L'escenari que va embruixar Marsé

La Vila de Gràcia està plena de racons amb història. La plaça de Rovira i Trias n'és un. El lloc adequat per seure a fer un cafè en una terrassa i transportar-se a la Gràcia del segle XIX.

El 1860, el propietari de la masia de Ca l'Alegre de Dalt, amo de la parcel·la de la plaça, subhasta aquest terreny. Ramón Rabassa el compra i en cedeix dues terceres parts als seus socis Miquel Masens i Manuel Torrente Flores. El tercet encarrega a l'arquitecte Antoni Rovira i Trias, marit d'una filla de Rabassa, la parcel·lació del terreny. Una vegada acabat el projecte, i com era el costum en l'època, decideixen posar els seus noms a tres carrers de la parcel·la. Per homenatjar l'arquitecte, acorden donar  el seu nom a la plaça i a més a més dediquen el carrer de les Tres Senyores a les seves respectives dones.

La plaça ha sigut des de sempre un focus d'atracció al barri i punt de trobada veïnal. El famós tramvia 39, el més cèlebre i l'últim que va existir a Gràcia, tenia el seu  inici i final aquí. La parada de taxis i el cine Rovira eren altres punts d'atracció, però la sala de projeccions va desaparèixer als anys 60.

De pel·lícula

El juny del 2001, Fernando Trueba va rodar a la plaça El embrujo de Shangai, novel·la de l'escriptor Juan Marsé. «En van eliminar tots els elements anacrònics per ambientar la plaça en la postguerra. Van reconstruir la façana de l'antic cine i hi van portar un tramvia fictici», comenta Josep Maria Contel, president del Taller d'Història de Gràcia.

Notícies relacionades

«Sempre que puc me'n vaig de Gràcia durant les festes»

«Gràcia va veure néixer tots els personatges de 'Merlí'»

Per homenatjar Rovira i Trias, guanyador del concurs municipal per urbanitzar l'Eixample (que finalment va realitzar Cerdà per ordres del Govern central), es va esculpir el 1991 una figura seva de bronze en un banc de la plaça.

«És una plaça molt concorreguda. Els meus clients són de tota la vida i hi ha molts estrangers que baixen del Parc Güell i compren medecines», afegeix Tomás Tomás, amo de la farmàcia Tomás, oberta el 1917 pel seu besavi. Els carrers del barri són estrets i de vianants. Dificulten, a vegades, el pas dels cotxes. «La plaça és bonica, el problema és que no hi ha gaire aparcament», explica Inés Luján, veïna del barri.