Julio Iglesias: 80 anys de clamorosa vida

El cantant viu apartat del soroll mundà entre la seva illa privada d’Indian Creek, a Miami, la seva mansió de Punta Cana (República Dominicana) i les Bahames, on s’entrega a la redacció de les seves memòries, encara sense data de publicació. «A mi em retirarà la vida», ha declarat més d’una vegada, i no obstant l’última vegada que va fer un concert va ser el 2019, a Chicago. Un any després, va cancel·lar la seva gira per Espanya després de la irrupció del coronavirus i després va confessar haver-se amagat amb les seves persones de confiança «perquè tenia pànic».

Especulacions

Tal és el seu ostracisme que el maig passat va haver d’aclarir «que està DPM» (de puta mare) a través de les seves xarxes socials. «Torno a llegir que estic en una cadira de rodes, amb la ment perduda i que ni tan sols recordo les meves cançons, com es pot ser tan malintencionat i acumular tanta maldat», va denunciar. S’especula amb el seu estat de salut des de fa anys: el 2020, es van fer virals les bromes sobre aquelles fotografies seves recolzant-se «en dues mulates» a Punta Cana que l’ajudaven a arribar fins al mar després d’haver-se fet mal a un turmell.

La popularitat de Julio Iglesias, lluny d’apagar-se, viu una segona joventut gràcies als mems. El cantant al seu torn es pronuncia a través d’internet, com quan va lamentar la mort del periodista Pepe Domingo Castaño, que li va donar un cop de mà amb el gallec quan va llançar Un canto a Galicia el 1972. El tema li va donar la clau del mercat llatinoamericà sense necessitat de tropicalitzar-se.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Julio Iglesias ho va intentar en el seu moment cantant Oye cómo va i algun tango, però el cert és que el seu estil mel·liflu i massa net només li anava bé als boleros. Tampoc tenia veu de ranxera, en un temps en què es portaven Raphael i Nino Bravo. Va arrasar de tota manera, des que va guanyar el Festival de Benidorm el 1968 cantant ‘La vida sigue igual’ sense treure’s les mans de les butxaques. Era timidesa, no fanfarroneria, va aclarir la seva primogènita, Chabeli, al ‘Lazos de Sangre’ Papá cumple 80 anys de TVE. Al documental es troba a faltar el testimoni d’Enrique Iglesias, l’únic dels seus fills que segueix la seva estela, amb qui ha protagonitzat no poques topades. També enfosqueix la seva figura la demanda de paternitat de Javier Sánchez Santos, de sorprenent semblança, que fa dècades que no es dilucida.

El seu divorci d’Isabel Preysler el 1978, un dels pocs fracassos que el cantant ha reconegut, va posar salsa rosa a la seva carrera; el segrest per ETA el 1981 del seu pare, Julio Iglesias Puga, juntament amb els seus assumptes fiscals –està vinculat a una vintena de societats ‘offshore’, segons els papers de Pandora– van acabar per dissuadir-lo d’arrelar creuant l’Atlàntic. I tot i que en l’actualitat el tipus de galant que encarna estigui passat, tot i que el masclisme que transmet se sedimenti amb el pas del temps, el cert és que l’influx de Julio Iglesias es manté fins als nostres dies en artistes en aparença tan antagònics com Rigoberta Bandini, truana i senyora en definició pròpia. Al final, les obres queden, la gent se’n va, com ell mateix va escriure fa més de cinc dècades.