Sorprenent

Al descobert la identitat de la presentadora d’‘El tiempo’ de Telecinco que va ser «el gran amor» d’Aless Lequio

El dia de la seva mort ella li va escriure una emotiva i sincera carta a les seves xarxes socials

luna

luna

2
Es llegeix en minuts

La vida d’Aless Lequio s’ha convertit en un llibre obert des que Ana Obregón va publicar ‘El chico de las musarañas’. En el seu intent per complir els tres desitjos del seu fill, l’actriu va acabar d’escriure aquesta obra en la qual a més de la malaltia, es parla dels episodis més durs que va viure la família.

El fill d’Ana Obregón va deixar per escrit com va ser el començament de la seva malaltia i va relatar alguns moments de tensió que es van viure entre la presentadora i Carolina Monje, la que en aquell temps era la seva nòvia. Aless deixa clar que la seva mare era massa protectora quant a les seves parelles es referia i això ha tret a la llum informacions desconegudes fins al moment.

La periodista Beatriz Cortazar va destapar la realitat sobre el «gran amor d’Aless Lequio» i va assenyalar que es tractava d’una professional de Telecinco. ‘Fiesta’ ha revelat el nom de la dona que li va robar el cor a Aless Lequio i que en el dia d’avui encara continua treballant a la cadena.

El gran amor d’Aless hauria sigut Carmen Corazzini, la presentadora del temps de Telecinco. «Allò es va acabar quan ell va marxar a estudiar als Estats Units», va explicar Beatriz Cortazar. «Era una persona que va treballar en aquesta cadena. Tenia entre 18 i 20 anys, però van continuar mantenint aquesta bona relació i aquest carinyo».

Corazzini ha treballat a Movistar+ i a Telemadrid. Però actualment, és la conductora d’‘El tiempo’ del cap de setmana a Telecinco, tot i que també ofereix la informació meteorològica a ‘Cuatro al día’ i és col·laboradora d’‘En boca de todos’.

El seu emotiu comiat d’Aless Lequio

La mort d’Aless Lequio el 13 de maig del 2020 va ser una trista notícia que també va deixar devastada Carmen Corazzini, i així ho va deixar veure en el seu compte d’Instagram.

Notícies relacionades

«Em tremolen les mans. Hores pensant si hauria d’escriure alguna cosa o no, si t’hauria de fer un homenatge d’aquests que es fan en aquestes situacions, si no correspon, si és lícit, si pot ofendre, si no és oportú. No ho sé. Però m’és igual tot», va començar escrivint. «És la meva ínfima manera de cridar-li al món l’injust que ha sigut per emportar-te. La meva mostra d’amor. Perquè deixar-lo anar em guareix i perquè crec que t’agradaria llegir-ho».

«Vas ser part de mi durant molt temps i aquest tros que s’evapora em col·lapsa. Quan algú mor sempre es recorda com va ser de bona persona. Quina banalitat. Però tu. Coi, tu sí que ho eres», va lloar aquell maig de fa tres anys. «Espero que m’expliquis tot el que ens va faltar per dir-nos mentre dorms. Descansa. Dolços somnis».