 2015 i 2016 (i malgrat la baixada del 28-A), la possible irrupció de l’extrema dreta i el pes que finalment aconseguirà el bloc independentista a la ciutat després d’aquesta divisió de grups.

Més notícies de l’Hospitalet en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA