Hem llegit el llibre d’Ana Obregón i això és el que revela

Diuen que tot home (deixem-ho en persona) s’ha realitzat com a tal si ha tingut un fill, plantat un arbre i escrit un llibre abans de morir. Així ha sigut sempre. Però Ana Obregón ha invertit l’ordre, i ha aconseguit que el seu fill Aless Lequio ho hagi aconseguit una vegada mort. Era la missió que tenia i que ha anat complint pas a pas: que naixés la seva filla mitjançant la tècnica de la maternitat subrogada, que ‘plantés’ una fundació, la Fundació Aless Lequio, que arrelaria en forma de projectes contra el càncer, la malaltia que se’l va emportar amb només 30 anys, i el llibre acaba de sortir a la venda aquest dimecres: «El chico de las musarañas» (Harper Collins).

Són 313 pàgines, de les quals 72 estan escrites pel jove. Va començar a fer-ho després d’emmalaltir de càncer, potser com una manera de distreure’s o amb el funest presagi de deixar un llegat en el cas que allà acabés tot. I en el llibre apareixen perfectament separades, com si fos un altre llibre, amb la seva portada: «El chico de las musarañas», per Aless Leguio.

La resta és un relat en primera persona d’Ana Obregón, la seva mare, que el comença recordant com va ser de feliç aquell juny del 1992 en què es va convertir en mare i es va adonar que ara sí que era la dona més feliç del món. Entre records de moments feliços, de seguida narra aquell dia que Aless va demanar anar a urgències perquè no suportava els intensos dolors. I el dolor sec i profund que ella va sentir quan li van dir que es tractava d’un càncer rar i amb mal pronòstic. I com Alessandro Lequio va trucar, colèric, a la periodista que ho havia fet públic, anunciant-li que la portaria als tribunals. I com es van entregar a un tractament a Nova York amb el crit de ‘Fuck cáncer’.Esperança i desesperança

Amb moments de drama, tancats entre les quatre parets de l’hospital, però sense que faltin moments divertits, com quan li va prendre la temperatura al seu fill i marcava 113 graus: «Mama, sisplau, li va dir, que són Fahrenheit» i ella li va respondre: «¡Que enrredaires són els americans. ¿No poden tenir un termòmetre normal?». O quan els va caducar el visat i eludien la policia per por de la deportació. Però abunden aquells en els quals la desesperança niava entre ells, perquè les notícies, malgrat moments d’esperança, no eren bones. Fins que el final que es negaven a acceptar va arribar.

Notícies relacionades

Primera aparició en vídeo d’Ana Obregón després de ser àvia per promocionar el seu llibre

La rutina d’exercicis de la Rosalía amb la qual s’atreveix fins i tot amb l’òpera: “Tots els espectacles exigeixen que estigui en plena forma”

I una confessió final: quan va llegir l’últim post del seu fill i com es va enfilar al balcó d’un setè pis per acabar amb tant dolor. Una decisió desesperada que va parar Alessandro Lequio, el seu ex, recordant-li que tenia una missió per complir. Un pacte secret entre mare i fill que ara ja no ho és. I que revela amb detall al final d’aquesta obra que compleix l’última d’aquestes missions que, diu, la permeten continuar vivint. Va per Aless.