50 ANYS DE LA SEVA MORT

Gabrielle ‘Coco’ Chanel, icona d’un estil que no passa de moda

Fotografia de la dissenyadora Coco Chanel de l’any 1935.

Fotografia de la dissenyadora Coco Chanel de l’any 1935. / GEORGES HOYNINGEN

4
Es llegeix en minuts

L’elegància sense floritures, el color negre, la llibertat de moviments del cos... Gabrielle ‘Coco’ Chanel (Saumur, França; 19 d’agost de 1883 - París, 10 de gener de 1971) va imprimir a la moda un estil que continua vigent 50 anys després de la seva mort, alhora que és recordada per una intensa vida amorosa i un fosc paper durant la segona guerra mundial.

La dissenyadora més influent del segle XX, tocada sovint amb un canotier (barret gondoler) i adepta als collarets de perles, va transformar el guarda-roba femení al deixar d’idealitzar el cos de la dona com la majoria dels seus col·legues masculins de l’època, apostant perquè la peça revelés la personalitat abans que les formes.

«Un món arribava a la fi, un altre anava a néixer [...] Requeria senzillesa, comoditat, puresa. Jo oferia tot això», resumia Coco Chanel a l’evocar els seus inicis a les beceroles del segle XX.

Des de la samarreta marinera fins al vestit negre, passant pels vestits de tweed que continuen imperant en les desfilades de la firma, la dissenyadora francesa va crear sense parar durant set dècades per oferir comoditat i llibertat a la dona, sense renunciar al luxe de l’alta costura.

L’únic que necessita una dona és «confiança, caràcter», deia Chanel, que era la primera a lluir les seves creacions, una barreja entre l’ordinari i el distingit, el masculí i el femení.

La seva pròpia manera de posar «revelava fins a quin punt dominava l’estil despreocupat típicament masculí, com les seves mans posades fins al fons de les butxaques», apunta Caroline Evans, historiadora d’art i professora de l’escola de moda Central Saint Martins de Londres.

Els cabells la molestaven

També va ser una de les primeres dones cèlebres a lluir una melena curta. «Els cabells em molesten», deia.

Tisores i pragmatisme

Tot i que Chanel no va inventar el vestit negre, aquest és la quinta essència del seu estil.

«El vestit negre és una forma abstracta de vestit amb què totes les dones se senten encantades», escriu l’historiador francès de la moda Olivier Saillard. «Però Chanel no es conformava amb això: apagava els colors, confeccionava amb un teixit de punt ordinari, decapitava el vestit, suprimia colls, treia, treia, esborrava tots els contraforts decoratius», resumeix.

Mai va atendre els dictats de la moda, guiant-se sobretot per la seva intuïció. No obstant, la crítica internacional la va aclamar des del principi i la va acompanyar mentre erigia el seu imperi, dirigit des dels elegants salons de la botiga parisenca del carrer Cambon, amb la seva famosa escala decorada de miralls.

El perfum Nº5, creat el 1921, va suposar el colofó del seu ascens: aquesta fragància d’aromes innovadores, continguda en un flascó de formes geomètriques simples, es va convertir en la més venuda del món i en la favorita de Marilyn Monroe, que va afirmar que per dormir només es posava «5 gotes del Nº5»

Òrfena d’orígens humils

Chanel també va causar sensació amb els complements, començant pels bolsos en bandolera, que va dissenyar perquè estava «farta de subjectar els bolsos amb la mà i de perdre’ls». Amb la mateixa intenció pragmàtica, els va dotar de butxaques interiors, un de destinat al pintallavis vermell, un altre dels codis amb què completava l’estil Chanel.

Però aquesta dissenyadora, òrfena i d’orígens modestos, també va fer parlar per una vida privada abundant en històries amoroses, moltes viscudes a l’hotel Ritz de París, on va viure durant dècades en una suite de 188 m2.

La que més la va marcar va ser la que va mantenir amb l’amor de la seva vida, l’empresari anglès Boy Capel, mort en un accident de cotxe. La que més sospites va aixecar, la que va establir amb un encarregat de l’ambaixada alemanya a París, Hans Günther von Dincklage, sens dubte un espia durant la segona guerra mundial.

¿Col·laboracionista?

Però no va ser fins al 2011 quan va ser acusada obertament d’haver col·laborat amb el règim nazi en el llibre ‘Dormint amb l’enemic, la guerra secreta de Coco Chanel’, del periodista nord-americà Hal Vaughan

La seva obra, fruit de més de tres anys d’investigació, afirma que Chanel va ser reclutada des de 1940 com a agent secret del règim nazi, amb el sobrenom de ‘Westminster’. També la titlla d’«anticomunista ferotge» i d’«antisemita confirmada».

Notícies relacionades

«Vaughan aporta proves inqüestionables d’una implicació greu de Chanel amb els alemanys», va declarar llavors l’escriptora francesa i autora d’una biografia de la dissenyadora, Edmonde Charles-Roux, assegurant atès que mai li va escoltar un comentari antisemita.

El grup Chanel va desmentir també que la icònica dissenyadora fos antisemita, pe`ro va admetre, tanmateix, que el seu paper durant la segona guerra mundial conserva «una part de misteri».

Temes:

Club d'Estil