Nía Correia: «No soc un referent per ser negra en un programa de blancs»

El seu riure contagiós irromp ja en la primera frase que pronuncia a través del telèfon i un pot imaginar com es descobreixen les paletes separades que li donen un toc de nena entremaliada al seu impactant rostre felí. La guanyadora de l’edició 2020 d’‘OT’, Nía Correia (Gran Canària, 1994), ha publicat recentment el seu segon single, ‘Malayerba’, i participarà en la primera sèrie espanyola musical de Netflix, ‘Érase una vez... Pero ya no’, al costat de Sebastián Yatra. «M’embarco en una altra aveuntura i tremenda, l’aventura», diu. Sembla que això de la maledicció del guanyador d’‘OT’ no va amb ella. 

«Gravant ‘Caminem lluny’ reia, perquè em sentia estúpida», diu entre rialles en relació amb la cançó que va interpretar en català juntament amb Anaju, Hugo, Flavio i Eva, companys d’‘OT’, per a ‘La Marató’ de TV-3. «Però ens va encantar participar», confessa, conscient de la seva importància. A ella li resulta molt més fàcil cantar amb el seu deliciós accent canari ‘Malayerba’, el seu segon single, en el qual «hi ha salsa; cúmbia, un beat de reggaeton...». «És una fusió de llatí clàssic, que a mi m’agrada molt, amb una cosa que soni una mica més modern per arribar a tots els públics», resumeix. Perquè, reconeix: «És complicat, perquè el reggaeton és el que més s’escolta. Podria ser més comercial, evidentment, però llavors no seria jo». 

‘Malayerba’ parla d’una relació amb algú, que pot ser un home o una dona, a qui se li diu: «Fins aquí». «Una persona ha jugat amb tu i t’adones que s’han acabat les oportunitats. Però no és una cançó de desamor ni trista. És un prou ja, amb empoderament i amor propi, no des de la ràbia. S’ha acabat, perquè és una mala herba, i costa arrencar-la. Però ja està», explica.

Res de Beyoncé

I al videoclip no pot faltar una d’aquestes coreografies amb què tant va triomfar a ‘OT’: «El ball és la meva manera d’expressar-me també», assegura la jove, que sempre ha insistit que no és ballarina, tot i que ningú la cregui. El seu art sobre l’escenari li va valer en el ‘talent’ de TVE el sobrenom de ‘La Beyoncé espanyola’, una etiqueta de la qual es vol desprendre. «És meravellós que em comparin amb ella, però jo soc la Nía. I no tinc res a veure amb Beyoncé, perquè jo vaig per una altra banda. A mi el que m’agrada és la música llatina», que és la que regnarà en el seu àlbum.

Un estil que ja va mostrar a ‘Ocho maravillas’. El ‘single’ que va compondre a l’Acadèmia ja va ser tota una declaració d’intencions. «Vaig pensar a parlar d’una cosa de la qual em sentís orgullosa: de la meva terra». Una terra, Gran Canària, que viu una gran tragèdia humanitària. «Amb la Covid està creixent la taxa l’atur i hi ha moltes famílies que necessiten ajuda. I a sobre nosaltres hem d’ajudar. Per això necessitem que faci alguna cosa el Govern», explica, mentre recorda la imatge d’aquella mare que va perdre el seu nadó a la pastera. «Em vaig posar a plorar. Hem de fer que aquest tipus de coses parin», es lamenta.

Per a la jove canària, en canvi, la fortuna li somreia al juny, quan es va alçar com a guanyadora d’‘OT.’ A part d’embutxacar-se 100.000 euros, li ha suposat molt. «Un repte personal superat i un altre que ha de venir: una carrera en solitari, un projecte i amb una discogràfica com Sony recolzant-me». Des que es va plantar a l’escenari del ‘talent’ a la gala O, ja tots la van veure com a guanyadora, i actuació rere actuació (‘Round the world (Girls)’ i ‘Human, per exemple) no feia més que confirmar-ho. Tots ho sabien menys ella. «És que tinc molta autoexigència. I això està bé, però fins a un punt».

L’aturada d’‘OT’

No obstant, tant esforç va semblar que podria haver sigut en va, quan els van dir que havien d’anar-se’n a casa a confinar-se i perillava la continuïtat del programa. Llavors va confessar a dues companyes que als seus 26 anys aquesta era la seva última oportunitat. «Soc molt jove, ho sé, però la indústria musical es mou tan ràpid i hi ha gent tan bona amb 18 i 19 anys... Vaig veure que se m’escapava de les mans i em vaig ensorrar. Era ara o mai. Va ser dur». I aquests dubtes encara es van fer més grans quan, al sortir, va veure que a les xarxes no tenia tants seguidors com altres companys. «Ara sé que l’important no és el número, sinó que sigui un públic fidel. Es va quedant el fan real».

Al tornar a l’Acadèmia, el seu grau de concentració era encara més gran. Semblava una esportista d’elit disposada a arribar al seu gran rècord. «Quan vull complir una meta, m’ho prenc molt seriosament. Perquè és una oportunitat que et dona la vida. No sé fins a quin punt és qüestió de treball, de sort o que neixes amb alguna cosa. Una amiga em diu que tinc una flor al cul. Quan passen aquest tipus de coses has d’agafar-t’hi i aprofitar-ho».

Aquesta cultura de l’esforç l’ha vist a la seva família. La seva mare, i els seus avis –que, al tenir-la aquesta amb només 16 anys, han sigut com uns segons pares–, han fet un gran esforç perquè complís el seu somni. «Quan un nen diu que vol dedicar-se a la música, li adverteixen: estudia i que la música sigui un ‘hobby’. Però per a mi mai ho ha sigut. Els meus avis m’han recolzat perquè sigui la meva professió. A més, vaig sortir de les Canàries amb 18 anys i no em quedava cap altra opció. O treballo o no menjo» (riu).

Un físic espectacular

A més del seu talent, sap que el seu espectacular físic li pot ser favorable: «Soc realista. Sé que soc una tia que entra en el cànon de bellesa establert, però és un pro i un contra». I insisteix que també és resultat de l’esforç: «Tinc el físic que tinc perquè me’l penco. M’entreno no només perquè vull veure’m moníssima, que també, sinó perquè per cantar i ballar es necessita una bona forma física, si no t’asfixies», diu. I assegura que sap mantenir a ratlla els qui s’enlluernen massa. «Tinc caràcter. I molt bona intuïció. M’ho ensumo, ho veig venir de lluny. Amb mi ho tenen clar», diu apoderada.

Del color de la seva pell un s’hi va fixar en els dos primers programes. Després va passar a ser una característica més, com els ulls blaus de la seva companya Eva o la piga d’Anaju. Perquè ella no és diferent, ni vol ser referent. «Un periodista em preguntava com em sentia al ser el referent negre en un programa. ¿Referent perquè soc negra? Llavors ¿els meus companys ho seran per ser blancs? Compte amb el que es diu i com es diu», adverteix.

No obstant, sí pot ser-ho si alguna minoria se sent identificada. «Em sento molt orgullosa de ser negra, i si hi ha nenes negres que al veure’m diuen: jo també puc ser allà si soc negra, no soc menys per ser-ho, ni per tenir el cabell afro, ni soc menys bonica pel color... Si és per a això, genial. N’estic més que orgullosa. Però no soc referent per ser negra en un programa de blancs».

Recolzament contra l’ablació

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

El que sí que té molt clar és el gra de sorra que pot aportar en el delicat assumpte de l’ablació infantil de les nenes africanes. «El primer que vaig fer al sortir d’‘OT’ va ser posar-me en contacte amb una oenagé que des d’Espanya ajuda a erradicar la mutilació femenina. A més, els proporciona recursos, material sanitari...» El detonant va ser la visita de Beatriz Luengo a l’Acadèmia. «Ens va ensenyar el llibre i jo me’l vaig llegir en un tres i no res. Quan vaig veure la història de ‘Flor del Desierto’, alguna cosa en mi es va remoure», confessa.

I tot i que és una dona valenta i els reptes no l’espanten, sinó que la motiven, per ara no vol ni sentir parlar d’Eurovisió. «Tot el que engloba, aquesta tensió i aquests fans que arriben a ser aclaparadors... Blas Cantó ho ha passat una mica malament... ¡Quina necessitat, tan bé com estic!». No obstant, està oberta a projectes de tot tipus. «Jo soc artista, no només cantant. Em sembla formidable posar-me davant d’un focus per a unes fotos per a una marca de publicitat que m’agradi o alguna cosa més d’actriu, formidable. Tot el que vingui benvingut sigui». Segur que aquesta sèrie de Netflix no apareixia ni en el millor dels seus somnis.