Cita aquest divendres
Cristina Tamborero: «Encara m’estic pessigant perquè desfilaré a París»
La dissenyadora barcelonina presenta per primera vegada a la capital mundial de l’alta costura els seus sofisticats vestits de núvia i de convidada
Periodista
Especialista en Gent, Reialesa, Moda, Tendències, Estil y Xarxes
Ubicada/t a Barcelona
ver +
En tan sols vuit anys, la dissenyadora Cristina Tamborero (Barcelona, 1986) ha convertit el seu nom i la seva marca en una de les firmes nupcials més sol·licitades per les núvies i convidades, i la seva desfilada, en una de les més esperades de la Barcelona Bridal Fashion Week. La cita amb la moda nupcial torna aquest abril després de tres edicions d’aturada per la pandèmia. «Serà la primera vegada que hi faltaré», lamenta la modista des del seu Atelier a la Diagonal. «Em fa molta pena, perquè és la meva ciutat i la meva passarel·la. Però és que a això de París no hi podíem dir que no, perquè ho estem posposant des de fa dos anys, i és incompatible ser als dos llocs, cauen amb només setmanes de diferència». En el seu cas, a més, París és un somni des que era petita i viatjava a la capital mundial de l’alta costura a veure les desfilades amb la seva àvia i la seva mare. De la primera assegura Tamborero que ha heretat el seu do amb l’agulla –«ens feia tots els vestidets a les netes»– i de la segona, la seva vena artística, ja que és pintora.
«A elles els dedicaré aquesta desfilada [aquest divendres a la tarda]. La meva àvia ja no hi és, però vull pensar que des del cel s’assabentarà de tot el que passarà; i a la meva mare la tindré a primera fila donant-me suport, juntament amb el meu pare [el prestigiós advocat matrimonialista Ramón Tamborero]».
-De somiar amb París a debutar-hi. ¿Com es mentalitza una per a una cosa així?
-He tingut dos anys per mentalitzar-me’n. Però quan ens van trucar per convidar-nos-hi no m’ho podia creure. La veritat és que no sé com es van fixar en mi, mai ho he preguntat. Soc molt humil amb el meu treball, i mai m’havia plantejat presentar-lo a París. En el dia d’avui encara m’estic pessigant. És un reconeixement molt gran a aquests vuit anys. Per a un dissenyador d’alta costura presentar en el que és la passarel·la per excel·lència de l’alta costura és un somni fet realitat. Ho afronto amb molta il·lusió i molts nervis.
-¿Com serà aquesta posada de llarg de divendres?
-Desfilarem amb núvia i convidada. Ho farem en un dels majestuosos salons de l’Hotel Ritz. Aquest any som l’única firma espanyola que presentarem en la setmana de la moda de l’alta costura. Aquell mateix dia hi ha 19 desfilades, com per exemple la de Geraldine Daulon, que també fa núvia. Nosaltres presentarem la col·lecció ‘Fantasie’, inspirada en un món de fades, de fantasia. Sorprendrà molt per les seves fornitures, brodats, disseny i colorit. Hem volgut arriscar una miqueta en aquesta passarel·la.
-¿Com ha sigut aquest viatge fins a París?
-Fa vuit anys que estic en això. Són pocs, però són els més difícils, perquè són d’escalar. Vaig començar amb un blog i Instagram, que just s’enlairava. Mostrava a la meva comunitat el que era estudiar disseny de moda, el meu dia a dia, els meus projectes, els meus vestits... Vaig crear la meva primera col·lecció amb la meva tesi final de carrera, que van ser sis vestits de núvia, i les noies es volien casar amb aquests vestits que jo feia, i venien a casa dels meus pares, perquè jo no tenia cap local ni res, i atenia al saló de casa. I així vaig estar un any i mig, fins que vaig decidir deixar en pau els meus pares, i em vaig buscar un petit local al passeig de Gràcia. Aviat se’ns va fer petit i vam agafar un altre local. I just abans de la pandèmia ens vam mudar a Diagonal, 413. A l’Atelier hi tenim taller, oficines i botiga.
«El nostre ADN està pensat per a la dona actual, la que en el seu dia a dia se’n va a treballar amb unes vambes, i quan té un casament vol anar còmoda»
-¿Quin és l’ADN Tamborero?
-Elegant, modern i atemporal, que pot semblar contradictori, però no ho és. I, sobretot, està pensat per a la dona actual, la que en el seu dia a dia se’n va a treballar amb unes vambes, però que quan té un casament o un esdeveniment important i sap que ha de pujar a uns talons, vol anar còmoda.
-¿Què és el que li demanen les clientes?
-Principalment, sobrietat. No volen anar carregades ni empolainades. Volen ser elles. Avui dia estem acostumades a anar vestides molt ‘casual’, evidentment que una núvia no anirà ‘casual’, però quan es posa un vestit a sobre, vol brillar ella, no el vestit. Busquen línies molt netes, són molt exigents i no es conformen amb un vestit normalet. Volen algun detall especial, alguna vora particular, una tela noble, botons diferents o puntes o brodats en pedreria i elegant... Un equilibri que en el dia d’avui pocs dissenyadors aconsegueixen. És molt fàcil omplir un vestit, però el nostre lema és ‘menys és més’.
«Respecto i estimo Amancio Ortega, però la seva col·lecció de núvia ‘low cost’ no és competència per a la nostra firma»
-I, a més de dissenyar, vostè dirigeix la seva empresa.
-Sí, tot. Jo vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses, primer, a la Ramon Llull. I, després, Disseny de Moda. Hi ha moltes noies que em contacten i em demanen consell perquè volen dedicar-se a la moda, i sempre els dic el mateix, que depèn del que vulguin fer. Jo sabia que volia tenir la meva pròpia empresa, així que era bàsic formar-me en l’àmbit empresarial, i per això ho vaig fer. No volia treballar per a una altra firma. Però també és essencial saber cosir, perquè, si no, li pots dir a la modista fes-ho així o aixà, posa’m una costura aquí o allà. Vaig començar molt jove i he tingut sort.
-¿Les col·leccions de núvia ‘low cost’, com la que acaba de treure Zara, són competència?
-No. Respecto i estimo Amancio Ortega. Crec que és el guru de la moda espanyola, i el nostre màxim representant, però aquest no és el nostre públic. Les nostres clientes busquen un vestit semiexclusiu o exclusiu, molta qualitat, personalització...
-¿Com ha portat la caiguda de casaments per la pandèmia?
-Ha sigut un any de supervivència, però ara estem al màxim. El sector s’ha triplicat i ara he hagut de duplicar personal. En el terreny privat, m’ha donat la possibilitat d’estar molt amb els meus dos fills petits, de ser mare, que per a mi és molt important. I hem pogut fer coses que abans no teníem temps de fer, com parir una nova línia ‘low cost’ per a venda ‘online’ de vestits de convidada, que es diu Ready to Wear by Cristina Tamborero. El maig passat vam llançar la primera col·lecció; per Nadal, una càpsula, i al maig traiem la segona col·lecció.
«Ara que vaig a París, m’encantaria que Carlota Casiraghi es fixés en nosaltres. Em sembla una monada de nena»
-A més, té una llarga llista de celebritats entre els seus fans i clientes, com la presentadora Eva González, que va vestir un model seu per la Nit de Cap d’Any.
-Sí, també tenim ambaixadores, com Marta Carriedo, María Fernández-Rubíes i Ana Vera, i també treballem amb ‘influencers’ com Nat Cebrián, Laura Escanes i les dones dels jugadors del Barça. I ara que vaig a París, m’encantaria que Carlota Casiraghi es fixés en nosaltres. Em sembla una monada de nena.
