Ramoncín, l'artista amb un rombe que va néixer en un taxi

«Jo defineixo una estrella del rock per la quantitat d’enemics que té. Ramoncín em guanya», enuncia un Loquillo sorneguer en els primers minuts del documental ‘Ramoncín. Una vida en el filo’, que arriba a Amazon Prime Video aquest divendres 23 d’octubre i que arrenca assestant una ganivetada nostàlgica a ‘baby-boomers’ i ‘generacions X’ amb el gemec de l’harmònica que preludia l’explosió d’‘Hormigón, mujeres y alcohol’, tema rebatejat popularment ‘Litros de alcohol’ i  elevat a himne oficial de l’embriaguesa en nits prerregaetoneres.

La carrera musical de l’artista –per a molts, avui diluïda entre el personatge televisiu i el col·leccionista de ‘haters’ durant els seus anys en la junta directiva de la SGAE– és la que acapara més minuts del metratge, on s’intercala el relat de l’interessat amb els elogis d’amics i coneguts (des de Johnny Cifuentes, de Burning, a Mónica Naranjo, Felipe González, Teddy Bautista o Santiago Segura, entre d’altres). I que dispara èxits aspres i que posen els pèls de punta: ‘Putney Bridge’, ‘Como un susurro’, ‘El rey del pollo frito’, ‘La chica de la puerta 16’...

Criat per l’avi i els tiets

«Guerriller de la música», «pioner de la Movida», «un animal escènic», l’anomenen els que hi apareixen mentre José Ramón Julio Márquez Martínez (àlies ‘Ramoncín’), nascut en un taxi a prop de la Puerta de Alcalá de Madrid fa gairebé 65 anys –tot i que n’aparenti 15 menys–, fill de mare soltera i criat pel seu avi i uns tiets –els seus «veritables pares», afirma– desplega un discurs verborreic i florit, ruixat amb paraules sonores, ‘slang’ i cultismes pronunciats amb veu de macarra sibilant des del bar Bodegas Rosell al seu barri de nen, Delicias.

Polièdric, coincideixen gairebé tots. Així és aquest poeta urbà llenguallarg, vanitós (li va dir en un plató Mercedes Milá); ‘midralati’ i ‘busquero’ (termes inclosos al seu ‘Diccionario de jergas’, perquè també ha publicat); llest, nen mimat de Camilo José Cela i Francisco Umbral («aquest punk llegeix Balzac», defensava el segon). Actor i escriptor alhora que cantant. Polèmic. I també, una mica després, presentador de concursos televisius, tertulià i, els anys 2000, paladí d’un cànon digital confús i uns drets d’autor que, en temps pre-Spotify, semblaven atemptats contra la llibertat. Fatal. 

Aquell, el de la SGAE, va ser un període fosc, i Ramoncín dedica un temps del metratge per explicar la seva postura i remarcar la seva honradesa després de ser acusat el 2015 de firmar factures falses per sostreure béns d’aquesta entitat, càrrec del qual va ser absolt.

La fanfarroneria suprema

Tot i que el millor són altres moments. Per exemple, els somriures enrojolats que provoca la seva primera actuació en la TVE del 1978 davant un auditori de corbates i cabells ondulats per rul·los. Allà, un Ramoncín eixut, escanyolit, encara amb el nas aguilenc, que després el bisturí va fer boxejador, desborda fanfarroneria suprema de llavis pintats, un rombe negre a l’ull dret i una cançó, ‘Marica de terciopelo’, dedicada als presos polítics. ¡Senyor!

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Encara n’hi ha més: la mirada quieta, separada, desafiadora, que fixa sobre els seus oponents, Lola Flores i Lauren Postigo, en un debat televisiu titulat ‘Copla vs. Rock’ que moderava Jesús Hermida. I en el qual no obre la boca fins després de la pausa per emetre una resposta taurina que provoca una ovació sorollosa però dividida, només de la meitat de la sala. «O se l’estima, o se l’odia, amb ell no hi ha terme mitjà», resumeix a la pantalla José María Íñigo.

L’emoció creix al final. «Hem vist envellir el rock. El nostre temps d’explicar coses es va esgotant», admet, sincer, l’artista abans de relatar que avui toca en recintes més petits, lluny d’aquell concert multitudinari al parc d’atraccions de Madrid en què es va banyar a la fossa, hi va haver ous travessant l’aire i els seus discos (físics) figuraven entre els més venuts. Altres temps.