El 'Brooklyn de Barcelona', a Brooklyn

Es diu que les comparacions sempre són odioses, però a vegades també són benvingudes. Fa temps que experts en urbanisme i altres camps veuen en l’Hospitalet de Llobregat una espècie de Brooklyn, identificant el potencial que la segona ciutat de Catalunya té pel fet de beneficiar-se de la connexió i proximitat a Barcelona amb el que ha demostrat pel seu veïnatge amb Manhattan, el barri més poblat de Nova York.

   

Els dos enclavaments comparteixen també l’opció de crear un districte cultural com a motor de creixement i, en el cas de l’Hospitalet, aquesta aposta ha portat ara l’alcaldessa Núria Marín a presentar la seva estratègia en una cita de la Xarxa Global de Districtes Culturals (GCDN en les sigles en anglès), fer contactes per intentar promocionar-la i, de passada, conèixer de primera mà aquest Brooklyn amb el qual tantes vegades es compara la seva ciutat.

  

 No és una tasca fàcil, perquè Brooklyn són molts Brooklyn, i és lògic perquè és un barri que ocupa 180 quilòmetres quadrats i on viuen més de 2,5 milions de persones. És el Williamsburgh tan gentrificat ja com Manhattan i el pobre i violent East New York; és el residencial Prospect Park i l’immigrant Sunset Park, és la platja obrera de Coney Island i la idíl·licament ressuscitada ribera de Brooklyn Heights…

  

 Potser el Brooklyn que més s’assembla al que pot ser l’Hospitalet és a Boerum Hill, on la centenària Brooklyn Academy of Music (BAM) on avui Marín ofereix una conferència és l’eix del districte cultural que des de fa quatre anys també es recolza en el Barclays Center. I també és a Bed-Stuy, Bushwick i Red Hook, tres dels barris que abans eren predominantment terreny industrial i a on els preus d’altres enclavaments i la regeneració cultural estan empenyent molts artistes i creadors. I en llocs com el Brooklyn Navy Yard, la drassana que la ciutat va comprar al Govern fa 50 anys i que ara ressorgeix, com van poder comprovar dilluns fent un passeig Marín i el seu primer tinent d’alcalde, Francesc Josep Belver, que també van visitar  (a Manhattan) una seu de Google i l’espai de coworking WeWork.

Al·lèrgia a redistribuir

«Hem vingut a aprendre i a generar oportunitat», explicava l’alcaldessa unes hores després sopant en un local de barbacoa a prop del BAM, on en la seva conferència defensarà idees com que «una ciutat amb cultura atrau talent i el talent atrau activitat econòmica que atrau més talent i que crea riquesa per redistribuir».

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

    

Marín i el seu equip, sens dubte, no tenen por d’utilitzar termes com aquest, redistribució de la riquesa, que a molts als Estats Units sembla que els fa al·lèrgia. Són conscients que «el sector públic a Europa no pot abdicar». I encara que defensen aliances entre l’àmbit públic i el privat com la que també a Nova York ha ressuscitat Governor’s Island, un altre dels espais regenerats que han visitat, són clars: «L’impuls i les regles els posem nosaltres».